Consulta pública

El Govern defineix les bases per al desplegament de l’eòlica marina a Espanya

Planteja l’objectiu d’arribar fins als 3.000 megawatts d’eòlica flotant el 2030

Busca reforçar el seu lideratge en la cadena de valor, aprofitant les sinergies amb altres sectors

Nuevo parque eólico marino de Iberdrola_MEDIA_1

Nuevo parque eólico marino de Iberdrola_MEDIA_1

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

El Govern central defineix les bases per a la posada en marxa de l’energia eòlica marina a Espanya. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic acaba de publicar en consulta pública l’esborrany del full de ruta d’aquesta tecnologia amb l’objectiu d’arribar a entre 1.000 i 3.000 megawatts d’eòlica marina flotant, així com 60 megawatts d’energies del mar (les que procedeixen de les onades o de les marees) en fase precomercial el 2030. El termini per presentar-hi observacions acaba el 6 d’agost.

L’eòlica marina és la font de generació que aprofita la força del vent en ubicacions a l’entorn marí. Se’n distingeixen bàsicament dues tipologies principals: les basades en estructures muntades sobre fonamentacions fixes i en estructures flotants que encara no han arribat a la seva maduresa competitiva pel preu elevat. Espanya compta amb 27.500 megawatts de potència instal·lada en terra ferma i disposa de 6.000 quilòmetres de costa on hi ha un recurs eòlic «estable i abundant», és a dir, compta amb experiència i extensió per realitzar un desplegament important.

Entre les bondats de l’eòlica marina destaca que compta amb factors de capacitat «més alts»« que altres renovables», com l’eòlica terrestre o la solar fotovoltaica, «pot generar electricitat durant totes les hores del dia, proporciona més fermesa i tendeix a produir més energia durant l’hivern, i així contribueix a la seguretat de subministrament i proporciona una alta disponibilitat de forma alineada amb èpoques d’elevada demanda». A més, el fet que Espanya sigui una potència en generació d’energia eòlica li atorga lideratge en fabricació d’equips «amb una indústria naval, un sector maritimoportuari i unes capacitats tecnològiques i d’enginyeria que han convertit el país en un referent internacional de la cadena de valor de les instal·lacions eòliques marines».

L’objectiu d’aquest full de ruta passa per establir Espanya com a «pol de referència europeu d’R+D per al disseny, escalat i demostració de noves tecnologies»; ser referent internacional en capacitats industrials incidint en les sinergies amb sectors punters com el naval, el siderúrgic o l’experiència prèvia en eòlica terrestre; promulgar un marc regulatori «clar i previsible» per a aquesta activitat, i aprofitar la seva implantació per millorar el coneixement del medi marí.

En concret, el document inclou 20 línies d’actuació en què es proposa, entre altres mesures, avaluar les necessitats de la infraestructura portuària, on s’estimen unes necessitats d’inversió de 500 a 1.000 milions d’euros i habilitar almenys 200 milions d’euros en ajudes per a R+D fins al 2023. A més, s’hi citen nombrosos programes de finançament, tant europeus com nacionals, i d’altres com l’emissió de bons verds.Previsió d’Europa

20 línies d’actuacióinfraestructura portuàriaajudes per a R+Dprogrames de finançamentl’emissió de bons verds.Previsió d’EuropaLa Comissió Europea preveu una inversió de 800.000 milions d’euros fins al 2050 en energies eòliques marines per augmentar la capacitat de producció des del seu nivell actual de 12.000 megawatts a, com a mínim, 60.000 el 2030 i 300.000 el 2050. En el cas de l’eòlica flotant, la Unió Europea aspira a instal·lar 7.000 megawatts al final de la dècada. A Espanya, es preveu arribar fins als 3.000 megawatts, ja que, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, la reducció dels costos de generació «mostra ja un elevat potencial a Espanya amb tecnologia flotant en l’horitzó 2030».

Notícies relacionades

Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) i Wind Europe, si els projectes de demostració a petita escala d’eòlica flotant tenen actualment un cost de generació durant la seva vida útil de 180 a 200 euros per megawatt-hora, el 2025 es preveu que el cost dels primers parcs comercials hauria d’haver baixat a 80-100 euros per megawatt-hora, i el 2030, fins als 40-60 euros per megawatt-hora.

Energies del mar

D’altra banda, les energies del mar, en el cas d’Espanya principalment les que provenen dels corrents de les marees i de les onades, es troben en una «fase tecnològica més primerenca» tot i que «plena d’oportunitats en horitzons temporals» més enllà del 2030. L’objectiu, en aquest cas, és «guanyar volum de mercat i millorar els seus costos de generació», per entrar en fase comercial en «condicions competitives davant altres renovables».