DADES DEL MINISTERI

L'ocupació torna a créixer amb gairebé 100.000 afiliats més al maig

L'augment de l'atur es modera però els aturats han pujat en 26.573 persones el cinquè mes

Gairebé 400.000 treballadors s'han reincorporat ja al seu lloc després d'un expedient de regulació temporal

zentauroepp53609015 grafcav6181  bilbao  01 06 2020  colas en la oficina de lamb200602092204

zentauroepp53609015 grafcav6181 bilbao 01 06 2020 colas en la oficina de lamb200602092204 / Luis Tejido

6
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

L’inici de la desescalada s’ha reflectit en el mercat laboral. El mes de maig s’estrena amb 97.462 afiliats més a la Seguretat Social de mitjana el mes de maig, fins a un total de 18,5 milions (si s’agafa la dada de l’últim dia del maig, com s’ha fet en els mesos de març i abril, l’augment de l’afiliació és encara més elevada, amb més de 187.814 afiliats nous a la Seguretat Social). L’atur augmenta en 26.573 persones respecte al mes anterior, fins als 3,8 milions d’aturats, però amb un ritme de creixement mensual que s’alenteix respecte als mesos anteriors, segons les xifres publicades aquest dimarts pel ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. «Percebem una recuperació potser fins i tot més accelerada del que podíem esperar fa un mes i mig», ha assegurat el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo. 

Unes dades en les quals no computen els prop de 2,9 milions d’afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) total o parcial dels quals 2,6 milions eren ertos per força major, una figura que ha servit d’amortidor al provocar la contenció de molts acomiadaments i que ha tingut el seu pic a finals d’abril amb 3,5 milions de persones en aquesta situació. Així, a finals de maig prop de 387.815 persones van passar d’una situació d’inactivitat per erto a una situació d’activitat. És el saldo resultant de les 457.909 persones que s’han reincorporat a la seva feina, fins a tancar el maig amb 2,99 milions de persones amb erto total o parcial (2,6 són ertos per força major) i les 70.094 persones s’han vist inclosos en un erto no per força major. 

És a dir, prop de 600.000 treballadors, entre nous afiliats i treballadors que han deixat l’erto, s’han incorporat a l’activitat. «En els últims dies percebem una lleugera acceleració de la recuperació. Si som capaços de transmetre confiança pensem que això podria produir una acceleració de la incorporació a l’activitat», ha assegurat el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo.

Després de dos mesos horribles per a l’ocupació, el mercat laboral comença a créixer. Al març es van registrar 840.000 afiliats a la Seguretat Social menys i 300.000 aturats més, mentre que l’abril va tancar amb 49.074 afiliats a la Seguretat Social menys i 282.891 aturats més. Llavors, s’utilitzaven les dades a tancament de mes i no de la mitjana per fer comparacions, ja que l’impacte del coronavirus es va començar a notar a partir del 12 de març. Si es pren la dada de l’últim dia del mes de maig, l’augment de l’afiliació és encara més elevada amb més de 180.000 afiliats més a la Seguretat Social.

Quant a l’atur, tot i que el ritme mensual de creixement s’ha alentit davant els mesos anteriors, la pujada del maig d’aquest any és la més alta registrada mai aquest mes dins la sèrie històrica. Supera en més d’11.000 persones el que fins ara era l’únic i més gran repunt d’un mes de maig: el del 2008, quan en plena crisi econòmica l’atur va pujar en 15.000 persones. Si s’analitza l’efecte de la pandèmia per coronavirus en els tres mesos (l’evolució des del 12 de març fins a final de maig), s’observa un saldo negatiu de 760.082 afiliats a la Seguretat Social.

Construcció i indústria tiren endavant l’ocupació

Fins al 31 de maig, l’atur ha descendit fortament en la construcció (23.717 aturats menys) en línia amb el que ha passat amb l’increment de l’afiliació (52.890) i la indústria, amb 262 aturats menys. L’atur puja de manera insignificant en l’agricultura amb 710 aturats més que s’ha mantingut estable durant la crisi, gràcies a mesures com la contractació de treballadors en recollida de fruita d’os. Així, el sector serveis segueix sent el més afectat amb 40.784 demandants més d’ocupació, tot i que es tracta d’una cinquena part del que venia passant en els mesos anteriors.

