Vuit anys més d’‘hipoteca’ elèctrica

Entre els múltiples i variats components de la factura de la llum destaca el deute elèctric, contret per l’Estat amb les companyies que cada any amortitzen els usuaris a través de la factura. Però encara queden per pagar 14.294 milions d’euros, un 13,9% menys que el 2019. Per tant, de mitjana, a cada usuari dels 29 milions de clients que hi ha a Espanya li correspon pagar gairebé 500 euros (tot i que la quantitat real que paga cada usuari depèn de diversos factors) d’aquí a l’any 2028, quan se saldi el deute, segons les estimacions de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). 

Aquesta ‘hipoteca elèctrica’ es va generar per l’acumulació de dèficits del sistema elèctric durant més d’una dècada. El que els usuaris pagaven amb els seus rebuts de la llum no va ser suficient per cobrir els costos del sistema elèctric des de l’any 2000. El deute es va anar engreixant fins a l’any 2013 quan va arribar a sumar 28.700 milions d’euros. Llavors, es va dur a terme una reforma al sector elèctric que va suposar que, després de 14 anys consecutius de generació de dèficit, el 2014 fos el primer exercici en el qual hi havia un superàvit (550,3 milions d’euros). Aquesta situació es va repetir el 2015, 2016, 2017 i 2018, si bé cada any en menor quantia.

En un primer moment, els consumidors devien aquesta quantitat a les empreses elèctriques, que van ser les que van assumir el desequilibri en els seus comptes, però posteriorment es va titularitzar i es va col·locar als mercats financers. Així, les elèctriques van cedir els seus drets de cobrament a fons d’inversió i als bancs que reben ara el que es paga al rebut. 

El seu lloc a la factura

Cada any, la factura de la llum inclou com a costos regulats part d’aquest deute. En concret, aquest any els usuaris han de fer front a 2.464,5 milions euros, a raó d’uns 85 euros per client, dels quals 352,6 milions corresponen a interessos.

Els costos regulats suposen en total al voltant d’uns 17.000 milions d’euros a l’any. A més del dèficit, s’inclouen els costos de les xarxes de transport (1.700 milions) i distribució (5.200 milions), les primes per les renovables (RECORE) que ascendeixen a 6.300 milions d’euros i la retribució específica per la producció extrapeninsular (641 milions d’euros). 

D’aquí uns vuit anys es preveu que el component del dèficit desaparegui, tot i que abans se suposa que ho faran els 6.300 milions d’euros (un import decreixent a mesura que les renovables assoleixin el final de la seva vida útil) que es paguen al rebut de les primes a les renovables. Una quantitat que el Govern pretén primer reduir en menys de 1.000 milions, al destinar la major part dels dividends de CO2 de nuclears i hidroelèctriques a aquest concepte, i després eliminar en un termini de cinc anys amb la creació d’un fons perquè totes les energètiques, petroleres, gasistes i elèctriques, facin front a aquesta quantitat. 

Les noves tarifes

Els ingressos del sistema elèctric estan principalment formats pels peatges i els càrrecs que venen a cobrir aquests costos regulats. Els peatges i els càrrecs tenen un preu regulat que modifica tant el terme de potència com el d’energia de la factura. Així, Govern i CNMC han modificat aquest preu a l’establir diferències segons l’hora del dia en el que es coneix com les noves tarifes que van entrar en vigor dimarts passat.

Són els nous períodes horaris que distingeixen en el cas de l’energia entre ’punta’, ‘pla’ i ‘vall’. En el període punta (entre les 10.00 i les 14.00 hores i les 18.00 i 22.00 hores), el cost dels peatges i els càrrecs és més alt; en el tram pla (entre les 08.00 i les 10.00 hores, les 14.00 i les 18.00 hores i les 22.00 i les 00.00 hores), el cost és intermedi; i en la tarifa vall (entre la mitjanit i les vuit del matí i durant tot el cap de setmana i els dies festius), aquest cost és més baix. Similar al que passa en el cas de la potència, amb dos períodes, un punta (de 08.00 hores a 00.00 hores entre setmanes) i un altre vall (entre les 00.00 hores i les 07.00 hores entre setmana i tot el cap de setmana). 

El desequilibri està de tornada

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El 2019, el sistema elèctric va registrar de nou un dèficit de 527,7 milions d’euros i el 2020 se situarà en la mateixa línia. Aquesta diferència no engrossirà el deute, sinó que s’absorbirà amb part del superàvit acumulat en els anys de bonança elèctrica (de 2014 a 2018) gràcies a una ‘guardiola’ que ascendeix a 1.000 milions d’euros. 

El superàvit acumulat realment és d’1.687,5 milions d’euros, però cal eliminar d’aquesta quantia els 650 milions utilitzats en processos judicials i inversions renovables. La llei del sector elèctric prohibeix destinar els excedents acumulats a cobrir el dèficit que es produeixi cada any i només permet utilitzar-lo per amortitzar el deute. Però el Govern va modificar aquesta llei el juny del 2020 per destinar el romanent a aquests dèficits.