El Govern promet a Brussel·les lligar les pensions a l’esperança de vida

El Govern s’ha compromès amb Brussel·les per desplegar el seu Pla de Recuperació i rebre els fons europeus a lligar les pensions amb l’esperança de vida dels jubilats. El departament liderat per José Luis Escrivá assumeix la derogació del factor de sostenibilitat heretat del PP i que reconeix que va en detriment del poder adquisitiu dels pensionistes. No obstant, el substitut d’aquest mecanisme, encara per definir, no renuncia a vincular el càlcul d’aquestes prestacions «a l’evolució de l’esperança de vida», juntament amb «altres indicadors complementaris», segons recull el detall de les inversions i reformes incorporades en el projecte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència elaborat per l’Executiu per a la seva remissió a Brussel·les abans del 30 d’abril.

La supressió d’aquest indicador genera tensions al si de la coalició, així com entre els sindicats i partits d’esquerra, que advoquen per desvincular els anys de vida amb l’import a percebre dels pensionistes. Escrivá es va comprometre, en la seva compareixença aquest dilluns passat en la comissió del Pacte de Toledo, que no efectuaria «cap retallada» sobre les pensions, però no va acabar d’aclarir els dubtes d’alguns dels seus ponents davant la fórmula que substituiria un dels elements més polèmics de la reforma introduïda pel PP el 2013: el factor de sostenibilitat. Aquest, a grans trets, reduïa l’import de la pensió a percebre a mesura que augmenta l’esperança de vida dels nous pensionistes que s’incorporen en el sistema. Segons diferents estimacions, aquest mecanisme podria suposar una retallada de la pensió del 12% per als nous pensionistes del 2040 i del 20% per als del 2060. De moment el mecanisme que va introduir el Govern del PP està congelat fins al 2023. L’agenda de reformes del Govern pretén tenir vigent el seu recanvi el 2022.

El ministre Escrivá reconeixia aquest dilluns passat, fent-se ressò de les dades de la mateixa Comissió Europea, que el manteniment del factor de sostenibilitat podia suposar una pèrdua de poder adquisitiu acumulada per als pensionistes del 30% de mitjana si aquest es mantenia fins al 2050. L’acord del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem promet derogar-lo i així s’ha remès a Brussel·les. Tot i que amb una lletra petita no exempta de polèmica, ja que el mecanisme substitutori –batejat com d’«equitat intergeneracional»– no renuncia a guiar-se per l’esperança de vida de la població en retir.

Malgrat les diferents estimacions, la incidència d’aquest «mecanismes d’equitat intergeneracional» en l’import final de les pensions encara no està clar i resta pendent de negociació tant en el diàleg social com en el Pacte de Toledo. Però Brussel·les ja té a les seves mans que es mesurarà per «l’evolució de l’esperança de vida», així com per «altres indicadors complementaris que en conjunt ofereixin una imatge més fidedigna del desafiament que per al sistema suposa l’envelliment de la població», segons recull el document publicat aquest dimarts per La Moncloa.

IPC, jubilació demorada i plans d’empresa

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

La reforma més immediata, malgrat que tampoc està tancada encara, és que a partir de l’any vinent les pensions es revaloritzaran en funció de l’IPC de l’any anterior. Amb una possible posterior correcció a la baixa en un còmput a tres anys vista, en el cas que hi hagués hagut en aquell temps exercicis amb una inflació negativa. Aquest pretén, a curt termini, que els pensionistes «no perdin poder adquisitiu», segons aquest dilluns passat davant el Pacte de Toledo. I la resta dels principals punts plantejats per Escrivá a Brussel·les busquen apuntalar i contenir les despeses assumides per la Seguretat Social.

Aquests ja els ha anat desgranant el ministre en els últims mesos, com els incentius a la jubilació demorada (amb xecs de fins a 12.000 euros per cada any de retir posposat) o l’augment de les penalitzacions en les jubilacions voluntàries anticipades. També la nova fórmula de cotització dels autònoms en funció dels seus ingressos, que pretén tenir ja en marxa per a inicis del 2022.