Les dues maneres d’alleujar el deute autonòmic

Debat territorial Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.

Les dues maneres d’alleujar el deute autonòmic

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El deute de les comunitats autònomes va esclatar a partir de la crisi financera del 2008. En pocs anys, va passar del 5,8% del PIB el 2007 al 20,6% el 2013. Després ha continuat pujant fins a tenir un pes pròxim al 27% a meitat del 2021. En territoris com el País Valencià, aquest percentatge arriba al 47,8% del PIB. Aquesta i altres comunitats tenen la seva autonomia financera invalidada pel pes del deute, per això, des de fa anys hi ha sobre la taula la possibilitat d’alguna mena de quitança per part de l’Estat. Bàsicament hi ha dues maneres d’abordar una quitança: una condonació del deute o una renegociació dels terminis i tipus d’interès. Cap és pacífica des del punt de vista polític

1

¿En què consisteix la condonació del deute autonòmic?

Més de la meitat del total del deute autonòmic ho és amb l’Estat, a través de mecanismes de facilitat financera com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Arran de la crisi del deute, com que els mercats exigien elevats tipus d’interès a les comunitats autònomes, era el Tresor que s’endeutava i després traspassava la liquiditat a les autonomies. Així, mecanismes com el FLA es van posar en marxa a partir del 2012 per rescatar les finances de les comunitats i ara el 61% del deute autonòmic ho és amb l’Estat. Una manera de condonar el deute seria que l’Estat assumeixi una part d’aquestes quantitats com passius propis.

Almenys de moment, Hisenda es resisteix a parlar de «condonació», «quitança» o «perdó» del deute autonòmic. El ministre del PP Cristóbal Montoro es va enfrontar al seu dia al rebuig d’autonomies com Galícia i Madrid (governades pel PP i amb menor nivell de deute) a qualsevol intent de perdó d’un deute que, des del seu punt de vista, tenia més a veure amb la mala gestió i el malbaratament que amb l’infrafinançament. Ara, Madrid torna a mostrar el seu rebuig.

La paraula «condonació» sembla, així, proscrita del debat. El Govern valencià defensa que l’Estat assumeixi un volum del seu deute autonòmic equivalent al seu càlcul d’infrafinançament acumulat, de 23.000 milions. Però prefereixen no dir-ne condonació, sinó «compensació» de deute.

2

¿Com funciona la renegociació de tipus i terminis?

Hi ha altres alternatives per aconseguir un efecte financer equivalent al d’una «condonació». Consisteix a renegociar els terminis i tipus d’interès del deute, allargant els primers i abaixant els segons. En el moment actual té poc sentit jugar amb els tipus d’interès, ja que en la majoria dels casos estan a nivells molt baixos. Però sí que té sentit allargar venciments per reduir la càrrega financera per l’amortització del deute que correspongui a cada exercici. No es redueix deute però l’equivalent en valor actual és menor com més llarg sigui el venciment. En aquest sentit, allargar la vida d’un préstec de 12 anys actuals a 40 anys equival a una quitança del 25% del deute en valor actual, segons càlculs de César Cantalapiedra, soci d’Analistes Financers Internacionals (AFI). Segons aquests càlculs, el perdó equivaldria al 50% si la vida del deute s’allarga a 75 anys. I tot això sense que es noti.

L’actual moment de baixos tipus d’interès ofereix l’oportunitat per aquest tipus de renegociació del deute, segons els experts consultats. «Pot ser que d’aquí tres anys estiguem en una altra situació diferent, més difícil», s’adverteix. El moment actual també és propici, ja que com abans puguin sortir les administracions autonòmiques als mercats més podran aprofitar el favorable context de forta demanda de deute per part dels inversors que hi ha en aquest moment.

El professor d’Economia Aplicada Jorge Onrubia (Universitat Complutense i investigador a Fedea) també és partidari d’anar a un allargament dels terminis del deute per alleujar la càrrega autonòmica. Defensa que caldria analitzar prèviament la situació comunitat per comunitat, per tenir en compte els escenaris de dèficit, deute i sostenibilitat de cadascuna. Onrubia proposa que, arribat el cas, la renegociació es vinculi al compliment d’unes determinades condicions, per evitar que es reprodueixi el problema, i considera que la fórmula hauria de ser «molt transparent» i fruit «d’una negociació multilateral en el marc de les converses per al nou model de finançament», per contrarestar els recels de les comunitats contràries a aquesta mena de mesures. «En tot cas, el que no té sentit –afegeix– és anar a un ‘cafè per a tothom’ per intentar evitar acusacions de favoritismes».

Cantalapiedra també defensa avançar en paral·lel tant en el nou model de finançament com en l’alleujament del deute. «No té sentit reestructurar el deute si continua havent un problema d’infrafinançament. I viceversa», resol el financer.

3

¿Quins són els plans d’Hisenda per alleujar el deute autonòmic?

En el moment actual, Hisenda no aclareix quins són els plans per alleujar el deute autonòmic a què es va referir la ministra al Congrés dels Diputats el 22 de setembre. Refusen parlar de condonació i veuen «prematur» un debat sobre la renegociació del deute. L’afirmació de María Jesús Montero a favor d’abordar el problema del «deute acumulat» apunta en la direcció que l’alleujament podria anar en exclusiva a les comunitats amb un flagrant infrafinançament acumulat en els últims anys, però no és segur. Les dades, analitzades per la fundació Fedea, assenyalen clarament el País Valencià, Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa com les que acumulen un menor finançament per habitant en les últimes dècades.

4

¿És la primera vegada que hi ha sobre la taula una quitança del deute?

Ja el 2018 el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va introduir una disposició en la Llei de Pressupostos de l’Estat que obria la porta a la condonació de deute autonòmic contret amb l’Estat.  L’informe de la Comissió d’Experts per a la Revisió del Model de Finançament Autonòmic, publicat el juliol del 2017, va abordar la necessitat d’alleugerir el deute acumulat, apuntant diferents opcions. No obstant, el canvi de govern el juny del 2018 i la posterior crisi sanitària va ajornar un debat que ara torna a estar sobre la taula, un cop el Ministeri d’Hisenda ha reprès els treballs per a la renovació del model de finançament autonòmic, pendent des del 2014 (acumula un retard de set anys)

5

¿Quin deute autonòmic té la qualificació de ‘bo porqueria’?

Només els territoris forals del País Basc i Navarra i les comunitats de Madrid, Galícia i les Canàries, tenen bones qualificacions per part de les agències de ràting (en el rang de la lletra A).

Altres comunitats com Andalusia, Aragó, les Balears o Extremadura també disposen de ràtings relativament avantatjosos (BBB+ o BBB), que els permeten demanar als mercats els diners que necessiten sense necessitat d’haver d’acudir a l’Estat ni sotmetre’s a les seves condicions.

No obstant, hi ha comunitats amb qualificacions del seu deute públic en el rang del ‘bo porqueria’ segons les diferents agències de qualificació, com Catalunya (qualificada per sota del grau d’inversió per Moody’s i Fitch), Castella-la Manxa (Moody’s), Múrcia (Moody’s) o el País Valencià (S&P), segons dades recopilades per l’Airef. Amb aquestes qualificacions creditícies, les comunitats autònomes difícilment es poden plantejar demanar diners als mercats financers si no és a costa d’altíssims tipus d’interès.  El 89% del deute de Múrcia ho és amb Estat. Aquest percentatge és del 84% en el cas del País Valencià; el 75,5% per a Catalunya i el 74,3% per a Castella-la Manxa.