Una investigació revela la tolerància de grans bancs amb el diner negre

Una investigació periodística anomenada ‘FinCEN files’ revela a través de documents secrets del govern dels EUA que JPMorgan Chase, HSBC i d’altres grans bancs han desafiat les mesures legals contra el blanqueig de diner negre al moure grans sumes d’efectiu per a personatges foscos i xarxes criminals.

Els registres mostren que cinc bancs globals (JPMorgan, HSBC, Standard Chartered Bank, Deutsche Bank i Bank of New York Mellon) van continuar beneficiant-se d’aquestes operacions fins i tot després que les autoritats nord-americanes els multessin per fallades anteriors per contenir els fluxos de diners bruts.

La documentació filtrada relativa a uns dos bilions de transaccions en els anomenats Arxius FinCEN apunta, per exemple, que JPMorgan va moure més de 1.000 milions de dòlars a través de Londres sense saber qui n’era l’amo. El banc va descobrir després que es tractaria d’un dels inclosos en la llista dels deu delinqüents més buscats de l’FBI, la policia federal nord-americana.

També demostra com un dels aliats del president rus, Vladímir Putin, va fer servir un compte del Barclays Bank a Londres per evitar les sancions imposades pels Estats Units i els seus aliats. Part dels diners es va utilitzar per comprar obres d’art.

Documents remesos per les entitats

La documentació ha sigut obtinguda per Buzzfeed News, que l’ha compartit amb el Consorci Internacional de Periodisme d’Investigació (CIPI), que també va destapar els anomenats ‘Papers de Panamà’. Recull 2.500 documents, la majoria remesos pels mateixos bancs a les autoritats nord-americanes entre el 2000 i el 2017, sobre conductes sospitoses dels seus clients.

Aquest tipus de documentació FinCEN serveix per informar de comportaments sospitosos, però no recullen proves concretes d’actes delictius. El nom, FinCEN, procedeix de la Xarxa d’Investigació de Delictes Financers dels Estats Units (FinCEN), un organisme dependent del Departament del Tresor que obliga a informar de possibles transaccions delictives en dòlars, tot i que siguin fora dels Estats Units.

Aquests Informes d’Activitat Sospitosa (SAR, per les sigles en anglès) s’emeten quan una entitat sospita que els seus clients poguessin estar portant a terme operacions il·legals.

Blanqueig de capitals

Amb això es pretén combatre el blanqueig de capitals resultat d’activitats delictives. A més, les entitats tenen l’obligació d’aturar les operacions d’un client quan considerin que es pot estar cometent un delicte, sense esperar la intervenció de les autoritats.

Aquests documents donen «un panorama del que saben els bancs sobre els destacats fluxos de diner negre a tot el món», ha explicat un dels membres del CIPI, Fergus Shiel, en declaracions a la BBC, un dels mitjans participants.

A més, Shiel ha destacat que aquests documents donen una idea de l’enorme quantitat de diners de procedència il·lícita que circula, ja que els dos bilions de dòlars en transaccions serien «només una petita porció» dels diners de què informen els SAR.

De fet, el Regne Unit està considerat una «jurisdicció d’alt risc», com Xipre, segons la divisió d’intel·ligència del FinCEN a causa de la gran quantitat d’empreses amb seu al Regne Unit que apareixen en els SAR, més de 3.000. El Regne Unit és el país amb més mencions d’empreses en els documents.

La documentació esmenta a més el Banc Central dels Emirats Àrabs Units per les sancions a l’Iran, el Deutsche Bank per moure diners del crim organitzat, terroristes i traficants de droga o l’Standard Chartered, que van moure diners per al Banc Àrab durant més d’una dècada, malgrat que un dels comptes es va fer servir per finançar activitats terroristes.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La filtració dels documents FinCEN en segueix d’altres com els Papers del Paradís del 2017, els ‘Papers de Panamà’ del 2016 o la Llista Falciani del 2015.

En aquest cas és diferent perquè no es tracta de documents de dos o tres bancs, sinó de multitud d’entitats, i podria afectar la seguretat nacional dels Estats Units, posar en risc investigacions obertes o afectar institucions i individus esmentats.