L’inoportú final de la ‘superautopista’ del gas entre Algèria i Espanya

Tanca la ‘superautopista’ de gas entre Algèria i Espanya. El tub que connecta l’Àfrica amb Europa a través del Marroc tallarà el subministrament de gas aquest diumenge a l’expirar el contracte 25 anys després de la seva posada en marxa. El moment no pot ser més inoportú, en plena escalada dels preus d’aquesta matèria primera sense precedents a tot el món. Però el conflicte diplomàtic entre Algèria i el Marroc ha impedit les negociacions de la convertida en una de les principals portes d’entrada del gas a Espanya.

Va ser l’1 de novembre de 1996 quan va entrar en funcionament l’anomenat gasoducte Magrib-Europa, tot i que el projecte va començar sis anys abans, el 1990, amb l’objectiu de diversificar l’aprovisionament de gas d’aquest país i integrar els sistemes gasistes de la Península, així com per connectar els dos continents separats pel Mediterrani.

El tub fa un recorregut en forma d’ela que va des d’Algèria fins a Tarifa. Primer travessa el Marroc i després s’endinsa en la seva travessia per l’estret, a través d’un tram submarí a una profunditat de fins a 400 metres. Dins, el gas natural del jaciment Hassi R’ Mel arriba a Tarifa, on es reparteix a la resta de la Península, com si d’uns tentacles desplegats es tractés, i això inclou una part d’aquesta matèria primera per a Portugal.

En total, un viatge de 1.400 quilòmetres dins una tuberia de 48 polzades de diàmetre amb una capacitat per transportar fins a 13.500 milions de metres cúbics de gas natural l’any. Això no implica que circuli cada any aquesta quantitat. Ni de bon tros. Segons fonts del sector, el 2019 va anar al 36% de la seva capacitat, és a dir, amb al voltant de 4.900 milions de metres cúbics de fluid.

La seva importància rau que Algèria és el primer país productor de gas a Espanya, amb prop del 40% d’aquesta matèria primera que arriba al país. Tot i que les taxes varien depenent dels anys, en els últims dotze mesos –del setembre a l’agost– ha suposat un 45,9% del total (el 2019 va ser un 33,1% i el 2020, un 29,1%). El segueixen Nigèria (12,1%), els Estats Units (10,6%) i Rússia (10,1%), segons Sedigas. Però no tot ve per gasoductes, si no que la meitat ve amb barcoss metaners que transporten gas natural liquat (GNL), gas natural que ha sigut processat per ser mobilitzat en forma líquida.

Tempesta perfecta

L’inconvenient està en la coincidència entre el tancament del principal gasoducte a Espanya, amb l’augment de la demanda dels països asiàtics després de la pandèmia i l’aturada de l’oferta del gas rus. El gas es necessita per a les calefaccions, la indústria i per generar electricitat. Les centrals de cicle combinat cremen gas natural, i malgrat generar només el 20% de l’electricitat que es produeix a l’any, encara són fonamentals com a centrals de suport en moments que no hi ha sol ni vent ni aigua, com va passar durant la tempesta Filomena.

Llavors, entre l’1 i el 18 de gener, l’onada de fred més rellevant de la història del sistema gasista (el ‘Filomena’) va coincidir amb restriccions en les importacions procedents d’Algèria i la cancel·lació de descàrregues de barcos de GNL amb preavísos molt reduïts. L’accés a les reserves acumulades i l’accés a altres mercats de GNL va permetre assegurar el 100% de la demanda, segons l’operador del sistema, Enagás.

Dues opcions

A partir d’ara, una part del gas que venia per la tuberia que travessava el Marroc ho podrà fer a través del Medgaz, l’altre tub que connecta Algèria amb Espanya. Obert el 2011, uneix directament Hassi R’mel amb Almeria. Té capacitat per a 8.000 milions de metres cúbics i s’ampliarà abans d’acabar-se aquest any fins als 10.000 milions de metres cúbics. El 2019, va transportar gas al 56% de la seva capacitat (al voltant de 4.500 milions de metres cúbics).

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

Una altra part podrà venir per mar, a través de barcos metaners. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assegurar aquesta setmana després de la seva reunió amb el seu homòleg algerià que encara s’ha d’establir «un calendari» per «assegurar que tot funciona de la manera més fluida i millor possible». Segons l’operador del sistema gasista, Enagás, està previst que aquest hivern, entre el novembre i el març, arribin a les costes espanyoles 136 barcos, gairebé un 60% més que en el mateix període de l’any passat.

Crisi, però de preus

A les alternatives del Magrib-Europa, s’han d’afegir les reserves en els emmagatzemaments subterranis a Espanya, que estan al 78% de capacitat. Això es tradueix en existències de gas per prop de 40 dies (segons el consum d’un dia feiner regular), segons fonts del sector. La majoria dels experts coincideixen que és difícil que aquesta crisi pugui suposar el desproveïment per a les famílies, però sí que adverteixen que produirà l’encariment d’aquesta matèria primera. «El fet d’haver de transportar el gas natural per via marítima suposarà un sobrecost que desencadenarà inevitablement una escalada del preu que acabarem pagant els consumidors; un preu que en aquests moments ja es troba en cotes molt altes», assegura el professor de l’OBS Business School, Rodrigo Yagüe.