El debat territorial
Els barons socialistes es planten contra Díaz Ayuso
Autonomies com Aragó, Astúries o Extremadura ataquen el dúmping fiscal de Madrid
rosas36453802 javier lamban aragon200926195633 /
La batalla fiscal no dona treva. L’anunci fet recentment per la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en què renova la seva promesa electoral de rebaixa de mig punt en el tram autonòmic de l’impost sobre la renda (IRPF), ha obert una altra vegada la caixa dels trons en alguns territoris que veuen com aquesta competència es tradueix en una progressiva fuga d’empreses cap a la capital d’Espanya.
El president valencià Ximo Puig ho ha verbalitzat aquesta setmana, però el seu sentiment és compartit en altres comunitats, sobretot les governades per socialistes, com Aragó (Javier Lambán), Astúries (Adrián Barbón), Extremadura (Guillermo Fernández Vara) i Castella-la Manxa (Emiliano García Page). El Govern de Quim Torra també acusa Madrid de dúmping fiscal (competència deslleial). En sentit contrari, altres regions on el PP governa en solitari o en coalició, com Andalusia, defensen la competència fiscal entre territoris.
A Aragó, per exemple, en els últims cinc anys, 781 companyies han canviat el seu domicili social a una altra comunitat, i el 44% (344 societats) ha optat per Madrid. «Som en un escenari de federalisme fiscal», afirma el director general de CEOE Aragó, Jesús Arnau, que considera que la competència fiscal és un assumpte «greu» perquè «no hi ha una regulació homogènia» en la matèria.
Notícies relacionadesA Espanya les diferents autonomies tenen marge per regular determinats impostos, tot i que la càrrega tributària més important la fixa l’Estat. Malgrat això, aquest petit marge pot significar un estalvi important de costos per a les empreses i els particulars, en funció del territori on s’ubiquin. És el que es coneix com a dúmping fiscal, que provoca que les diferents autonomies es barallin per atraure les empreses.
En les últimes dècades, els règims especials de les comunitats de Navarra i el País Basc van motivar el trasllat del domicili social d’un bon grapat de companyies. I això va suposar pèrdua de riquesa i, principalment, d’ingressos, per a les arques autonòmiques. Ara, la gran amenaça és Madrid.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos
- L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini
- Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats
- L’autògraf es venja del ‘selfie’ al Sant Jordi Musical de la Damm
- Els floristes diuen adeu a les últimes roses cultivades a Catalunya