Acord polític per fixar un «salari mínim adequat» a la Unió Europea

Els dos colegisladors de la Unió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu, han aconseguit tancar aquesta matinada un acord polític provisional sobre una nova directiva que busca promoure «salaris mínims adequats» per assegurar condicions de vida dignes per a tots els treballadors, independentment del país de la UE on visquin. L

La nova normativa no fixa una quantia mínima comuna, ni obligarà els governs a introduir salaris mínims interprofessionals, però sí que estableix mecanismes per revisar els sous a l’alça i reduir les desigualtats. Una vegada aprovada –i traslladada a la legislació nacional– s’aplicarà a tots els treballadors europeus amb contracte o relació de treball, tot i que als països on el salari mínim es protegeix a través de convenis col·lectius no estaran obligats a introduir-lo.

Actualment vint-i-un dels vint-i-set estats membres disposen de salaris mínims per llei, que oscil·len entre els 332 euros mensuals de Bulgària i els 2.202 euros de Luxemburg. No obstant, a sis països –Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia–, la protecció del salari mínim es garanteix per mitjà de la negociació col·lectiva, un sistema que la Comissió Europea considera clau per impulsar salaris més alts.

Enfortir la negociació col·lectiva

L’acord que han assolit el Parlament i el Consell estableix que els països hauran d’enfortir la negociació col·lectiva sectorial i interprofessional. Els estats membres en què menys del 80% dels treballadors estiguin protegits per un conveni col·lectiu tindran plans d’acció per augmentar progressivament aquesta cobertura. Es tracta d’un objectiu més ambiciós que el que havien fixat inicialment els governs, que van pactar un percentatge del 70% en la seva posició comuna el desembre passat, amb el vot en contra de Dinamarca i Hongria i l’abstenció d’Àustria i Alemanya.

A més, en l’elaboració de les seves estratègies hauran d’implicar els interlocutors socials, informar la Comissió de les mesures adoptades i fer públic el pla. «Està clar que el sistema danès i d’altres que tenen sistemes similars no es veuran afectats. Els danesos no aboliran ni modificaran el seu sistema, que es basa en negociacions col·lectives. A la població danesa i als ocupadors danesos els diem que el seu sistema és excel·lent. Una part de la directiva és encoratjar i enfortir el sistema de negociacions col·lectives. No volem debilitar-lo on funciona bé», ha explicat el comissari d’ocupació, Nicolas Schmit, interrogat sobre la situació a Dinamarca.

Avaluacions nacionals

Notícies relacionades

¿Què implicaria per a treballadors i empresaris apujar el salari mínim a 1.000 euros?

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les noves regles també estableixen que els estats membres hauran d’avaluar si el seu salari mínim legal vigent –el salari més baix permès per la llei– és suficient per garantir un nivell de vida digne, tenint en compte les seves pròpies condicions socioeconòmiques, el seu poder adquisitiu o els seus nivells nacionals de productivitat i desenvolupament a llarg termini. Per fer-ho, podran establir una cistella de béns i serveis a preus reals i aplicar valors de referència indicatius comunament utilitzats en l’àmbit internacional, com el 60% del salari mitjà brut i el 50% dels ingressos mitjans. Quant a les deduccions o variacions del salari mínim hauran de ser no discriminatòries, proporcionades i tenir una finalitat legítima, com la recuperació de les quantitats pagades de més o les deduccions ordenades per una autoritat judicial o administrativa.

L’acord polític, que encara ha de ser aprovat formalment per les dues institucions i traslladat a la legislació interna dels Vint-i-set en un termini de dos anys, també introdueix l’obligació dels estats membres d’engegar un sistema de seguiment, així com controls i inspeccions fiables sobre el terreny per garantir-ne el compliment i lluitar contra la subcontractació abusiva, la falsa autoocupació, les hores extres no registrades o la intensificació de la feina. A més, les autoritats nacionals hauran de garantir el dret de recurs als treballadors els drets dels quals hagin sigut violats i hauran d’adoptar mesures necessàries per protegir els treballadors i els representants sindicals.