La batalla contra la moratòria de les energies renovables

Després de més d’una dècada de moratòria de facto, sense que gairebé s’hagi instal·lat potència eòlica o solar a Catalunya, una comunitat que va ser pionera en aquest àmbit es troba actualment a la cua. Segons aquestes organitzacions, una moratòria suposaria «una irresponsabilitat política» que impossibilitaria que Catalunya assumís els objectius marcats pel Govern, el Parlament i la Unió Europea d’implantació d’energies renovables com a estratègia prioritària en la lluita contra la crisi climàtica i «hipotecaria la sobirania energètica del país». La possibilitat d’una moratòria enfronta també els possibles socis d’ERC en un Govern, ja que Junts defensa expandir les energies renovables. Aquest és, almenys, el punt de vista del conseller de Territori en funcions, Damià Calvet.

Inseguretat

Pimec, UnefCat i Eoliccat adverteixen que la «sensació d’inseguretat generada per l’eventualitat d’una moratòria ja té un impacte directe». En primer lloc s’ha alentit el flux de projectes a tramitar a través de l’administració catalana i ha afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 megawatts (MW) de potència i tramitar-los a través del Ministeri de Transició Ecològica. Això suposaria que els grans parcs quedarien al marge de la moratòria

D’altra banda, a les comarques d’Aragó pròximes a Catalunya s’estan impulsant 7.000 MW eòlics i 8.500 fotovoltaics que podrien cobrir la demanda catalana. Segons aquestes organitzacions, això és el que reflecteix la planificació de Red Eléctrica amb el traçat de molt alta tensió amb destinació a l’àrea metropolitana de Barcelona i altres zones d’elevat consum, a través de la Terra alta, les Terres de l’Ebre i Ponent.

A l’Aragó

Pimec, Unefcat i Eloliccat calculen que si els 15.000 MW previstos a l’Aragó s’instal·lessin a Catalunya suposarien per als municipis catalans 430,6 milions en impostos per llicències de construcció, a més de 57,3 milions anuals durant 25 anys en tributs municipals, com per exemple l’IBI i més de 46 milions anuals per als propietaris de terrenys en concepte de lloguer. Al seu torn crearien uns 50.000 llocs de treball anuals en la fase de construcció i 11.500 directes i indirectes derivats del manteniment, permanents durant tota la vida dels parcs. 

Recorden que les energies renovables seran un factor essencial per a la competitivitat de les empreses i els sectors industrials estratègics, com el químic, l’automoció o el siderúrgic i «les decisions de localització o deslocalització». El decret llei 16/2019 català desenvolupa «la regulació més estricta de l’Estat sobre renovables», afirmen. Entre altres elements, aquesta normativa crea un instrument administratiu transversal, la Ponència de les energies renovables de Catalunya, amb caràcter previ a la tramitació avalua cada projecte.

Rebutjos en la Ponència

Fins avui, la Ponència, creada en principi per agilitar tràmits, ha rebutjat el 39% dels projectes eòlics analitzats i el 38% dels fotovoltaics i només el 36% dels eòlics i el 5% dels fotovoltaics han sigut considerats viables sense condicions. De tots els projectes que han superat aquesta avaluació, només quatre de fotovoltaics i cap d’eòlic sumen 29,1 MW i han iniciat els tràmits d’exposició pública. Al seu dia, la reforma normativa que va dur a terme qui llavors era titular d’Empresa, Àngels Chacón, anava dirigida a desencallar l’expansió de les energies renovables a Catalunya.

Alhora que recolzen l’avenç de l’autoconsum ciutadà i cooperatiu impulsat per la normativa catalana, Pimec, Eoliccat i Unefcat destaquen que només s’han aconseguit 100,3 MW instal·lats. I recorden que només instal·lant panells a les teulades «no hi ha superfície disponible i s’arribarà, en el millor dels casos, a un 25% de la demanda elèctrica estimada per a 2050». En aquest sentit, remarquen que les instal·lacions sobre el terreny són també «imprescindibles per arribar als objectius de transició energètica».

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

En els últims 11 anys només s’ha construït un sol projecte cooperatiu eòlic, Viure de l’aire, i no s’ha demanat autorització per a cap més entre els projectes que han arribat a la Ponència, afirmen aquestes organitzacions.

Els compromisos d’implantació de renovables per a Catalunya el 2030 són 4.090 MW d’eòlica i 6.270 MW de solar. Des que el 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador, la capacitat de generació renovable a Catalunya és de 1.271,1 MW en eòlica i 344,54 MW en solar fotovoltaica, equivalents, respectivament, al 5% i al 4% de la capacitat de generació amb vent i sol en servei en el conjunt d’Espanya fins al 31 de desembre passat.