Aquest dimarts la llum registrarà el segon preu més alt de l’any i el novè de la seva història

Aquest dimarts es registrarà un nou rècord en el preu de la llum al mercat a l’engròs (el denominat ‘pool’) ja que ascendirà fins als 90,95 euros el megawatt-hora, el segon preu més alt de l’any, després del registrat el 8 de gener (94,99 euros) pels efectes de la tempesta ‘Filomena’, i el novè més alt de la seva història, segons els registres de l’Operador del Mercat Ibèric (OMIE).

A falta de conèixer com acaba el mes, en els primers quinze dies de juny el preu de l’electricitat s’ha situat a l’entorn dels 81 euros de mitjana, un 36% més que els 59 euros que marcava la primera quinzena del mes de maig. Unes xifres extraordinàries que es deuen, a priori, a l’alça del preu del gas als mercats internacionals i a l’auge del preu del CO2, que ha anat incrementant els preus de la llum durant els últims mesos sense límit.

El mercat elèctric es regeix per un sistema marginalista pel qual l’última energia en casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta de tecnologies. Així, l’última en entrar són els cicles combinats (cremen gas natural), afectats pel gas i el CO2, aquests seran els que fixin aquest preu. No obstant, per evitar especulacions sobre una possible manipulació de preus, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demanat a l’organisme supervisor, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que estigui vigilant «per si hi pogués haver comportaments contraris al bon funcionament del mercat».

El preu de l’energia té un pes pròxim a la factura a entorn del 30%, mentre que al voltant del 50% correspon als peatges –el cost de les xarxes de transport i distribució– i càrrecs –els costos associats al foment de les renovables, a les extrapeninsulars i les anualitats del dèficit de tarifa– i una mica més del 20% als impostos (tot i que aquests percentatges són variables).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Per tant, no té res a veure l’increment del preu al mercat amb l’arribada de les noves tarifes de la llum, que es van posar en marxa l’1 de juny. Però, tot i que no hi ha una relació de causa-conseqüència de la influència de les noves tarifes en el preu de l’energia al mercat a l’engròs, sí que passa en el sentit contrari. És a dir, un preu ‘pool’ elevat dispara el preu de la llum en les hores més cares del dia (‘punta’) que corresponen al període de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 de dilluns a divendres no festius.

L’objectiu de les noves tarifes és reduir la corba de càrrega del sistema elèctric, és a dir, que la gent passi de posar la rentadora o el forn en aquelles hores punta a què ho faci en d’altres, per evitar una sobrecàrrega. Per reduir el preu de la factura, el Govern ha desenvolupat altres fórmules que consisteixen a alleugerir els costos regulats (peatges i càrrecs) com són eliminar la sobreretribució que reben les centrals nuclears i hidràuliques com dividends de CO2, així com el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), més conegut com a ‘fons verd’, que preveu eliminar de la factura una part dels càrrecs el component de les primes a les renovables que ascendeixen a gairebé 6.500 milions d’euros en un termini de cinc anys. Les dues mesures reduirien un 15% el preu de la factura de la llum, segons fonts del govern.