Aprovada al Congrés la llei contra el frau fiscal

La Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat, amb competència legislativa plena, el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, amb 21 vots favorables, 14 en contra i una abstenció. La norma, que suposa traslladar una directiva de la UE del 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, que continua la seva tramitació parlamentària al Senat. Entre les mesures que incorpora s’inclou la limitació a 1.000 euros en els pagaments en efectiu entre empreses. El text també incorpora de manera explicita la prohibició d’amnisties fiscals.

Els membres de la Comissió han debatut i votat l’Informe de la ponència, que ha quedat aprovat, amb modificacions, després d’haver sigut acceptades l’esmena 246, del PDeCAT, inclòs al Grup Plural, sobre la modificació de l’article 70 de la llei d’impostos especials, relatiu al tipus impositiu sobre determinats mitjans de transport, per adequar-los al nou mesurament d’emissions de CO2 amb el nou procediment WLTP; i l’esmena 175, del Grup Republicà, que recull l’elaboració d’una anàlisi i avaluació oficial de l’economia submergida a l’estat espanyol, del frau fiscal i laboral i de l’elusió fiscal, desagregat per territoris, sectors econòmics i impostos. La resta d’esmenes que els grups parlamentaris Ciutadans, Plural, Republicà, Vox i Popular havien mantingut vives han quedat rebutjades. 

Requisits de les Sicav

Durant el tràmit en ponència, a aquest projecte de llei es van incorporar, en els seus termes, les esmenes del Grup Socialista relatives a l’establiment de requisits addicionals perquè les societats d’inversió de capital variable (SICAV) puguin aplicar el tipus de gravamen de l’1%; sobre la introducció de modificacions en el text refós de l’Impost sobre la Renda de no Residents per «afavorir les llibertats d’establiment i circulació, d’acord amb el Dret de la Unió»; la regulació del procediment sancionador del règim de limitacions de pagament en efectiu amb diversos objectius, i sobre terminis de prescripció d’accions i autoritzacions judicials en casos d’indagacions tributàries, entre altres.

A més, en aquesta fase també s’ha introduït una esmena del Grup Popular referent a la tributació dels contribuents no residents. D’altra banda, també van quedar aprovades, amb correccions, les esmenes del Grup Socialista que al·ludien a normes de control i regulació de la fulla de tabac cru, a la modificació de la Llei del Notariat, i a la publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries l’any 2021, entre altres correccions. Per exemple, s’inclou a la llista de deutors tributaris els deutes des de 600.000 euros afegint els responsables solidaris. Fins ara, el llistó per sortir en aquesta llista està situat en un milió d’euros.

Les modificacions recollides en aquest projecte de llei, principalment en matèria tributària, tenen una doble finalitat. D’una banda, incorporar a l’ordenament intern l’àmbit de les pràctiques d’elusió fiscal. I, de l’altra, introduir canvis en la regulació per assentar uns paràmetres de justícia tributària i facilitar actuacions que previnguin i lluitin contra el frau, reforçant el control tributari.

En l’exposició de motius, l’Executiu fa recalcament en la necessitat que les modificacions legals vagin acompanyades de mesures organitzatives i operatives en l’àmbit de l’Administració tributària de l’Estat, i del control dels contribuents amb grans patrimonis. Per afavorir el correcte compliment de les seves obligacions tributàries es crearà una unitat central de coordinació d’aquestes actuacions de control.

En aquest projecte de llei també s’adequa el terme de paradisos fiscals al de jurisdiccions no cooperatives. En aquest sentit, atenent a i una vegada aprovats els criteris d’equitat i transparència, la ministra d’Hisenda «adoptarà les disposicions necessàries per a la publicació de la relació de països i territoris, així com règims fiscals perjudicials, considerats jurisdiccions no cooperatives, que haurà de ser actualitzada periòdicament». La nova llei incorpora al seu torn l’obligació d’informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals criptomonedes com el bitcoin, tant situades a Espanya com a l’estranger si afecta a contribuents espanyols.

Segons fonts d’Hisenda, la norma «incorpora mesures per combatre el frau tributari lligat a les noves tecnologies, permetrà perseguir els comportaments inadequats de les grans empreses i contribuirà a evitar la planificació fiscal abusiva. Així mateix, conté actuacions per reduir la litigiositat amb els contribuents i fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

Crítiques de Gestha

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els Tècnics del Ministeri d’Hisenda, agrupats a Gestha, consideren que la nova llei no reduirà l’economia submergida perquè no incorpora mesures de control perquè s’asseguri la seva aplicació, malgrat reconèixer avenços en el projecte aprovat aquest matí al Congrés. En concret, Gestha valora que s’hagin inclòs una desena de mesures que han proposat des de fa anys, com la limitació de pagaments a 1.000 euros, la baixa tributació per considerar paradís fiscal, incloure a la llista de deutors tributaris els deutes des de 600.000 euros afegint els responsables solidaris, el control sobre els premis de loteries obtinguts per les empreses, o l’enduriment del règim de SICAV i SOCIMI per evitar els abusos, entre altres mesures.

També pensa que és molt rellevant que s’hagi aprovat una llarga reclamació per a l’avaluació de l’economia submergida, malgrat el vot contrari del Grup Socialista i del criteri desfavorable del Ministeri d’Hisenda. Al contrari, rebutja que la llei no reculli un augment de les competències i responsabilitats dels tècnics d’Hisenda, per la qual cosa durant la pròxima dècada es continuaran centrant el 75% de les actuacions de control en l’IRPF de particulars i autònoms per descobrir-los un deute mitjà de 980 euros, o en el control de contribuents en Mòduls amb un deute mitjà de 667 euros.