El Govern rep més de 3.000 queixes d'afectats per ertos que no cobren l'atur

La Generalitat ha rebut més de 3.000 queixes de treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) provocats per la crisi del coronavirus que no han cobrat la prestació de l’atur a la qual tenen dret o bé han rebut una d’inferior a la que els correspon.

En una entrevista d’Europa Press, el conseller de Treball de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha explicat que han rebut queixes «de tot tipus» a la bústia que van crear fa dues setmanes per als qui tenen problemes amb la seva prestació de l’atur, tramitades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe).

«Des de la queixa clàssica que no s’ha cobrat la prestació des de fa molt temps fins a situacions que han cobrat quanties que no corresponen i que de vegades sorprenen, com pagar la nòmina de l’atur amb una quantitat que no supera els 10 euros», ha exposat.

L’allau d’expedients temporals va començar a mitjans de març amb l’estat d’alarma per coronavirus i el confinament, i ha crescut exponencialment fins a superar els 718.800 treballadors afectats a Catalunya, amb més de 97.500 empreses que han recorregut a aquest mecanisme, la majoria de serveis, un dels més castigats per la nova crisi.

Després de rebre més de 3.000 correus a ‘queixes.atur.tsf@gentcat.cat’, El Homrani considera evident que no és «un element puntual» d’empleats que poden no estar cobrant res des de fa més de dos mesos, uns 80.000 segons l’últim càlcul de la Generalitat, i preveu traslladar una reclamació col·lectiva amb totes aquestes queixes al Ministeri.

«Tots som conscients que la gestió per part del Sepe i el Ministeri de Treball no ha sigut tot tan cuidada, àgil i ràpida com havia de ser, perquè ens trobem amb situacions de treballadors que avui encara no estan cobrant la prestació a què tenen dret», ha defensat.

El departament continuarà recollint testimonis fins a tenir un univers «prou gran» per comunicar-ho al Govern, i estudia les vies que pot utilitzar a partir del que els expliquen els afectats per erto.

El Homrani ha dit que el Sepe no sap donar resposta als dubtes i inquietuds dels empleats a qui els havia suspès temporalment el seu contracte amb un erto i passen a cobrar l’atur, davant d’un sistema que «no estava preparat» per tramitar tantes prestacions.

«La ciutadania el que demana és una resposta, i tots som conscients de la situació d’excepcionalitat que tenim, però el que no pot ser és que ens trobem molts ciutadans i treballadors que ens diuen que és impossible contactar amb el Sepe», ha afirmat.

El conseller ha dit que la falta de resposta del Sepe ha portat que els afectats per erto truquessin al seu homòleg català, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que ha rebut 320.600 trucades des de finals de març, de les quals un 83% són per dubtes sobre ocupació i prestacions.

La Conselleria de Treball analitzen jurídicament la viabilitat de presentar un recurs amb el Govern per la retallada de més de 215 milions d’euros per a polítiques actives d’ocupació, un 55% del total de recursos destinats a Catalunya per a aquesta finalitat.

La Generalitat qüestiona la legalitat d’aquesta decisió presa pel Ministeri perquè són fons finalistes que no es poden dedicar a altres qüestions i han de gestionar les autonomies.

El Homrani ha recalcat que les polítiques actives d’ocupació són «absolutament necessàries», més amb la crisi del Covid-19, i confia que la reducció d’aquests recursos per a Catalunya sigui temporal, com afirma que ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Sobre la polèmica de la derogació de la reforma laboral, El Homrani ha emfatitzat que hi ha un acord de les forces progressistes en el conjunt d’Espanya per «fer un canvi» al marc normatiu actual.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Ha afegit que la reforma laboral no va aconseguir els objectius que perseguia i ha generat un mercat de treball «més precari i parcial», per la qual cosa es requereix una modificació.

Per a ell, una de les claus a recuperar és el retorn de l’autorització administrativa dels expedients de regulació d’ocupació i els ertos per causes productives, organitzatives o econòmiques: «La nostra decisió no és vinculant» en aquests casos com a autoritat laboral –ha lamentat–, a diferència d’en els de força major.