El rebut ha de baixar 11 euros al mes perquè Sánchez compleixi el seu compromís

Fa una setmana, la vicepresidenta Teresa Ribera va apuntar que, en cas de mantenir-se els actuals preus rècord del mercat a l’engròs (com avancen els mercats que n’anticipen l’evolució futura), el consumidor mitjà de la tarifa regulada pagaria 644 euros per l’electricitat en el conjunt de 2021 (53,6 euros al mes de mitjana). El 2018, l’any que el Govern ha pres de referència amb l’argument que va ser quan Pedro Sánchez va arribar al poder, van ser 598 euros, és a dir, 46 euros menys.

La inflació des de desembre del 2018 fins al juliol de 2021 va ser del 2%. Aplicant aquesta taxa a la factura del 2018, resulta un increment d’11,96 euros, fins als 609,96 euros (50,83 euros al mes). O el que és el mateix, 34,04 euros menys que la factura mitjana del 2021 estimada per Ribera si no s’adopten mesures. Aconseguir aquesta reducció de 34,04 euros en l’últim trimestre obliga a una rebaixa mitjana d’11,3 euros en els pròxims tres mesos.

L’IPC es va situar l’agost en el 3,3% i es preveu que segueixi a nivells alts en el que resta de l’exercici. Això podria reduir una mica els 34,04 euros que ha d’abaratir la factura el Govern per complir el compromís de Sánchez. En qualsevol cas, no sembla que hagi de marcar una gran diferència. Des del gener fins al juliol, els preus han pujat un 1,8% i el consens dels 20 principals serveis d’estudis privats del país, elaborat per Funcas, preveu un increment mitjà a l’any de l’1,9%. És possible que aquesta previsió es revisi lleugerament a l’alça en vista de l’acceleració de la inflació, però no fins al punt de suposar un gran canvi per a l’objectiu de l’Executiu.

Referència convenient 

L’elecció del 2018 com a referència, en qualsevol cas, és beneficiosa per al Govern. És juntament amb el 2015 l’any en què el preu mitjà anual del component de l’energia a la factura regulada ha sigut més alt en la sèrie que l’operador del mercat OMIE ofereix des del 2009 (65,57 euros el megawatt hora, davant una mitjana en el període de 56,5 euros i a uns 68 euros de mitjana entre gener i agost d’aquest any). De fet, Ribera es va veure obligada a adoptar mesures l’octubre d’aquell exercici, igual com ara, per esmorteir l’impacte de la pujada del preu a l’engròs a la factura final.

Amb tot, si es pren com a referència el rebut mitjà anual de l’últim any abans de la pandèmia (2019: 562 euros), i s’hi aplica la inflació acumulada des d’aleshores (1,2%), el pla que prepara l’Executiu hauria de reduir el rebut de l’últim trimestre en uns 13 euros al mes perquè els consumidors de la PVPC paguessin el mateix que llavors. Això sí, per igualar el que es va abonar el 2020 (512 euros i inflació de l’1,8%), la rebaixa a l’octubre, novembre i desembre hauria de rondar els 40 euros cada mes, si bé la comparació es veu distorsionada perquè es tracta d’un exercici amb un rècord de preus baixos per la caiguda de la demanda provocada per la Covid. 

Noves mesures

En els últims mesos, el Govern ha aprovat la rebaixa de l’IVA de la factura elèctrica del 21% al 10% i la suspensió de l’impost del 7% a la generació fins a final d’any. A més, ha portat al Congrés dues mesures amb què espera abaratir el rebut entorn d’un 15% en els pròxims anys: la creació d’un fons per treure de la factura en els pròxims cinc exercicis el cost de les primes de les renovables més antigues i repartir-lo entre les empreses energètiques, i la retallada dels anomenats beneficis caiguts del cel de la nuclear i la hidroelèctrica.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Però ha sigut insuficient davant l’escalada del preu majorista, per la qual cosa l’Executiu ha anunciat que ultima un pla «imminent», informa Miguel Ángel Rodríguez. En sengles entrevistes a ‘eldiario.es’ i a ‘Expansión’, Ribera ha explicat que analitzarà amb les comunitats autònomes la modificació de l’impost de l’electricitat (5,1127%), a més de contemplar allargar o convertir en permanents les rebaixes fiscals ja aprovades. A més, estudia desvincular en la mesura possible la tarifa regulada del mercat a l’engròs per lligar-la a components més estables. En aquesta línia, preveu agilitar els contractes bilaterals a llarg termini (PPA) i recuperar la figura de les subhastes d’energia primària (que obliguen a les grans elèctriques a oferir una part de l’energia que generen per fomentar la competència i permet a les petites licitar).

El Ministeri de Transició Ecològica també prepara noves subhastes de renovables; mesures per fomentar l’autoconsum i les comunitats energètiques; l’extensió del subministrament mínim vital per als consumidors vulnerables beneficiaris de l’ingrés mínim vital, i la fixació de límits en la gestió dels pantans per part de les hidroelèctriques, com va avançar aquest diari.