Els llimbs legals del teletreball faciliten l'ocupació de saldo

«El teletreball creix a Espanya i és una necessitat. Disminueix els costos de nòmina en més d’un 60% contractant treballadors des de l’Amèrica Llatina, altament capacitats i motivats», així comença un correu electrònic enviat fa uns dies a una empresa barcelonina. L’oferiment d’Efiempresa planteja deslocalitzar llocs de treball molt diversos, des de desenvolupadors web, psicòlegs, traductors, dissenyadors gràfics o auxiliars d’assegurances. ¿Cost per al contractant? De 379 euros a 799 euros mensuals. Fonts sindicals consultades afirmen que, de moment, no han detectat que aquesta tendència sigui generalitzada.

Ofertes per a treballadors que posin el seu equips de treball

A l’espera que el Ministeri de Treball i els agents socials acabin de consensuar la nova llei del teletreball, hi ha empreses que estan aprofitant l’interregne per carregar els seus costos ja no sobre l’actual plantilla, sinó sobre els futurs candidats. En portals d’ocupació com Infojobs no escassegen aquests dies ofertes de treball amb requisits especialment habilitats després de la pandèmia.

«Requisits equip de treball: Ordinador complet: i3 amb 4 Gb RAM, HD 128 Gb, Win 10 actualitzat, IE 11, targeta de so. Pantalla mínim 19, recomanada 22 o 24 polzades, antivirus actualitzat», així de detallat ho disposa una oferta d’ocupació en un ‘call center’ amb un salari de 600 euros bruts al mes. Des de la UGT de Catalunya ja han presentat una denúncia per un oferiment d’aquest tipus, entenent que vulnera l’obligació empresarial de la responsabilitat de disposar dels mitjans de producció. «Hi ha un risc que aquest tipus d’ofertes s’estenguin a altres sectors», reconeix la secretària de política sindical de la central, Núria Gilgado.

Setmana decisiva per al futur del teletreball

El teletreball improvisat durant els últims mesos, sota la pressió de la pandèmia, s’allarga en la tornada a l’oficina després de l’aturada estiuenca. Les empreses continuen planificant, a l’espera de la nova llei que ultima el Ministeri de Treball i que fa dues setmanes que està pendent del redactat final. Aquest dilluns venç la vigència del reial decret que estableix el teletreball com la modalitat preferent per desenvolupar l’activitat.

I aquest dilluns també està prevista una reunió entre Treball i els agents socials que pot ser clau per desencallar l’aprovació d’aquesta nova llei per al teletreball. Un dels elements que està enfangant les negociacions és la voluntat de la CEOE d’introduir una clàusula que deixi en suspens la llei si hi torna a haver un confinament generalitzat com al març; segons expliquen fonts presents en les negociacions. El procés d’adaptació de la llei, que ha vingut per quedar-se, però que li ha tocat ballar amb les presses de la pandèmia, està sent un llast per a les converses.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

A l’espera de si s’acaba concretant o no aquesta nova normativa en el Consell de Ministres de dimarts, des de patronals com la Pimec recomanen «prudència» als seus afiliats pel que fa a negociar acords d’empresa amb els treballadors. Les noves condicions els poden obligar a renegociar alguns termes, tal com explica la directora de l’àrea jurídica de l’entitat, Estrella Rincón. 

Des dels sindicats tenen detectat en aquest interregne dos tipus de reaccions empresarials. D’una banda, les companyies que allarguen el treball a distància «improvisat» i sense gairebé compensació de despeses o ordenació formal. I de l’altra, les que estan trucant els seus treballadors per reincorporar-se totalment a l’oficina a partir del 22 de setembre.