Crisi energètica

França recupera la fermesa del seu ‘no’ al Midcat

«No és una resposta a l’actual crisi energètica» afirmen fonts de Transició Energètica després del tomb que va semblar apuntar dimarts el ministre d’Economia

França recupera la fermesa del seu ‘no’ al Midcat

Ludovic Marin/AFP

2
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

El Govern francès es reafirma en el seu ‘no’ a reprendre el projecte del gasoducte hispanofrancès Midcat, a través del Pirineu català, per fer arribar el gas des de la península Ibèrica al centre d’Europa. «Augmentar la capacitat d’interconnexió entre Espanya i Alemanya a través de França requeriria un reforç substancial de la xarxa francesa, que en qualsevol cas portaria diversos anys i costaria uns quants milers de milions d’euros. Per tant, no és una resposta a l’actual crisi energètica», han transmès a EL PERIÓDICO fonts pròximes al Ministeri de Transició Energètica aquest dijous.

Les declaracions del ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire, dimarts, en què mostrava la disposició del seu Govern a «examinar» la possibilitat de reprendre el projecte del gasoducte Midcat havien donat peu a l’optimisme a Espanya i Alemanya. Aquest matí, el president Pedro Sánchez i el canceller Olaf Scholz s’havien reunit en les proximitats de Berlín per, entre altres qüestions, pressionar França a favor de la interconnexió gasista. I Le Maire va respondre hores després de forma complaent, aprofitant unes declaracions als mitjans de comunicació: «Des del moment en què el president del Govern espanyol i el canceller alemany ho demanen, des que els amics ho demanen, examinem la demanda dels nostres amics, dels nostres socis», va assenyalar dimarts a la tarda. «Espanya i Alemanya són socis molt pròxims de França, de manera que quan fan una proposta l’examinem», va insistir.

Tals mostres d’obertura van ser celebrades com «un pas molt important» des d’Espanya. «Hi ha hagut un moviment en la bona direcció que posa de manifest la voluntat del Govern de França de donar una resposta europea» a la crisi energètica provocada per la invasió de Rússia a Ucraïna, va valorar la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, després de les paraules del ministre francès.

Però la satisfacció ha durat ben poc. En declaracions a EL PERIÓDICO, fonts pròximes al Ministeri de Transició Energètica han aclarit el seu punt de vista: «La construcció d’aquesta infraestructura permanent i a llarg termini, quan volem accelerar la sortida dels combustibles fòssils i, en particular, del gas natural, en línia amb l’estratègia europea, no és adequada», afirmen.

Notícies relacionades

Aquestes fonts defensen que «les autoritats franceses garanteixen plenament i sense reserves la solidaritat energètica que és al cor del projecte europeu» i, com a mostra d’això, recorden l’ús intensiu de les seves interconnexions amb Bèlgica, Suïssa i Itàlia per proveir el centre i l’est d’Europa, inclosa Alemanya. Segons les dades del departament de Transició Energètica, aquests gasoductes estan al 87% i al 97% de la seva capacitat, respectivament. En el cas d’Espanya, en canvi, els dos gasoductes ja existents a través de la part occidental del Pirineu no estan saturats: «A l’agost estaven al 60% de la seva capacitat, en el sentit de les exportacions de França a Espanya», revelen aquestes fonts per mostrar que encara hi ha un alt potencial d’interconnexió gasista en el sentit invers, d’Espanya cap a França.

El Govern espanyol haurà d’examinar ara l’abast dels plantejaments francesos abans de decidir concentrar un impuls més important en el ‘pla b’ per fer arribar més volum de gas de la península Ibèrica a Europa central, a través del projecte d’un gasoducte submarí entre Barcelona i Livorno (Itàlia), molt més endarrerit en el seu disseny i més costós que el Midcat.

Temes:

Energia França