Les llars dels municipis rics van aprofitar la pandèmia per hipotecar-se

Es podria pensar que augmentar el deute en plena pandèmia és un símptoma de dificultats financeres, però no és el cas. Com apuntava un recent informe de BBVA Research, el fort increment de la venda de vivendes el 2021 (38,4%), que ha continuat en els primers mesos d’aquest any, s’ha degut en bona mesura al fet que les famílies prefereixen ara residències més grans i amb espais a l’aire lliure, al «creixent atractiu» de la vivenda com a inversió, i a l’ús de l’estalvi acumulat durant el confinament. Tot això en un context de baixos tipus d’interès i per tant «condicions favorables» per endeutar-se. Se’n dedueix que moltes llars que s’ho han pogut permetre han comprat cases millors per viure o obtenir una renda de lloguer, mentre que els de menys poder adquisitiu s’han centrat a reduir el seu deute per afrontar el cop econòmic de la pandèmia.

Diferències municipals

L’exhaustiva anàlisi del Banc d’Espanya ho avala. Així, les famílies espanyoles van apujar el seu deute hipotecari (majoritàriament per a la compra de vivendes, però també per altres finalitats com l’adquisició d’un altre tipus d’immobles) un 0,17% entre el 2019 i el 2021, fins als 514.676 milions. Però amb grans diferències. Exclosos els més petits, als 3.314 municipis de menys renda del país (8.953 euros de renda neta mitjana anual) el deute hipotecari va baixar un 2,05%. També va caure un 1,26% en les 3.066 poblacions amb una renda mitjana de 10.809 euros, així com un 0,11% en els 2.076 de renda mitjana de 12.270 euros. 

Per contra, als 1.454 municipis amb una renda mitjana de 13.951 euros el saldo hipotecari va pujar un 0,6%. Però les que més van contribuir al creixement global van ser les llars de les 897 poblacions més riques (18.462 euros de renda, un 106% més que els del tram més baix), ja que van incrementar el seu deute hipotecari un 3,65%. Tot això té implicacions positives per als bancs i l’estabilitat financera. «Aquests desenvolupaments assenyalarien que la qualitat mitjana de la cartera hipotecària de les entitats bancàries hauria millorat des de l’inici de la pandèmia», destaca l’informe del Banc d’Espanya. 

Així, el percentatge de préstecs hipotecaris en dificultats es va situar en conjunt en el 8,58% al tancament de l’any passat (4,16% en morositat i 4,42% en vigilància especial per alt risc d’impagament). Tanmateix, la taxa era notablement superior en els tres trams de municipis de rendes baixes que van reduir el seu deute hipotecari (12,32%, 10,08% i 8,61%) que en els dos trams de poblacions de rendes altes que van apujar el seu endeutament (6,84% i 5,28%). En la mesura que aquests últims augmenten el seu deute i els primers el redueixen, el risc de pèrdues per deixar de cobrar per a les entitats és menor.

Problema social

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

L’evolució del saldo hipotecari, en qualsevol cas, també ve a ratificar que hi ha un creixent problema d’accés a la vivenda al país des de fa anys. Així ho demostra que els preus de les vivendes s’han encarit un 39,3% des del 2015, davant el 5,6% que han pujat de mitjana els salaris en aquest període, segons dades d’un informe de Green Building Council Espanya (GBCe). La situació és lògicament pitjor per a les llars que tenen sous més baixos i menys estalvis, com demostra el seu comportament durant els dos anys principals de la pandèmia. 

I no sembla que hagi de millorar a curt termini. BBVA Research pronostica que els preus de la vivenda pujaran un 5% el 2022 i 5,8% el 2023 com a conseqüència de la recuperació que ja s’ha vist en la demanda i la inflació. Segons el seu parer, la pujada dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) «no tindrà un gran impacte en l’esforç hipotecari» que hauran de fer les llars. Però, això sí, sempre que siguin capaces de superar la «barrera de l’entrada», és a dir, comptar amb prou estalvis per pagar al voltant del 20% del valor de l’immoble. Una cosa cada cop més difícil per a les rendes més baixes.