La fusió CaixaBank-Bankia es reactiva amb una reunió de Fainé i Calviño

De nou, a velocitat de creuer. «Pot estar a punt d’arribar», afirmen fonts coneixedores de les negociacions per a la fusió entre CaixaBank i Bankia, la primera de gran envergadura en dues dècades. L’escull del preu per a l’intercanvi d’accions (equació de canvi) s’hauria superat després que s’hagi trobat una fórmula que satisfà els dos protagonistes del procés, la Fundació Bancària La Caixa, el principal accionista de CaixaBank a través de Criteria, i l’Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Dimarts va er un dia de reunions clau que podrien desembocar en la convocatòria dels consells d’administració dels dos bancs per ratificar l’operació. Una reunió del president de la Fundació i Criteria, Isidre Fainé, i la vicepresidenta tercera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha de servir per desencallar l’operació, segons fonts coneixedores de les negociacions.

Les negociacions per a la fusió s’han portat al més alt nivell i han intervingut José Ignacio Gorigolzarri, el president de Bankia, que ho serà també de la nova entitat, tot i que serà de caràcter no executiu, i Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, que ocuparà el mateix càrrec en l’entitat resultant. No obstant, ha sigut necessària la participació de Fainé i Calviño per desembussar algunes qüestions no només financeres, sinó polítiques. 

CONSOLIDACIÓ FISCAL / Gràcies a la fórmula que s’ha trobat, el principal accionista de CaixaBank podria mantenir el 30% en el nou grup, un llindar a partir del qual pot seguir amb els avantatges del règim especial de consolidació fiscal dels conglomerats de participacions industrials, d’acord amb la llei de l’impost de societats i la de fundacions bancàries. I alhora podrà pagar a l’Estat la prima del 20% per les accions de Bankia que li atorgarien un pes accionarial en l’entitat resultant de la integració més gran del previst, entorn del 16% en lloc del 15%. 

Segons publica ‘El País’, el Banc Central Europeu (BCE) estaria disposat que Criteria i, per tant, la Fundació, elevés de temporalment la seva quota en CaixaBank, del 40% actual al voltant del 41% perquè al fer l’intercanvi d’accions amb Bankia mantingués l’objectiu de no caure per sota del llindar del 30% en el nou grup.

Autorització preceptiva

Aquesta autorització és preceptiva perquè l’autoritat monetària europea no vol que una entitat vinculada a les antigues caixes d’estalvis tingui un més pes del 40% en el capital d’un banc. Sense aquest moviment, que accelera unes negociacions que s’havien encallat i que pot suposar el desemborsament d’uns 100 milions per part de Criteria abans o després de la fusió per absorció, la Fundació La Caixa es garanteix mantenir el tractament fiscal actual sense el qual l’operació deixaria de tenir sentit, admeten fonts del sector financer.

L’acord final determinarà la proporció definitiva del nou banc que controlaran els accionistes de CaixaBank, que inicialment seria del 75% però que pot acabar sent del 76% si Criteria adquireix més accions per poder mantenir el 30% en la nova entitat. La Fundació té el 40% del CaixaBank a través de Criteria, i l’Estat, a través del FROB, el 61,8% de Bankia.

Una vegada que els respectius consells d’administració ratifiquin els termes de l’operació, la proposta haurà de ser revisada per la comissió rectora del FROB. Al seu torn, aquest organisme té un acord de gestió amb Bankia que estableix l’obligatorietat d’informar-lo amb 24 hores d’antelació de totes les «operacions rellevants» abans que s’acordin en el consell d’administració, segons fonts financeres. 

Marca Caixabank    

Al seu torn, el nou banc resultant de la fusió entre CaixaBank i Bankia utilitzarà només la marca comercial de CaixaBank, que també oferirà el seu logo, l’estrella de Joan Miró, que substituirà la de l’altra entitat, segons fonts de les negociacions. De fet, el banc d’origen català ha optat sempre per mantenir la seva marca comercial, com va ocórrer a l’absorbir Caixa Girona, Banca Cívica o Banc de València. A més es tracta d’una marca que es considera més potent que la de Bankia.

La seu social, que els dos bancs tenen a València, seguirà a la capital del Túria, si bé està previst que els serveis centrals es distribueixin entre Barcelona i Madrid.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

També s’està perfilant el nou consell d’administració, el nombre de membres (actualment CaixaBank en té 13 i Bankia, 11), el repartiment entre entitats i la condició de cadascun dels seus membres, ja que a més dels executius i els dominicals, la tendència actual és apostar per més presència d’independents, a més de tenir en compte el punt de vista de gènere.

Al seu torn, es discuteixen també els plans relacionats amb el nombre d’oficines i de llocs de treball necessaris en el nou gegant bancari, que serà el tercer d’Espanya per actius, amb més de 630.000 milions d’euros, tot i que aquests punts no han suposat un problema fins ara.