Tributació

Els experts d’Hisenda debaten un mínim comú en l’impost de patrimoni

La comissió es reuneix aquest dijous amb la idea de consensuar receptes per a la reforma fiscal per entregar-les la setmana que ve al Govern

La tributació de la riquesa, qüestionada per empresaris i particulars, és l’últim escull per tancar l’informe dels savis

GRAF2819  MADRID  12 04 2021 - La ministra de Hacienda Maria Jesus Montero (c) posa con los miembros del Comite de Personas Expertas para la Reforma Fiscal en el Instituto de Estudios Fiscales (IEF) en Madrid este lunes   EFE Emilio Naranjo

GRAF2819 MADRID 12 04 2021 - La ministra de Hacienda Maria Jesus Montero (c) posa con los miembros del Comite de Personas Expertas para la Reforma Fiscal en el Instituto de Estudios Fiscales (IEF) en Madrid este lunes EFE Emilio Naranjo / Emilio Naranjo

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Rosa María Sánchez

Un mínim exempt comú per a totes les autonomies de règim comú. Aquest és un dels punts que hi ha sobre la taula en què, en principi, ha de ser l’última reunió de la comissió d’experts creada per Hisenda per donar pautes sobre la reforma fiscal, amb l’objectiu inicial d’entregar les seves conclusions a la titular del ministeri, María Jesús Montero, la setmana que ve. Aquesta és una de les idees que s’estudien per limitar l’extremada competència fiscal entre autonomies, si bé les comunitats del PP, especialment Madrid, s’oposen radicalment a mesures encaminades a augmentar els impostos i aposten per bonificacions que exoneren del pagament de successions i donacions o redueixen substancialment la seva liquidació o alliberen de l’impost de patrimoni, cosa que ha actuat com un imant per a determinades fortunes.

L’impost del patrimoni, que es va reinstaurar el 2011 després de la crisi financera, és molt qüestionat per recaure essencialment sobre les classes mitjanes més que els patrimonis més alts. La patronal catalana, Foment del Treball, s’ha anticipat a les conclusions dels savis d’Hisenda i aquesta setmana ha donat a conèixer les del seu grup d’una vintena d’experts i assessors fiscals, que aposten per la supressió d’un gravamen, que hi ha de manera similar a molt pocs països, com Liechtenstein, Noruega i Suïssa i a la Unió Europea (UE), només a França, on es va transformar en un gravamen per a vivendes amb un valor net superior a 1,3 milions d’euros. Unides Podem, per la seva banda, és partidari de transformar-lo en un impost sobre les grans fortunes. El PSOE no es pronuncia i s’escuda en les conclusions de la comissió d’experts.

Successions i donacions

Aquest impost, juntament amb el de successions i donacions, dos dels grans tributs cedits a les autonomies, centren els últims debats d’aquest grup d’especialistes a qui fa un any es va encomanar elaborar un llibre blanc. La necessitat d’una certa harmonització en aquesta matèria entre territoris ha fet que les discussions per elaborar un text consensuat s’hagin allargat més del previst. Entre les idees que s’estudien també hi ha una revisió de les exoneracions a l’empresa familiar, cosa que ha provocat la veu d’alarma entre aquestes companyies. En altres punts, com la tributació mediambiental o verda les discrepàncies són menors, ja que es tracta majoritàriament de recomanacions de la Unió Europea (UE), segons fonts coneixedores dels debats.

Un dels punts de discussió ara és si les conclusions a què arribin es plantegen com a propostes o una mena de receptari del que el Govern pugui triar, expliquen fonts coneixedores dels debats.

Una altra de les opcions que hi ha sobre la taula és la d’un impost dual, a l’estil del que s’aplica als EUA. És el model que al seu dia va plantejar ERC en una esmena al projecte de Pressupostos de l’Estat del 2021, que va ser descartada pel Govern. Segons aquest model, a més de la quota autonòmica es crearia la quota estatal de l’impost sobre el patrimoni, d’acord amb un mínim exempt i una escala de gravamen aplicable a tot l’Estat. Però només s’ingressaria a l’Estat la diferència entre la quota estatal i la quota autonòmica, amb el límit de la primera. Així, per exemple, si la quota estatal donés com a resultat 100 euros i la quota autonòmica 0, el total dels 100 euros pagats pels contribuents d’aquesta comunitat anirien a les arques d’Hisenda. En canvi, si la quota autonòmica fos de 100 euros, l’Estat ingressaria 0 euros. Si la quota autonòmica fos de 120 euros, la totalitat serien per a les arques de l’autonomia. Aquest model dual, en definitiva, garanteix una imposició mínima sense que les autonomies perdin la capacitat normativa sobre el tribut.

Fonts del Govern esperen que els experts puguin donar per tancat el seu informe aquest dijous, abans de la seva presentació oficial la setmana vinent.

Les conclusions d’aquest llibre blanc hauran de guiar el debat polític dins i fora de l’Executiu per al disseny de la reforma fiscal compromesa dins l’acord de legislatura entre el PSOE i Unides Podem. De les conclusions d’aquest llibre blanc també haurien de penjar els treballs per avançar en el disseny del capítol fiscal del nou model de finançament autonòmic. 

Des de la posició d’ERC com aliat parlamentari del Govern, el grup català han intentat impulsar una harmonització de l’impost sobre el patrimoni en el conjunt del territori per acabar amb el dúmping fiscal que, des del seu punt de vista, practiquen les comunitats com Madrid, amb un tipus zero en aquest tribut. 

Notícies relacionades

L’únic que va aconseguir ERC del Govern, en contrapartida per a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat del 2021, va ser l’aprovació d’una esmena per crear una comissió bilateral entre Hisenda i el Govern per a l’harmonització fiscal de l’impost sobre el patrimoni en el conjunt de les autonomies. Aquesta comissió bilateral mai es va arribar a crear. Va ser substituïda per la comissió d’experts.

Un grup de savis per tenir receptes per recaptar més

La comissió es va constituir l’abril de l’any passat.