L’ocupació suma al juliol 91.451 ocupats i supera els nivells previs a la Covid

A Espanya ja hi ha més ocupats que a l’estiu previ al coronavirus. La recuperació de l’ocupació ha agafat volada des de l’acabament de l’estat d’alarma, la cinquena onada està sent compatible amb la reactivació de diversos sectors tocats per la pandèmia i tot això s’ha traduït en un juliol de xifres rècord. En aquest estiu de Jocs Olímpics, el símil seria que el juliol s’ha emportat la plata en creació d’ocupació i l’or en descens de l’atur. El mercat laboral està competint bé aquests mesos de calor malgrat la cinquena onada, tot i que caldrà veure si aguanta el ritme en aquesta carrera de llarg recorregut que ara encara el tancament de l’estiu i l’entrada de la tardor; mesos històricament fluixos per a l’ocupació.

Segons les dades actualitzades aquest dimarts pel Govern central, la Seguretat Social ha sumat 91.451 nous afiliats, fins a un total de 19,59 milions de treballadors en actiu; 60.000 més que el juliol del 2019. L’atur, per la seva banda, encadena el seu cinquè mes consecutiu a la baixa amb el descens més gran de la sèrie històrica i tanca el mes en la xifra de 3,4 milions d’aturats. Xifra, no obstant, que encara revela que hi ha 600.000 persones més sense ocupació que les que hi havia a l’estiu abans de la pandèmia.

Aquest juliol rècord, el mercat laboral ha tornat, però, als «carrils habituals», segons ha dit el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey. L’hostaleria, ja sense la majoria de les restriccions que l’han llastat durant l’últim any i mig, ha estriat l’ocupació. Un de cada dos llocs de treball creats es localitza en restaurants, bars, xiringuitos, tavernes o similars. El comerç també va tenir tirada, així com les activitats sanitàries, les mans de les quals han sigut necessàries davant l’escalada de contagis.

Temporalitat una altra vegada a l’alça

I és que el gruix d’aquesta recuperació de l’ocupació es consolida sobre la temporalitat. «Bona part d’aquesta reducció de l’atur es basa en l’elaboració de contractes temporals», ha reconegut Pérez Rey. Com a mostra, les xifres d’altes i baixes a la Seguretat Social el primer i l’últim dia de mes: l’1 de juliol es van donar d’alta 350.888 persones i de baixa 155.532, mentre l’últim dia es van donar d’alta 52.610 persones i de baixa 147.527.

El juliol ha creat ocupació i ha reactivat ocupació ‘adormida’. Les empreses han continuant desafectant treballadors dels ertos i actualment el saldo està en 331.486 persones; unes 100.000 menys que fa un mes. D’aquestes, un total de 62.255 són a Catalunya. La xifra actual d’empleats en suspensió al conjunt d’Espanya és «residual», segons s’ha referit el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Rierol, ja que representen menys del 10% del màxim de treballadors en erto que hi va haver al pic del primer confinament. «El mecanisme dels ertos en una crisi que en l’aspecte sanitari que havia tenir un final més o menys predictible ha aconseguit evitar que es prolongui indefinidament en el temps», ha afirmat Arroyo.

Tardor incerta

¿Mantindrà el mercat laboral espanyol aquests ritmes rècord durant els pròxims mesos? «El lògic és tornar als factors estacionals que marquen les pautes de descens i creixement de l’atur registrat; així passarà. Però confiem que la reactivació continuï donant els seus fruits, fins i tot dins d’aquest context estacional en què ens començarem a moure a partir de les dades d’agost», ha apuntat el secretari d’Estat d’Ocupació. 

És a dir, si el mercat laboral fos un corredor, el mes de juliol ha superat un port de muntanya i encara ara una etapa de descens. Les dades d’agost solen ser dolentes per a l’ocupació, amb l’acabament en bloc de tots aquests contractes rubricats per cobrir la campanya d’estiu. A aquesta més que probable certesa se n’afegeixen d’altres, com la possible incidència de futures onades de contagis –el conseller de Salut, Josep Maria, no en descarta una sisena– o l’impacte positiu del desplegament dels fons europeus, que fins ara han anat amb retard.

Barcelona amb prou feines creix, la resta agafen embranzida

Notícies relacionades

Les 5 claus de les dades de l’atur del juliol del 2021

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La variable turisme impregna el mapa de les dades d’ocupació per territoris. Catalunya ha anotat aquest juliol bons registres, amb un creixement per sobre de la mitja i la millor nota en termes absoluts. No obstant, aquests fugen de la ciutat de Barcelona i es concentren a la resta de províncies catalanes, especialment a Girona i Tarragona. Dels 30.540 llocs de treball guanyats a Catalunya respecte al juny, sobre una població ocupada de 3,5 milions; només 2.422 s’ubiquen a la província barcelonina. «Les dades són bones, però no hem d’encantar-nos i hem de seguir-hi atents», ha alertat el secretari de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa.

A la resta de comunitats autònomes, els ‘números verds’ han sigut generalitzats, però no unànimes, amb la Comunitat de Madrid jugant el pitjor paper i perdent 9.530 afiliats a la Seguretat Social respecte al juny; fins a 3,2 milions d’ocupats. El País Basc, la Rioja, Múrcia o Andalusia també van perdre llocs de feina.