La Generalitat posarà en òrbita el seu segon nanosatèl·lit el 6 de desembre

Un coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX del magnat Elon Musk posarà en òrbita el segon nanosatèl·lit de la Generalitat, batejat com a ‘Menut’ i fabricat per Open Cosmos, el 6 de desembre des de cap Canaveral, a la costa de Califòrnia (Estats Units). Així ho ha anunciat aquest dimarts el secretari de Polítiques Digitals de la Generalitat, David Ferrer, en la inauguració de les noves instal·lacions d’Open Cosmos a Barcelona i en presència del ‘Menut’, que aquesta mateixa tarda serà transportat fins als Estats Units.

A diferència de l’‘Enxaneta’, el primer nanosatèl·lit posat en òrbita per l’Executiu català en un projecte liderat per Sateliot i que dona servei en l’àmbit de les telecomunicacions, el ‘Menut’ servirà per obtenir dades d’observació terrestre i monitoritzar els efectes de la crisi climàtica. El ‘Menut’, un «superordinador» de la mida aproximada d’una capsa de sabates, l’operarà Open Cosmos i quan sobrevoli Catalunya les dades recollides les utilitzarà la Generalitat, una manera de procedir idèntica a la del nanosatèl·lit ‘Enxaneta’ operat per Sateliot.

Efectes de la guerra d’Ucraïna

En principi estava previst que el llançament s’efectués des de Baikonur (Kazakhstan), però el Govern va avortar fa uns mesos la missió a causa de la invasió russa d’Ucraïna. Ferrer ha assegurat a Efe que no s’havia fet encara cap desemborsament econòmic, si bé sí que s’havia ja reservat plaça per al nanosatèl·lit català. Open Cosmos es va adjudicar per 1,72 milions d’euros el contracte per fabricar i operar aquest nanosatèl·lit, mentre que Sateliot va posar en òrbita l’‘Enxaneta’ a l’adjudicar-se un contracte de poc més de 574.000 euros –si bé en va encarregar la fabricació precisament a Open Cosmos–.

Els projectes els ha adjudicat en els dos casos l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El contracte del ‘Menut’ preveu que aquest nanosatèl·lit doni servei durant dos anys, prorrogables a dos anys més.

Noves instal·lacions

L’anunci del llançament s’ha fet en el marc de la presentació de les noves oficines d’Open Cosmos a Barcelona, en unes instal·lacions propietat de GPA Innova, on s’implementaran laboratoris d’última tecnologia per fabricar satèl·lits.

Aquesta companyia del sector de la nova economia espacial –la indústria sorgida en paral·lel al CubeSat, un estàndard de nanosatèl·lits que pesen menys de deu quilos i que ha abaratit el cost de l’exploració espacial– preveu invertir 10 milions d’euros a Barcelona i contractar 50 persones en els pròxims anys, sense detallar un període de temps concret.

El ‘Menut’, que podrà «obtenir imatges de 5 metres de resolució de qualsevol lloc del món, formarà part del seu projecte OpenConstellation, que ambiciona ser «la infraestructura global i compartida de satèl·lits d’observació de la Terra més important del món». El fundador de la firma, Rafel Ramos, ha explicat a Efe que la previsió és que 25 satèl·lits, dels quals 8 estan ja fabricats o en procés de producció, siguin els que componguin aquesta infraestructura.

«Poques esperances»

El sector català de la nova economia espacial va facturar el 2020, malgrat el context de pandèmia, 143 milions d’euros, i es preveu que arribi als 539,4 milions el 2025, un 276% més, segons un estudi promogut pel Govern i donat a conèixer el desembre passat.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Tanmateix, la crisi de Govern originada per la sortida de Junts de l’Executiu català ofereix «poques esperances» a Ferrer que es continuï apostant per aquest sector i, en general, per les polítiques digitals. I això que «si pares estàs mort», ja que es tracta d’una economia que creix exponencialment, segons ha advertit l’encara secretari de Polítiques Digitals a Efe.

Polítiques Digitals, abans integrat al departament de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, formarà a partir d’ara part de la conselleria de Presidència, comandada per Laura Vilagrà.