Rècord de preus de l’electricitat a tot Europa amb el gas en màxims

En un lloc diferent de l’escena hi ha Espanya i Portugal, gràcies al límit al preu del gas al mercat elèctric i a la baixa dependència de Rússia, que ha permès que el mercat del gas nacional (Mibgas) es desacobli de la referència europea (TTF holandès). La diferència de preus del combustible als dos mercats se situava aquest dimarts al voltant del 50%. Mentrestant, el preu de l’electricitat (preu de la subhasta i compensació) se situarà aquest dimecres en 236,14 euros per megawatt-hora a Espanya, la meitat del que marquen els principals països europeus.

Els països bàltics mereixen una menció a part. Estònia, Letònia i Lituània arribaran als 4.000 euros per megawatt-hora entre les 5 i les 6 de la tarda, el preu màxim possible, segons la regulació europea. Això s’explica perquè aquests països «no tenen prou energia en les ofertes per satisfer la demanda», segons el consultor d’Enerjoin, Carlos Martín Graña. Es pot recordar, a més, que l’exposició d’aquests països a Rússia és més elevada, perquè la seva xarxa elèctrica opera de manera sincronitzada amb la russa i la bielorussa. La mitjana diària se situarà en 682,05; 823,98, i 823,98 euros per megawatt-hora, respectivament.

Això significa, a priori i tret que hi hagi algun canvi, que d’aquí un mes es fixarà un nou preu màxim per a tot Europa de 5.000 euros per megawatt-hora. La normativa europea diu que si el preu del mercat supera el 60% del màxim establert (4.000 euros per megawatt-hora en aquest cas) «en almenys una unitat de temps de mercat (hora) en un dia en una zona de subhasta individual o a diverses zones de subhasta», s’ha de modificar aquest preu màxim. Això va passar per primera vegada a Europa el dilluns 4 d’abril, quan el preu de la llum al mercat majorista francès va vorejar els 3.000 euros per megawatt-hora entre les 7 i les 9 del matí, el límit que hi havia en aquell moment. Llavors, el límit va passar dels 3.000 als 4.000 euros per megawatt-hora a partir del 10 de maig. I el mateix hauria de passar ara, per establir un preu màxim de 5.000 euros per megawatt-hora d’aquí cinc setmanes (20 de setembre).

Preus d’hivern

Aquesta situació generalitzada a Europa posa més pressió als mercats energètics i se suma a situacions conjunturals que estan prenent cert calze de permanència, com és la reducció de la producció nuclear a França, per l’aturada de la meitat de les seves centrals, així com la baixa generació hidroelèctrica a molts països com a conseqüència de la sequera que assola gairebé tot el continent. Així, malgrat que el preu del gas toca màxims diaris –el 7 de març va marcar 199 euros per megawatt-hora–, en la cotització intradia encara se situa lluny del pic de 335 euros per megawatt-hora de començaments de març, després de la invasió d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Les tarifes de gas del mercat lliure són el doble de cares que la regulada però atrauen el 80% dels usuaris

Una producció més gran d’energia renovable fa créixer les hores de llum barata al dia

El temor més gran ara és què passarà a l’hivern a Europa, amb el subministrament, però també amb els preus, perquè una cosa està relacionada amb l’altra. El preu de l’electricitat per a l’últim trimestre d’aquest any a Alemanya o França no és gens encoratjador a l’arribar a xifres d’entre 500 euros per megawatt-hora, en el primer cas, i 1.000 euros per megawatt-hora, en el segon, segons el mercat de futurs. Aquest és el ‘lloc’ en què els productors d’electricitat i inversors intercanvien electricitat per entregar-la en un termini determinat a un preu fixat de manera anticipada, de manera que estableixen avui el preu que creuen que tindrà aquest subministrament dins d’un període determinat.

¿Vol dir això que es compliran aquests preus que marca el mercat de futurs? «Si hi ha prou energia això no costarà. Si al final tot és més favorable (menys temperatura, sense interrupció del flux de Rússia, etc.) els preus baixaran automàticament», explica Carlos Martín Graña. «Al final els mercats de qualsevol ‘commodity’ (matèria primera) són financers i es disparen per la por de no tenir energia. No és qüestió que la ‘commodity’ valgui una cosa o l’altra, sinó la por a no tenir-la», afegeix. L’expert i consultor de Menta Energía, Francisco Valverde, fins i tot afegeix la possibilitat que Europa estableixi algun mecanisme per treure el gas del mercat majorista de l’electricitat, perquè, tot i que els països europeus no estan tan exposats als preus del mercat com Espanya, «al final s’acabaran repercutint».