El cas Evergrande contamina les expectatives de recuperació mundial

Segons l’opinió d’Alfons Fernández, del Col·legi d’Economistes de Catalunya, la crisi d’Evergrande «ha contaminat ja les borses internacionals» en forma de «dany col·lateral» com a conseqüència d’una situació d’incertesa agreujada per l’«opacitat típica» del Govern xinès. En qualsevol cas, aquest expert en economia internacional opina que l’impacte real del cas Evergrande «encara s’ha de veure», amb una incidència directa petita, però un efecte indirecte «que és el que més preocupa» i que és en quina mesura afectarà altres empreses xineses que, com a clients o proveïdors, poden suposar impagaments per a empreses europees. Però en el dia d’avui no es coneixen aquests riscos, tot i que ja es dona per fet que afectarà la banca asiàtica, amb una ona expansiva que sí que tindrà efecte a la Xina, al Japó o a Corea, per exemple. 

Per a Joan Tristany, director general d’AMEC (Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades), la crisi d’Evergrande s’engloba en un entorn d’incertesa internacional aguditzat per la pandèmia. Però assegura que «des del 2008, any en què va esclatar la crisi financera, les empreses han treballat per ser més resilients, però òbviament estan «a l’expectativa i observant l’evolució de la crisi i de veure com actua el Govern xinès». Un dels factors més importants és com evoluciona la falta de subministrament de matèries primeres. 

Vicenç Hernández Reche, president dels Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i CEO de Tecnotramit, considera que la crisi «és la punta de llança de la percepció que existeix un hiperescalfament econòmic reflectit en les cotitzacions borsàries» i que «pot tenir efecte dòmino més enllà del sector immobiliari i de l’àmbit xinès». Segons la seva opinió, hi ha la sensació que una crisi d’aquestes dimensions pot afectar la Xina, que, com a màxim importador de matèries primeres i referència del comerç internacional, pot arribar a causar un efecte en empreses occidentals. Hernández Reche, expert en ‘proptech’, també apunta a la influència en la situació internacional que han tingut els dubtes sobre l’aprovació del Congrés dels EUA de l’augment del sostre de despesa i les pujades d’impostos per al pla d’infraestructures. Les retallades dels estímuls de la FED són també un element que obre dubtes sobre la recuperació econòmica postpandèmica. 

L’exageració de Lehman Brothers

L’analogia de les dificultats d’Evergrande amb el cas Lehman Brothers és considerada per la majoria d’experts una exageració, amb les dades conegudes actualment. L’efecte multiplicador de les ‘subprime’ de la crisi del 2008 no es produeix en aquests moments i es descarta que la banca asiàtica pugui contagiar directament el sector financer internacional. No s’ha d’oblidar que en el moment de la fallida, el 15 de setembre del 2008, Lehman Brothers era el quart banc d’inversió més gran dels Estats Units (darrere de Goldman Sachs, Morgan Stanley i Merrill Lynch) i tenia 680.000 milions de dòlars dels EUA en actius. Va ser la fallida més gran de la història dels Estats Units. Evergrande no té uns llaços financers tan diversos com Lehman Brothers, però la pèrdua de la confiança en el creixement del PIB xinès és rellevant. Evergrande atén el pagament d’interessos per valor de 84 milions de dòlars (uns 71,6 milions d’euros) aquest mateix dijous. A aquests s’hi sumen 47,5 milions de dòlars més (40,5 milions d’euros) a tornar abans del pròxim 29 de setembre. El diari econòmic ‘Caixin’ ha calculat que el deute total a tornar en 12 mesos és de 127.500 milions de dòlars, 105.000 milions d’euros), però que en caixa només hi ha l’equivalent al 10% d’aquest import. Els dubtes sobre el deute total prevalen, però les primeres estimacions apunten més de 300.000 milions de dòlars i possible fallida. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

D’acord amb els comptes del primer semestre del 2021, les últimes que ha presentat el grup, Evergrande va registrar un benefici net de 10.499 milions de iuans (1.389 milions d’euros), un 28,9% menys que en el mateix període del 2020. Per la seva banda, els ingressos es van contraure un 16,5%, fins a 222.690 milions de iuans (29.351 milions d’euros). Malgrat els beneficis registrats, els problemes de la Xina Evergrande es deuen al seu maneig del balanç. A 30 de juny, la promotora comptava amb uns actius valorats en 2,37 bilions de iuans (313.288 milions d’euros). D’aquesta xifra, 1,27 bilions (168.440 milions d’euros), gairebé el 54%, eren projectes inacabats, mentre que únicament 144.514 milions (19.047 milions d’euros) eren immobles finalitzats i en venda. A més, Evergrande va tancar el primer semestre amb efectiu i equivalents d’efectiu per valor de 86.772 milions de iuans (11.437 milions d’euros), un 45,3% menys que un any abans. Per la seva banda, el passiu total de la firma era d’1,96 bilions de iuans (259.119 milions d’euros), dels quals 571.775 milions (75.360 milions d’euros) eren préstecs i 951.133 milions (125.359 milions d’euros) eren comptes a pagar a proveïdors.

Experts del banc britànic Barclays consideren que «un possible impagament d’Evergrande podria traduir-se en un llast al sector immobiliari», però que «és difícil argumentar que les perdudes de préstecs d’Evergrande suposin un risc sistèmic per al sector bancari». La patata calenta és ara en mans del Govern xinès.