semestre europeu

Brussel·les prolonga la suspensió de les regles del dèficit i el deute fins a finals del 2023

La Comissió Europea proposa donar un any més als països de l’Eurozona per la situació d’incertesa creada per la guerra d’Ucraïna

zentauroepp37220485 italy s prime minister paolo gentiloni holds a press confere170210200024

zentauroepp37220485 italy s prime minister paolo gentiloni holds a press confere170210200024 / TOBY MELVILLE

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La guerra de Rússia a Ucraïna ha canviat dràsticament el panorama econòmic i pressupostari de l’Eurozona. La Comissió Europea augura menys creixement i més inflació de l’anticipada fa tres mesos i molta incertesa entorn del subministrament energètic, amb preus disparats, per l’elevada dependència dels hidrocarburs russos. Un context que ha fet que aquest dilluns l’Executiu comunitari proposi la suspensió un any més, fins a finals del 2023, del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que situa el llindar màxim del dèficit públic en el 3% del PIB i en el 60% el deute. 

La Comissió Europea va activar la clàusula d’escapament, que permet deixar en suspens les regles fiscals, el març del 2020 després de la irrupció de la pandèmia de coronavirus, amb l’objectiu de donar prou marge pressupostari als governs per adoptar mesures d’emergència i mitigar l’impacte socioeconòmic de la crisi sanitària. Amb el retorn del creixement l’any passat i la recuperació dels nivells prepandèmia la idea era desactivar la clàusula i tornar a aplicar les regles ja des del 2023. 

No obstant, la guerra ha obligat a Brussel·les a canviar de nou el pas i proposar el manteniment d’una mesura tan excepcional com és la suspensió de les regles del dèficit i el deute per permetre als governs recórrer de la despesa pública si la situació torna a complicar-se de nou. «La Comissió Europea considera que es compleixen les condicions per mantenir la clàusula d’escapament general del Pacte d’Estabilitat i Creixement suspesa el 2023 i desactivar-la a partir del 2024», assenyala Brussel·les que justifica el canvi de posició en la incertesa més gran i els forts riscos a la baixa per a les perspectives econòmiques en el context de la guerra a Ucraïna, les pujades sense precedents dels preus de l’energia i les contínues pertorbacions de la cadena de subministrament.

17 països amb més del 3% dèficit

Segons les últimes previsions de creixement presentades fa una setmana el PIB serà del 2,7% el 2022 i del 2,3% el 2023 davant el 4% i el 2,7% esperat fa només tres mesos, amb una inflació disparada –del 6,1% aquest any– i un panorama encara més complicat en cas que Rússia arribés a tallar el subministrament de gas. A més, si l’any passat eren 15 els països amb un dèficit públic superior al 3%, aquest any seran 17 –Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Alemanya, Estònia, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Àustria, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia– tot i que la Comissió Europea no obrirà procediments de dèficit públic i revaluarà la situació a la tardor. 

Per això l’alleujament que suposarà per a molts governs, començant per Espanya, la prolongació de la mesura que haurà d’obtenir primer l’aval dels ministres d’Economia i Finances de la UE. «La continuació de l’activació de la clàusula general de salvaguarda el 2023 proporcionarà l’espai necessari perquè la política fiscal nacional reaccioni amb promptitud quan sigui necessari», afirma l’Executiu comunitari en el seu nou diagnòstic en el qual recomana una política fiscal que recolzi la inversió pública en la transició ecològica i digital i la seguretat energètica, però que sigui «prudent» alhora.

Notícies relacionades

«La política fiscal ha de ser prudent el 2023, controlant el creixement de la despesa corrent primària finançada a nivell nacional, permetent alhora el funcionament dels estabilitzadors automàtics i proporcionant mesures temporals i específiques per mitigar l’impacte de la crisi energètica i proporcionar ajuda humanitària a les persones que fugen de la invasió russa d’Ucraïna», recomanen. 

Brussel·les reclama també als països de l’Eurozona plans pressupostaris per al 2023 d’«ancorats en trajectòries d’ajust prudents a mitjà termini», que reflecteixin els desafiaments de sostenibilitat fiscal associats als elevats nivells de deute en relació amb el PIB, que han augmentat encara més a causa de la pandèmia. A més, també apunten que la política fiscal ha d’estar preparada per ajustar la despesa corrent a l’evolució de la situació i aprofitar al màxim una aplicació ràpida i plena dels plans de recuperació finançats amb càrrec al Next Generation EU, la principal eina que tenen els governs per accelerar la transició verda i digital.