A partir del juliol

Calvet, nou president de Port de Barcelona en lloc de Conesa

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat proposa impulsar la imatge d’«excel·lència» i d’innovació de la infraestructura en els pròxims anys

Calvet, nou president de Port de Barcelona en lloc de Conesa

ACN / LAURA BUSQUETS

2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet serà el nou president de Port de Barcelona a partir del juliol. Substitueix en el càrrec Mercè Conesa, que ha ostentat aquesta responsabilitat en els últims tres anys. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha anunciat el nomenament en un acte conjunt celebrat al recinte portuari i al qual ha assistit també el president de Ports de l’Estat, Francisco Toledo.

Calvet ha assegurat que assumeix el càrrec amb l’objectiu de «continuar la feina de Conesa i els seus predecessors» i amb el desig fonamental de portar a l’excel·lència una infraestructura vital per a Catalunya, que suposa l’1,7% del PIB català. Els grans eixos de la gestió de Calvet continuaran sent la innovació «des de la base de la sostenibilitat», i reforçar el paper del port com a agent dinamitzador de l’economia de Barcelona. L’exconseller de Territori parteix amb diverses eslores d’avantatge respecte a Conesa quan va arribar al càrrec, tant per la feina feta durant aquests tres anys amb un pla estratègic ja molt definit, com pel grau de coneixement previ més gran que disposa Calvet de la infraestructura, fruit de la seva experiència com a membre del Govern. Calvet ha assegurat que ha estat «atent a l’actualitat de Port de Barcelona». Aquesta idea ha sigut corroborada pel vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que ha assegurat que Calvet «està en condicions d’aconseguir el control del port a tota màquina».

Les principals assignatures pendents de la institució són bàsicament impulsar una nova imatge de modernitat i transparència, més vinculada a la innovació i a la divulgació pública i mediàtica del paper important del port en tots els àmbits de l’economia de Catalunya, i també potenciar una diversitat de gènere més gran i professional al si dels òrgans directius, per a la qual cosa disposa d’una valuosa plantilla i de càrrecs intermedis. L’auditoria interna de recursos humans realitzada l’últim any serà de gran ajuda per a aquesta comesa. Descarbonització i digitalització són dos dels elements també a prevaler en aquest camí d’acostar Port de Barcelona a la ciutat.

Notícies relacionades

El president de Ports de l’Estat, Francisco Toledo, ha destacat la gestió de Conesa en aquests anys, «en moments difícils de pandèmia», en què els ports han pogut continuar funcionant en «aparent normalitat». El balanç del port en els últims sis mesos avalen la recuperació, amb un creixement del trànsit del 15% i del 30% en el cas dels contenidors (per sobre del 2019). En el full de ruta polític del port de Barcelona es manté «la voluntat d’autogovern de la infraestructura com a principal objectiu», va assegurar Puigneró. En el pla tècnic, Calvet va reconèixer que «no és una qüestió d’inventar res, sinó aconseguir que Port de Barcelona sigui una referència mundial».

Conesa va resumir la seva gestió com haver sabut «conduir un equip de professionals de gran talent», en uns anys en què va haver d’afrontar un atac cibernètic, una pandèmia, la negociació d’un conveni col·lectiu i suportar les incerteses del conflicte de l’estiba. Conesa ha defensat també el fet d’haver sigut capaç de «construir ponts amb Ports de l’Estat», en el convenciment que amb el camí de la cooperació és més fàcil aconseguir els objectius.