Sentència judicial

L’Estat haurà de pagar 8.600 euros a un jornaler amb cardiopatia després de negar-li la baixa durant any i mig

  • Un jutjat de Barcelona reprèn la Seguretat Social per denegar-li el subsidi a un peó agrícola, amb un alt risc cardiovascular davant treballs físics 

L’Estat haurà de pagar 8.600 euros a un jornaler amb cardiopatia després de negar-li la baixa durant any i mig
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Seguretat Social ha sigut condemnada a reconèixer la baixa per incapacitat permanent a un jornaler que pateix una malaltia cardiovascular i que, malgrat això, li va negar el subsidi durant any i mig. L’Estat li haurà d’abonar 8.600 euros en concepte de pagaments retardats, després de la sentència dictada pel jutjat social número 19 de Barcelona. La resolució judicial, guanyada pel bufet Campmany Abogados, dona la raó al treballador i reprèn l’organisme públic per tramitar l’alta amb tan sols una exploració superficial i sense tenir en compte els informes mèdics precedents.

L’Albert (nom fictici per preservar el seu anonimat) té 30 anys i no podrà tornar a treballar de la que des dels 16 anys és la seva professió: peó agrícola. L’ha anat alternant amb l’ofici de lampista i alguna altra feina temporal, però en els últims sis anys s’ha dedicat al cultiu de tres hectàrees d’un viver de plantes. El seu principal mercat estava a embellir i donar verd a espais públics, des de places, fins a jardins, passant per rotondes. 

Tres hectàrees donen per a moltes plantes. Llaurar, carregar i descarregar sacs de terra, moure palets amb centenars de suports per a testos... «M’agradava molt la meva feina, era per al que m’havia format i hi estava a gust. Però fa any i mig vaig començar a notar uns dolors físics al cor i ni per la Seguretat Social ni per la privada m’acabaven de saber dir què era. Fins que un dia vaig tenir una crisi i em van detectar una artèria obturada», explica.  

L’Albert va agafar la baixa el 4 de gener del 2018 i llavors va començar un via crucis de consultes, exàmens i exploracions per determinar l’abast de la seva malaltia. «Vaig passar per més de 100 visites, acabes cansat psicològicament», explica. El diagnòstic final és d’asma bronquial i cardiopatia isquèmica, una malaltia que obstrueix la irrigació sanguínia de les artèries al cor i de la qual cada any moren a Europa quatre milions de persones, segons un estudi de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Que et diagnostiquin una cosa així amb la meva edat... T’obliga a acceptar que no pots fer gaires coses, una cosa tan senzilla com jugar un partit de futbol. Emocionalment em va afectar molt. Ho he passat malament», afirma. 

Any i mig a l’espera

Malgrat tot això, el 26 de novembre del 2019 l’INSS li denega la baixa per incapacitat permanent. Inicialment els serveis d’avaluació mèdica de l’INSS van acceptar una incapacitat permanent per a «treballs d’esforç», segons recull la sentència, tot i que quatre mesos després la va acabar denegant i qualificant l’estat del jornaler com «sense limitacions funcionals actuals», malgrat reconèixer que les dificultats per realitzar treballs físics persistien. «Quan m’ho notifiquen, m’enfonso. Després d’any i mig, en el qual deixes d’ingressar, que no pots treballar i et veus obligat a desmuntar la teva vida... sort del recolzament de la meva família», explica l’Albert.

Notícies relacionades

El titular del jutjat social número 19 de Barcelona reprèn l’Estat per revertir la baixa per incapacitat al jornaler. Ja que considera que «no és poden acceptar les conclusions de l’últim dels informes sobre l’absència de limitacions funcionals, ni tampoc la conclusió de l’informe que va ratificar el pèrit proposat per l’entitat gestora, realitzat després d’una única exploració per auscultació i remetent-se al diagnòstic de les patologies sense una altra valoració», segons diu la sentència.

L’Albert ha hagut de dir adeu a tot treball físic, tot i que no vol separar-se de l’esport, una de les seves passions des de petit. Aquest jove porta com a entrenador de futbol de nens des de fa anys i és una cosa que vol continuar fent, per complementar la pensió de 500 euros que li ha quedat després del periple judicial. «Em tocarà veure’l des de la barrera... Encara me n’estic fent a la idea, és tot un procés», explica.