mesures contra la crisi

El Govern aconsegueix prou recolzaments per prorrogar l’«escut social»

La mesura allarga fins al 31 d’octubre la moratòria en el pagament dels lloguers i la prohibició dels talls de llum, aigua i gas, entre altres mesures

El Govern aconsegueix prou recolzaments per prorrogar l’«escut social»

EUROPA PRESS / ALBERTO ORTEGA

5
Es llegeix en minuts

El Govern ha aconseguit aquest dilluns els recolzaments necessaris per convalidar al Congrés el decret aprovat a l’agost per prorrogar fins al 31 d’octubre l’anomenat ‘escut social’, que inclou, entre altres, mesures com la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional per a famílies vulnerables, la moratòria en el pagament dels lloguers i la prohibició dels talls de llum, aigua i gas.

Durant el debat de convalidació, la majoria dels grups han avançat el seu suport a aquestes mesures que estan vigents des de la seva aprovació però encara necessitaven la ratificació de la Cambra. Això sí, gairebé tots han qualificat el decret de «pedaç» i han exigit al Govern reformes estructurals en matèria energètica i de vivenda. Només han avançat el seu vot en contra Vox i Ciutadans.

El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, s’ha estrenat en el ple del Congrés defensant aquest decret llei el títol del qual ja és, segons ha comentat, «una declaració d’intencions» de l’acció d’aquest Govern davant una crisi: impulsar el creixement econòmic i garantir la cohesió social «sense deixar ningú enrere».

En concret, el decret prorroga la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional a les persones en situació de vulnerabilitat; la prohibició dels talls de subministrament d’aigua, llum i gas; l’ampliació del dret al bo social per a determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat, i l’ampliació de la sol·licitud de pròrroga del contracte de lloguer durant un termini màxim de sis mesos.

També figuren les mesures sobre grans propietaris, de manera que quan l’inquilí es trobi en situació de vulnerabilitat i el llogater sigui una empresa o entitat pública de vivenda o un gran tenidor –persona física amb més de deu vivendes–, podran sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda.

Igualment, l’‘escut social’ contempla la consideració com essencials dels serveis de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, incloent el servei d’informació 24 hores, el servei d’acollida i el sistema de seguiment del compliment de mesures cautelars.

Aquestes mesures, segons ha destacat Bolaños, no només demostren que la «credibilitat» del Govern en aquesta matèria és «indiscutible», sinó que avancen la seva voluntat d’enfortir aquestes polítiques perquè la recuperació econòmica arribi de manera «ràpida» i «justa» i a les classes mitges i els treballadors, i a tots els territoris i sectors.

Dit això, el ministre s’ha dedicat a contrastar l’acció de l’Executiu actual amb l’anterior, del PP, davant les dues crisis econòmiques que han castigat el país en els últims deu anys i que, segons el seu parer, evidencia «les dues maneres de governar». «La sortida de l’anterior crisi (financera) va ser lenta, injusta i incompleta, i la d’aquesta està sent ràpida i justa», ha presumit.

Segons ha explicat, mentre en l’anterior crisi els espanyols veien els consells de ministres «amb preocupació, a l’espera de les retallades», amb Pedro Sánchez a la Moncloa els han vist «amb alleujament, durant els pitjors mesos de la pandèmia, i amb esperança de cara al futur».

«No és igual qui governa, i menys quan arriba l’adversitat», ha assenyalat Bolaños, que també ha destacat que fa deu anys «ningú va pensar en les persones amb més dificultats» i ara sí que s’han adoptat mesures per aquests col·lectius, entre les quals ha destacat la creació de l’ingrés mínim vital, l’increment del salari mínim interprofessional o la llei que garanteix el poder adquisitiu de les pensions.

Rosa Romero, del PP, ha anunciat el seu suport al decret per «responsabilitat», si bé ha recriminat al Govern que treballi a base d’«improvisacions» i sempre «arribant tard i malament». Com altres portaveus, ha advertit que abans del novembre, caldrà fer una nova pròrroga de l’‘escut social’, mesura que ha titllat de «fracàs».

Íñigo Barandiaran, del PNB, i Oskar Matute, d’EH Bildu, també han garantit el seu recolzament al decret tot i que sigui «una tireta», en paraules d’aquest últim. «És un pedaç necessari, però clarament insuficient, queda curt», ha dit Matute, donant per fet que aquestes mesures s’hauran de tornar a prorrogar i recalcant que és necessari emprendre reformes més profundes en benefici dels més vulnerables.

També ha demanat adoptar «mesures a llarg termini» i no «pedaços» el diputat del PDeCAT, Genís Boadella, que s’ha preguntat per què ha sigut Bolaños –i no la ministra de Drets Socials, Ione Belarra– l’encarregat de defensar un decret amb mesures que abans solia presentar l’exvicepresident primer, Pablo Iglesias.

Des d’Unides Podem, Pilar Garrido ha demanat acabar amb els «mercats especulatius» de l’energia i l’«economia rendista» amb lleis «eficaces» en favor de l’interès general i una nova regulació sobre vivenda que eviti que aquesta s’acabi convertint en un «bé de luxe».

Isidro Martínez Oblanca, del Fòrum Astúries, ha avançat el seu suport a la pròrroga d’un ‘escut social’ que, segons ha dit, és «més imprescindible que mai» perquè els ciutadans puguin «defensar-se» dels «atacs» a la seva economia perpetrats pel Govern. «Per molt que edulcori el panorama, els espanyols són més vulnerables ara que quan va arribar Sánchez (al poder)», ha dit.

També recolzarà la pròrroga Pedro Quevedo, de Nova Canàries, que ha avisat que caldrà decidir si aquestes mesures s’han d’ampliar més enllà del 31 d’octubre, per a la qual cosa caldrà atendre quina és la realitat del moment.

Notícies relacionades

En nom de Ciutadans, que rebutja la convalidació, Sara Giménez ha carregat contra el Govern per «permetre l’ocupació», en lloc de posar fi a un «problema estructural» amb una nova llei. A més, ha proposat la creació d’un Abonament Social d’Internet per a les famílies més vulnerables, així com l’extensió de l’actual Abonament Social Telefònic.

Igualment s’ha situat en el ‘no’ Vox, i la seva diputada Patricia de les Heras ha demanat la dimissió del ministre de la Presidència per ser, ha dit, l’artífex del primer estat d’alarma, que ha sigut anul·lat pel Tribunal Constitucional.