Quant al gènere, l’atur femení continua creixent amb 39.000 dones més a l’atur, mentre que el masculí s’ha reduït en 13.000 persones, precisament perquè els sectors més recuperats són «clarament» masculinitzats, mentre l’atur juvenil ha continuat decreixent, tot i que menys que en els últims mesos. «Ens dona pautes sobre com és imprescindible en les polítiques públiques superar aquestes bretxes», ha assegurat Pérez del Rey. 

Contrast entre comunitats

L’atur ha crescut a Catalunya en 15.339 persones durant el mes de maig (+3,28%), fet que representa una pujada una mica menor que en els mesos anteriors –del 5,52% al març i del 12,17% a l’abril–, i el nombre total d’aturats s’ha situat en els 483.149. Segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur ha pujat en deu comunitats autònomes, tot i que en cap més d’un 3,5%. Catalunya ha sigut la que ha registrat l’augment més elevat en termes absoluts, seguida de Madrid (+14.336) i les Canàries (+6.093). En l’àmbit contrari, set comunitats, juntament amb Melilla, han reduït l’atur: Extremadura, Castella-la Manxa, La Rioja, Andalusia, Aragó, Galícia i Múrcia, pel pes del sector primari. 

Gairebé 6 milions de prestacions

El mes de maig la xifra total de prestacions abonades per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va ascendir a 5,9 milions de persones, de les quals 791.921 són noves prestacions. Aquí s’inclouen les prestacions d’atur i els afectats per un erto, inclosos els que van tornar totalment o parcialment a l’activitat durant el mes de maig. L’import total abonat puja a 5.121 milions d’euros. Es tracta de la nòmina més alta pagada pel SEPE, per sobre del màxim de febrer del 2010 que es va situar en 2.984 milions d’euros i de 600 milions més que el mes d’abril d’aquest any. 

Fallades en el cobrament dels ertos

Notícies relacionades

Entre els dies 16 de març i 31 maig, el SEPE reconeix 3,8 milions de prestacions per erto «que ja estan abonades gràcies al conveni firmat pel Ministeri de Treball i les entitats financeres», segons Treball. En la distribució per comunitats autònomes destaca Catalunya, amb 751.578, seguida d’Andalusia, Madrid, València i les Canàries. Extremadura, Cantàbria, La Rioja, Ceuta i Melilla són les comunitats amb menys ertos. El SEPE ha reconegut el 98,5% del total de prestacions sol·licitades, és a dir, pràcticament la totalitat. La resta es deu, segons Pérez Rey, al fet que «continuen entrant nous expedients» i a errors administratius com ara la mala numeració del compte del beneficiari prestació o dificultats en el DNI que alenteixen el reconeixement de prestacions. El ministeri ha publicat una nota explicativa sobre possibles errors en la pàgina web del SEPE, tot i que no es detallen les solucions. 

Empleades de la llar, sense cobrar

El ministeri ha registrat, fins aquest dilluns, 27.815 sol·licituds del subsidi extraordinari per a empleades de la llar, que es van posar en marxa a finals del mes de març. No obstant, la majoria de beneficiaris encara no han rebut aquesta prestació i no ho faran fins al juliol, segons ha explicat en roda de premsa el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez del Rey. «No sabem del cert quins beneficiaris de les prestacions accedeixen a rebre l’avançament de les entitats financeres, algunes ja estan en el marc d’aquest conveni, però la majoria el rebran el mes que ve», va dir.

El Govern central fomentarà el teletreball

El ministeri de Treball ha elaborat un esborrany per «potenciar i fomentar el teletreball en el futur», després de la bona acollida que ha tingut aquesta fórmula d’ocupació durant la crisi sanitària del coronavirus que ha portat milions de treballadors a fer les seves tasques diàries des de casa seva. «Tenim un esborrany bastant desenvolupat que treballem de manera intensa i, tot i que no tenim data de quan s’incorporarà als carrils legislatius habituals, el que pretenem és donar resposta a les necessitats que la crisi ha generat sobre aquesta manera de treballar», ha assegurat Pérez Rey.