El Banc d'Espanya reclama una assegurança europea d'atur

El Banc d’Espanya fa un nou pas després de convertir-se en les últimes setmanes en una de les institucions públiques del continent més actives en reclamar una «actuació més decidida» per part de la Unió Europea per afrontar els devastadors impactes econòmics del coronavirus. L’organisme governat per Pablo Hernández de Cos ha reclamat aquest dimecres el desplegament d’«instruments de cobertura econòmica i social mancomunats, com pugui ser un fons d’atur europeu», una demanda que també va formular diumenge passat el president Pedro Sánchez.

El governador ha multiplicat les seves intervencions públiques en els últims dies per aclarir i defensar l’actuació del Banc Central Europeu (BCE) davant de la crisi, així com per advertir de l’alarmant necessitat que els països comunitaris oblidin les seves tradicionals discrepàncies i actuïn de manera ràpida i contundent. Després d’algun primer frec amb una inicialment disconforme vicepresidenta d’Economia, Nadia Calviño, sobre les mesures a adoptar, la seva posició està àmpliament alineada amb la del Govern, en aquests moments en què Sánchez i vuit presidents nacionals més han fet un front comú per reclamar a la UE més mesures davant de les reticències del bloc liderat, com sempre, per Alemanya i Holanda. 

A través del seu informe trimestral sobre l’economia espanyola, el Banc d’Espanya ha insistit aquest dimecres en la necessitat que la «resposta proporcionada sigui ambiciosa, àgil i coordinada entre les autoritats responsables dels diferents àmbits de la política econòmica» i ha tornat a advertir que, en cas de mancar del «suport» de la UE, l’efectivitat dels plans de xoc dels Governs nacionals «podria veure’s limitada en aquells països que disposen de menor marge pressupostari». En resum: «La magnitud del desafiament requereix que les autoritats comunitàries també contribueixin decididament a la seva superació».

Sense previsions

Com ja va reclamar la setmana passada el governador i demana el Govern, el document insta a fer servir les eines pressupostàries i financeres ja existents a escala europea, inclosa la mobilització del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera, per un volum potencial de recursos de l’ordre de 500.000 milions d’euros, així com a introduir elements de compartició de riscos pressupostaris, amb referència als eurobons o ‘coronabons’. L’eurogrup, precisament, no va aconseguir aquest dimarts arribar a cap acord sobre això i ho ha deixat en mans dels líders nacionals, que es reuneixen aquest dijous.

Prova de l’excepcionalitat de la situació és que l’informe no inclou per primera vegada les seves previsions periòdiques sobre l’evolució de l’economia espanyola, una cosa que no va succeir ni en els pitjors moments de la Gran Recessió. La institució argumenta que és impossible calcular-les «amb un mínim de rigor» a causa de l’«extraordinari grau d’incertesa actual» i recorda que altres bancs centrals com el de França i la Reserva Federal nord-americana han fet el mateix. En qualsevol cas, adverteix que la pandèmia ha fet «descarrilar de manera abrupta en només un mes» l’economia mundial i que les necessàries mesures de contenció adoptades tindran un «impacte sever» en l’activitat i l’ocupació, per més que «s’hauria de tractar d’una pertorbació de caràcter fonamentalment transitori».

Estimacions privades

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La Fundació de les Caixes d’Estalvi (Funcas), precisament, ha estimat aquest dimecres que l’economia espanyola podria caure el 3% aquest any (amb un retrocés del 7,7% en el segon trimestre davant el primer) i recuperar-se el 2,8% el 2021, però només si –fent un paral·lelisme amb el que ha succeït a la Xina i a Corea del Sud– la situació sanitària millora a partir de maig. El dèficit, en aquest cas i tenint en compte les mesures de despesa ja adoptades equivalents a 1,6 punts del PIB, pujaria des del 2,5% en què va tancar el 2019 segons els seus càlculs fins al 5,5% el 2020 i al 4,1% el 2021, i el deute públic sumaria 10 punts, fins al 104% del PIB. El Govern s’havia marcat un objectiu de dèficit del 2% del PIB per al 2019 tot i que les previsions d’alguns organismes com el Banc d’Espanya havien elevat al 2,5% la seva projecció sobre el tancament comptable de l’any passat.

Les previsions privades que s’estan coneixent aquests dies, sotmeses a una gran incertesa, presenten una gran disparitat però coincideixen en la pronosticació d’una forta caiguda aquest any i una recuperació en el següent. És el cas de les de Standard & Poor’s (-1,8% i 3,1%, respectivament), Bank Of America (-1,9% i 2,8%), Goldman Sachs (-1,3% i 4,3%), Morgan Stanley (-5,5% i 5,5%), Scope (0% o menys i 1,6%), i Fitch (-0,8% i 2,4%). Entre les més negatives fins ara hi ha la de l’IESE, que calcula una contracció d’entre el 2,1% i el 9,3% en funció de quant durin les mesures de l’estat d’alarma.