Brussel·les alerta que el deute per la Covid amenaça la recuperació

Fins que va irrompre la crisi de la Covid-19 al continent europeu, els esforços per corregir els desequilibris macroeconòmics a l’Eurozona havien començat a donar els seus fruits. Des d’aleshores, no obstant, i segons el diagnòstic transmès aquest dilluns per la Comissió Europea als ministres d’Economia i Finances de l’Eurogrup, alguns d’aquests desequilibris, com el deute, s’han disparat i, amb això, el risc que s’accentuïn les divergències dins de la zona euro i es freni la recuperació. Malgrat la necessitat de mantenir polítiques expansives, és necessari controlar que la hipoteca no sigui massa gran, alerten.

«El deute públic està de nou en augment en aquests moments, especialment als països més colpejats econòmicament per la pandèmia. En la nota que hem presentat recalquem que aquests desequilibris, lamentablement, són una risc que probablement anirà a més. El nostre desig és evitar que hi hagi una recuperació amb diferents velocitats», ha explicat el comissari d’assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, després d’un debat de l’eurozona en el qual han reiterat la importància de mantenir una política econòmica expansiva i de prestar atenció als desequilibris derivats de l’impacte social de la crisi que «encara no s’han deixat sentir plenament».

Entre els desafiaments que més preocupen a Brussel·les, destaca la persistència d’alguns grans superàvits per compte corrent relacionats amb un excés d’estalvi i una falta d’inversió, l’augment dels dèficits per compte corrent a causa de les pèrdues d’ingressos derivades de les restriccions sofertes pel sector del turisme, els riscos sobre salaris i productivitat, així com l’augment del deute públic i privat. 

Països més colpejats

Un deute que s’ha disparat en tots els estats membres, però particularment als països amb nivells d’endeutament previs a la crisi del coronavirus més elevats, cosa que reflecteix «el fet que la recessió ha sigut més profunda en aquests països». En el futur, alerta la Comissió, el pagament del deute per part de les empreses podria ser un problema, especialment en els sectors més afectats i d’una manera més duradora per la crisi actual, igual que les perspectives per a les llars pel deteriorament del mercat laboral.

El document de Brussel·les també alerta d’un possible ressorgiment dels riscos per la desacceleració dels preus de la vivenda, amb correccions a la baixa en els pròxims anys en alguns països, així com riscos per al sector bancari. Tot i que gràcies a les noves exigències en matèria de capital la situació és millor que després de la crisi del 2008, el sector s’ha vist afectat pels nivells de rendibilitat baixos en un entorn de tipus d’interès baixos. En aquest context, Brussel·les alerta d’un possible repunt dels préstecs morosos i del possible impacte d’una reducció de preus de la vivenda.

Calviño demana agilitat

«És indubtable que encara ens trobem en un moment de gran incertesa», ha admès aquest dilluns la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que, igual que la resta de l’Eurpgrup, considera prioritari aprofitar el nou fons de recuperació de 750.000 milions per apuntalar la recuperació. «Els plans de recuperació són instruments macroeconòmics contracíclics i és ara quan necessitem fer un esforç d’inversió i reformes per mirar de compensar l’impacte negatiu de la pandèmia en aquells països més afectats, com passa amb Espanya», ha recordat Calviño poc abans d’esbossar les línies mestres del pla que el Govern de Pedro Sánchez negocia amb Brussel·les des de finals de l’any passat.

Tant el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, com la presidència portuguesa de la UE, que dirigeix els treballs de l’Ecofin aquest semestre, han convidat Espanya a presentar el seu pla nacional anticrisi davant la resta de col·legues. Un gest que Calviño ha rebut «positivament», ja que li ha permès exposar un document que haurà de validar posteriorment l’Ecofin, incloses les reformes més polèmiques, com la de les pensions i del mercat laboral. Un exercici que Donohoe i Gentiloni han rebut positivament.

Recepció a partir del febrer

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

«Hem tingut una presentació brillant i exhaustiva», ha destacat el comissari, que ha indicat que les converses amb Espanya sobre el pla nacional d’inversió i reformes «van pel bon camí» tot i que encara han de «continuar treballant alguns dies i algunes setmanes». Segons ha explicat Gentiloni, els estats membres podran començar a remetre formalment els seus plans en la segona meitat de febrer i Brussel·les espera que incloguin un equilibri adequat entre «inversions i reformes».

En paral·lel, els governs hauran de concloure la ratificació del nou sostre de recursos propis, essencial perquè la Comissió Europea pugui emetre deute amb què finançar el fons de recuperació. Segons Calviño, Espanya conclourà el tràmit en el primer trimestre d’aquest any. Amb aquest tràmit en marxa i els plans nacionals aprovats, els governs podran accedir a un prefinançament del 13%, cosa que significa «uns 10.000 milions per a Espanya». El Govern espanyol ja ha consignat en els pressupostos generals d’aquest any 27.000 milions dels 140.000 milions (gairebé 70.000 en forma de transferències) que aspira a rebre.