Espanya demana a Brussel·les sortir de l’actual sistema de preus de l’electricitat

Malgrat el rebuig explícit de nou països de la UE a reformar el mercat elèctric, Espanya torna a la càrrega per conscienciar i convèncer els socis europeus de la necessitat d’introduir de forma urgent mesures «extraordinàries» que permetin frenar l’escalada dels preus de la llum. Amb motiu del consell extraordinari de ministres d’energia de la UE que se celebra a Luxemburg, el Govern ha difós un nou document en què reclama la possibilitat de desacoblar de forma unilateral els preus del mercat de l’electricitat per limitar pel seu compte la factura de la llum. «Un enfocament europeu comú per al conjunt del mercat interior de l’energia europea és la nostra preferència», perquè «és el més eficient i raonable per evitar distorsions addicionals», però si no hi ha resposta a la crisi actual, la Comissió Europea hauria de permetre als governs «flexibilitat per adoptar mesures en aquesta situació extraordinària», assenyala el document.

El moviment es produeix després de la carta remesa per Alemanya i vuit països europeus més en què rebutgen la reforma del mercat elèctric i consideren suficients les últimes propostes de Brussel·les. «Entenem que les mesures presentades per la Comissió Europea el 13 d’octubre no són suficients. Hem de continuar treballant en mesures moltíssim més ambicioses. Han de ser més ambicioses i adequades al context actual», ha respost aquest dimarts la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, que ha recordat a la resta de col·legues que Espanya ja ha adoptat totes i cada una de les mesures a curt termini plantejades per Brussel·les.

Aagesen, que ha substituït la vicepresidenta Teresa Ribera, que s’ha quedat a Madrid per participar en el Consell de Ministres, ha defensat davant la resta de col·legues els tres grans blocs en què Espanya proposa actuar des d’ara mateix, a curt termini, per reconduir la situació i evitar l’efecte contagi que fa que els preus de l’electricitat siguin «injustificablement més cars». Per exemple, cada augment d’un euro per megawatt hora en el preu del gas representa 2.700 milions d’euros a l’any en costos d’electricitat addicionals per als consumidors europeus.

Desacoblar preus

Davant aquesta situació, i per evitar que aquest encariment es repercuteixi en els consumidors, Espanya ha reivindicat dues mesures. En primer lloc, fixar els preus de forma separada. En lloc del senyal del preu marginal pur (contaminat pels pics en els preus del gas), el preu de l’electricitat s’obtindria com una mitjana amb referència al cost de les tecnologies netes ‘inframarginals’ (particularment les renovables). D’aquesta forma, «el preu de l’electricitat estaria directament vinculat als mix de producció nacional, al mateix temps que protegiria els consumidors de volatilitats excessives i els permetria participar dels beneficis que ofereix un mix de generació més econòmic» gràcies a les renovables.

Per controlar la situació, Espanya també defensa establir un preu límit per al gas natural. «D’aquesta forma aconseguiríem que el preu marginal no superés aquests límits que estem tenint aquests últims mesos», ha explicat la secretària d’Estat, que ha tornat a insistir en la necessitat d’establir compres centralitzades de gas natural, una altra de les demandes conegudes. Finalment, Espanya també considera urgent adoptar noves mesures per evitar l’especulació financera en el sistema de comerç d’emissions de CO2. «És una cosa que estem veient, aquestes altes volatilitats en els drets de CO2 que minven la competitivitat de la indústria i la nostra possibilitat d’evolució», ha explicat. Segons Aagesen, la UE ha d’explorar quatre conceptes, entre els quals inclouen el límit temporal que aquests drets poden estar actius o l’excés de drets que es poden comercialitzar.

Escepticisme del nord

Notícies relacionades

Alemanya i vuit països més del nord d’Europa rebutgen la reforma del mercat elèctric

Una reforma del mercat elèctric estalviaria 10.000 milions a l’any en la factura de la llum a Espanya

El document, no obstant, xoca frontalment amb la postura defensada per una desena de països de la UE, que consideren que les mesures de Brussel·les són suficients. «La nostra idea és convèncer-los amb fets, explicant-los quina és la situació real i dient-los que la transició energètica i la descarbonització només serà possible si els consumidors perceben els beneficis de la transició», ha insistit la responsable espanyola d’energia. Un exercici que continuen mirant amb escepticisme els països del nord d’Europa. «Crec que el Govern espanyol està prometent de més al dir que les compres conjuntes de gas resoldran la crisi. El que resoldrà la crisi són inversions en eficiència i el que Espanya necessita més són interconnexions», ha respost el ministre luxemburguès Claude Turmes. 

El seu país és un dels nou països que aquest dilluns van firmar una carta conjunta –a la qual podrien afegir-se Suècia i Bèlgica– en què assenyalen que no recolzaran mesures que interfereixin als mercats de gas i electricitat. Segons el diagnòstic del ministre luxemburguès, crear una plataforma de compres conjuntes comportaria anys i plantejaria problemes complexos com el de l’emmagatzematge, i el que necessita Espanya són més interconnexions amb l’Europa continental. «Lamento moltíssim que el 2005, a Barcelona, es decidís garantir un 10% d’interconnexions i ara com ara això continuï sense ser-hi. Espero que la Comissió Europea prengui noves decisions», ha valorat durant el debat públic.