Les elèctriques s’enganxen a cremar gas i disparen les seves emissions de CO2 després de tres anys de mínims històrics

Espanya està disparant la crema de gas i de carbó per produir electricitat en plena crisi energètica. Els combustibles fòssils guanyen força en el repartiment de tecnologies del sistema elèctric espanyol a causa de la caiguda de la generació de les hidroelèctriques per la sequera (-49% fins a l’agost), per la menor aportació de l’eòlica(-0,3%), i per cobrir les exportacions disparades fins a màxims històrics d’electricitat a França per l’aturada de més de la meitat de les seves centrals nuclears i també a Portugal pel cop de la sequera.

Les centrals de gas han més que duplicat la seva producció des de començament d’any i s’han col·locat com la principal tecnologia de generació elèctrica al país, ja que han concentrat gairebé un terç de tota l’energia produïda i han batut la nuclear i l’eòlica. I les centrals de carbó encara operatives, ja en vies de l’apagada total, també han més que doblat la seva producció aprofitant els alts preus de l’electricitat, que els permeten tornar a ser rendibles a moments en la basca de la mort.

Un tomb en el mix de producció que frena els avenços per aconseguir un sistema elèctric cada vegada més net i empeny Espanya a trencar la tendència de reducció contínua de les seves emissions de CO2 dels últims anys. Entre el gener i l’agost, les elèctriques han elevat les seves emissions de CO2 gairebé un 45%, segons els registres de Red Eléctrica d’Espanya (REE), l’operador del sistema elèctric nacional.

Des de l’inici d’aquest any i fins divendres passat (16 de setembre), el sistema elèctric espanyol ha arribat als 32,8 milions de tones de CO2, amb la qual cosa està a punt d’igualar els 35,9 milions de tones emeses en tot el 2021 i en poques setmanes les superarà.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Espanya està abocada a trencar la tendència de reducció d’emissions que l’ha portat a marcar nivells mínims històrics en els últims tres anys de manera consecutiva gràcies al progressiu declivi del carbó, l’expansió de les renovables i la demanda elèctrica continguda per la menor activitat econòmica durant la pandèmia.

Durant l’estiu els increments de les emissions s’han desbocat, amb pics d’alces de gairebé del 78% al juliol i del 60% l’agost pel boom de la producció de les centrals de gas. De fet, només al juliol les emissions van assolir els 4,83 milions de tones de CO2 i, així, es va registrar la cota mensual més gran des de fa tres anys.