Fons de reconstrucció

El pla franco-alemany xoca amb el 'no' del mur del nord

Àustria, Dinamarca i Holanda insisteixen que la resposta a la recuperació ha de passar per préstecs

Espanya veu en la iniciativa plantejada per París i Berlín les tesis defensades per Pedro Sánchez

rosas53465478 le maire en ecofin200519211158

rosas53465478 le maire en ecofin200519211158 / BERTRAND GUAY

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

L’ofensiva política llançada per París i Berlín per convèncer la resta de capitals europees de la necessitat de crear un fons de reconstrucció de 500.000 milions d’euros per ajudar els països i regions més colpejats pel coronavirus, per mitjà de transferències directes finançades amb l’emissió de deute per part de la Comissió Europea, ha xocat aquest dimarts contra el mur dels països del nord. Àustria, Dinamarca, Holanda han expressat el seu rebuig als plans proposats per Angela Merkel i Emmanuel Macron i han insistit que la resposta europea ha d’arribar en forma de préstecs i no d’ajuts. 

«Quan es tracta d’assumir un deute comú amb transferències a altres països, la posició de Dinamarca és ben coneguda. La proposta franco-alemanya no l’ha canviat», ha avisat el danès Nicolai Wammen en el marc de la reunió de ministres d’economia i finances (Ecofin) d’aquest dimarts i en sintonia amb el canceller austríac, Sebastian Kurz. «Estem disposats a ajudar els països més afectats amb préstecs. Esperem que l’actualització del pressupost plurianual de la UE reflecteixi les noves prioritats en lloc d’augmentar el sostre de despesa». 

Una idea amb què combrega plenament Holanda i que augura una dura negociació en les pròximes setmanes. «El ministre holandès ha sigut contrari, però no ha sigut gaire bel·ligerant», tot i que «tampoc li feia falta», perquè «ha sigut una presa de contacte molt superficial», van explicar fonts diplomàtiques després de l’Ecofin. «Tindrà el seu impacte en la discussió en àmbit europeu, però esperem la proposta de la Comissió», es van limitar a assenyalar, igual que Suècia, fonts holandeses.

Proposta el 27 de maig

El veritable estira-i-arronsa arrencarà una vegada que la Comissió Europea presenti el 27 de maig la seva proposta sobre el marc pressupostari de la UE (2021-2027) i el nou fons. Serà el moment de comprovar fins a quin punt han arrelat les idees de Merkel i Macron, que l’Executiu comunitari ha rebut com «un signe positiu que ens ajudarà a construir el consens», ha destacat el vicepresident Valdis Dombrovskis, qui ha reiterat que el seu pla comptarà amb més d’un bilió d’euros en subvencions i préstecs i que estudien la forma que part dels diners puguin estar disponibles ja el 2020. 

Notícies relacionades

Però més enllà de Brussel·les, hi ha dos països que han rebut amb grans esperances la iniciativa: Itàlia i Espanya. El pla franco-alemany parteix de les propostes plantejades pel Govern de Pedro Sánchez i fins i tot «va fins més enllà del plantejat», assegura la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. «No només per la quantitat, sinó perquè ja no estem parlant de crèdits. Estem parlant de transferències, un veritable pla d’inversió i recuperació europeu, finançat amb deute europeu», ha celebrat en una entrevista a la Cadena SER en la qual també ha tret ferro al fet que els ajuts estiguin condicionats a reformes. «Hem de començar a adonar-nos que la paraula ‘reforma’ vol dir canvi, que és absolutament necessari», va respondre. 

I és que accedir a les transferències del nou fons no sortirà gratis. «La nostra idea és crear un vincle fort entre inversió i reformes», que «els estímuls» estiguin alineats amb els objectius en transició energètica i digitalització i que el fons funcioni com l’instrument pressupostari de convergència i competitivitat. «L’infern està en els detalls», però «tot té condicionalitat» i «la negociació no serà fàcil», van augurar fonts diplomàtiques sobre la nova batalla pressupostària.