diàleg social

La CEOE avala l’acord la pròrroga dels ertos fins al 31 de maig

  • El Govern central consensua amb patronal i sindicats estendre quatre mesos més els ertos de la Covid

  • Les condicions de la renovació són molt similars a les vigents per a empreses i treballadors

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fumata blanca a la taula de diàleg social. La CEOE ha avalat la proposta del Govern, que ja comptava amb el vistiplau dels sindicats, per prorrogar els ertos de la Covid fins al 31 de maig. Els empresaris han votat afirmativament en la seva junta directiva celebrada aquest dimarts al matí per donar el seu suport a la renovació plantejada per l’Executiu. Falta formalment que es pronunciï la patronal de les pimes, Cepyme, tot i que és previsible que segueixi els passos de CEOE (de la qual depèn) i voti afirmativament. Segons el contingut del text remès als agents socials pel Govern, els actuals ajuts a les empreses es mantindran, amb un lleuger augment de la cobertura; així com les prestacions per als treballadors. Uns 755.000 treballadors que actualment es mantenen en erto a tot Espanya estaven pendents d’aquest preacord.

Tan ràpida ha sigut la cinquena pròrroga dels ertos com agònica va ser l’anterior. A diferència de l’acord del setembre, aquest ha arribat relativament aviat, en tan sols tres reunions i dos caps de setmana de reflexió pel mig. Les parts han aplicat la dita anglosaxona de «Si no està trencat, no l’arreglis» i han introduït pocs canvis en l’esquema de protecció social. Malgrat les reticències manifestades per la patronal dijous passat, finalment els empresaris no han volgut fer un pols al Govern i han avalat el seu text.

Els grans fonaments de l’actual sistema de protecció es mantenen inamovibles: ertos de rebrot o suspensió, ertos de limitació i ertos per als sectors més damnificats; tots ells amb elevats ajuts públics. I, en contrapartida, les empreses que s’hi acullin tenen limitacions en els acomiadaments, les subcontractacions i les hores extres, per un termini de sis mesos. Aquest punt, que ha tornat a aixecar oposició entre la patronal, es manté intacte respecte a l’anterior pròrroga.

«No té sentit que si els contagis van a pitjor, el Govern disminueixi els ajuts», comenta una font coneixedora de les converses. La nova data límit del 31 de maig acompanya tot l’estat d’alarma (venç el 9 de maig) i blinda la campanya de Setmana Santa. Des de l’Executiu han entès que els actuals nivells d’exoneració eren difícilment augmentables. I també ha defensat a les taules que si aquests no disminuïen, no tenia sentit exigir-los un menor compromís amb l’ocupació les empreses receptores. La patronal finalment no ha insistit a tensar les converses per aquesta via, malgrat que sempre s’ha mostrat incòmoda amb l’esmentada clàusula.

Les parts compleixen així un dels seus propòsits per a aquesta negociació, que era donar certesa a empreses i treballadors i no allargar les negociacions fins a l’últim moment. El Govern manté després d’aquest pacte l’esforç per a les arques públiques que està suposant el mecanisme dels ertos.

El 2020, sumant les exoneracions a les empreses i les prestacions pagades per als treballadors afectats, l’erari públic ha destinat uns 21.000 milions d’euros a costejar els ertos. Aquesta escama de l’escut social persisteix i es mantindrà, almenys durant uns mesos, com a alternativa als acomiadaments per a aquelles companyies especialment afectades per l’impacte econòmic de la Covid. I per a això, segons càlculs del mateix Executiu, haurà de destinar uns 5.500 milions d’euros, entre ajuts empresarials i prestacions.

Tràmits automàtics i més sectors especialment blindats

Notícies relacionades

Una de les claus de l’actual acord és la simplificació dels tràmits de les empreses per transitar d’un erto a l’altre. Això té especial efecte per a negocis que durant els últims mesos, i abans les canviants restriccions, han de transitar d’un erto per suspensió a un altre per limitació. Com, per exemple, els bars i els restaurants. I busquen descarregar de traves burocràtiques especialment les pimes.

I l’altre punt del nou esquema d’ertos és la lleu ampliació dels sectors especialment protegits, aquells dedicats a unes activitats que el Govern i els agents socials van considerar especialment afectades per la pandèmia. Les empreses d’aquests sectors mantenen el dret a acollir-se a unes bonificacions d’entre el 85% i el 75% de les cotitzacions a la Seguretat Social. Els serrells que s’han abordat durant les negociacions han sigut per afegir algunes activitats amb especial afectació que van quedar excloses en el passat acord i que, amb les dades de l’últim trimestre, s’estan veient especialment afectades.