EL FUTUR DE LA MARCA ASIÀTICA

Nissan mira a Anglaterra mentre medita sobre Europa

La marca japonesa manté les inversions ja previstes a la planta de Sunderland per produir la nova generació del Qashqai

El totterreny arribarà al mercat el 2021 amb una mecànica 'e-power' que podria tenir segell espanyol i fabricar-se a Valladolid

fabrica-nissan-bcn-2

fabrica-nissan-bcn-2

5
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez

Mentre el coronavirus (Covid-19) continua avançant per mig món, les empreses del sector de l’automòbil intenten que la cadena de treball no s’esfondri més temps. Superat (a priori) el pic d’infeccions a la Xina, les fàbriques asiàtiques comencen a recuperar a poc a poc el ritme. No obstant, amb mig Europa confinada i les plantes detingudes, l’escenari no és el millor. 

Les marques no volen perdre el flux de vendes malgrat que els mercats s’estan comportant a la baixa i, sobretot davant de l’arribada de nous models aquest any pel que mantenen les seves apostes i han de reaccionar.

Fàbrica de Nissan a Sunderland (Anglaterra) / NISSAN

Nissan continua embardissada en una reorganització interna complicada després de l’estampida del ‘cas Ghosn’. Makoto Uchida, CEO de Nissan, no dona l’abast a retallar despeses entre la cúpula directiva a mig món i, per desgràcia, no l’acompanya ni el mercat intern. El febrer passat, sense anar més lluny, Nissan va caure el 27% al Japó. No cal dir que la pitjor patacada la va rebre la Xina amb un descens del 80% de les vendes. Els seus analistes culpen, òbviament, al retrocés provocat pel Covid-19.

Difícil mirada a Europa

El mercat europeu de la marca japonesa tampoc va gaire bé que diguem, tot i que el descens en els primers mesos de l’any només va ser del 4,1%, després de la caiguda del 16% el 2019. No obstant, a l’espera de les dades de tancament de febrer, no sembla que el tema hagi de millorar. Tot això en un any crucial per a Nissan en el qual ha d’afrontar (a més de la seva reorganització i retallada de costos) la renovació dels seus models clau a Europa: Qashqai i X-Trail.

La marca japonesa va anunciar la setmana passada que manté el pla d’inversions previst a la planta britànica de Sunderland, on es produeix el Qashqai i també el nou Juke. Els 60 milions d’euros per a la nova línia de premses d’estampació entren en els 462 milions destinats al nou Qashqai, que arribarà al mercat el 2020, i dins dels 1.156 milions que es van assignar fa cinc anys al seu pla estratègic per a la fàbrica anglesa.

Interior de la planta de Sunderland, a Anglaterra / NISSAN

Una de freda per als britànics i una altra de calenta perquè el nou X-Trail estava previst que es fabriqués també a Sunderland, però el febrer passat va anunciar que abandonaven aquesta idea. Actualment es fabrica a Kyusu (Japó).

El ‘brexit’ és la clau

L’aposta per Anglaterra, malgrat els condicionants que pot suposar el ‘brexit’ i al no a la producció del X-Trail, sembla una jugada in extremis des del Japó per refermar-se en un mercat en què Nissan va caure menys que a la resta d’Europa. Giualuca de Ficchy, president de Nissan a Europa, ha reiterat en diverses ocasions que el futur de la marca a Europa a nivell industrial dependrà de les negociacions i acords que surtin del ‘brexit.

A tot això s’uneix, entre altres aspectes, la  retirada gradual de l’aposta industrial d’un gran competidor a Anglaterra, el grup PSA (Peugeot, Opel, Citroën i DS), que fabrica l’Astra Tourer  sota la marca Vauxhall a la planta d’Ellesmere Port  (nord d’Anglaterra).

Planta de Vauxhall a Ellesmere Port (Anglaterra). / LIVERPOOL ECHO

La passada setmana van anunciar a la fàbrica una setmana laboral de quatre dies atenent un descens productiu. En l’horitzó del que sembla una mort anunciada és que Opel produirà tots els models d’Astra a Russelsheim (Alemanya) el 2021. La marca de PSA té una altra planta a Luton, on produeix el Vivaro. La resta de competidors generalistes no disposen de plantes a Anglaterra. I tot això en un context general on el mercat britànic rep el 30% de les exportacions de les plantes europees.

Dins de l’entrada al mercat del nou Qashqai hi haurà un buit d’oportunitat per a una de les plantes espanyoles de l’aliança en la qual hi ha Nissan amb Renault i Mitsubishi. Es tracta de la planta de motors de Valladolid, on s’acobla el propulsor de gasolina d’1.5 litres (o un derivat) que equiparà el Qashqai amb la nova tecnologia ‘e-Power’ a partir del 2021, després de la renúncia als propulsors dièsel. També és una oportunitat per a la planta de la marca a Cantàbria, que proporciona discos de fre i fusells del canvi.

Producció del Nissan Qashqai a Sunderland (Anglaterra) / NISSAN

La tecnologia ‘e-Power’ es basa en un motor elèctric, que és el que dona tracció al vehicle, que rep energia d’una bateria potent associada a un generador que es nodreix de l’energia que li proporciona un motor de gasolina de tres o quatre cilindres. Al contrari dels híbrids, el motor de gasolina no tracciona, només produeix energia per recarregar la bateria.

BCN a l’espera

Mentrestant, en l’horitzó de la incertesa navega la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Al maig es quedarà al 20% de la seva capacitat productiva, amb una inversió pendent de materialitzar de 70 milions d’euros per a la nova nau de pintura. La sortida fa un parell d’anys del Pulsar de la cadena de muntatge, de les versions de motor de combustió de la NV200 i ara del Mercedes Clase X, deixa el múscul de Nissan a Espanya en només dos ‘pick-ups’ (Navara i Renault Alaskan) i una furgoneta elèctrica (e-NV200).

Gianluca de Ficchy ja va ser a la planta fa un mes per tractar amb la representació sindical les mesures per a un futur que segueix pendent de com acabi el ‘brexit’ i de com recondueixi la companyia la seva estratègia industrial. El punt d’inflexió serà abans de l’estiu, segons va explicar Ficchy. A partir d’allà tots els escenaris són possibles, incloent-hi el del tancament de la planta.

Planta de producció de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. / NISSAN

Notícies relacionades

La previsible arribada el 2022 d’un SUV del segment B totalment elèctric al mercat podria oferir una solució a mitjà-llarg termini per a la Zona Franca. No obstant, totes les plantes mundials de Nissan apostaran per aquest model i Barcelona ha d’administrar bé les seves cartes.

Genís Alonso, responsable de la fàbrica de Nissan Motor Ibérica, sap que s’haurà d'esforçar molt per mostrar la fortalesa d’una planta que pot assumir qualsevol situació. Fa pocs anys (2014) era una de les joies de la corona a nivell industrial per a la marca. Produïen en les seves línies més de 130.000 vehicles (Pahtfinder, Navara, NV200, eNV200, Pulsar, NT400, NT500 i en concepte X83). La seva capacitat, qualitat i competitivitat estan fora de tot dubte, així que un nou model encaixaria sense problemes. En aquest sentit el tàndem Luca de Meo-José Vicente de los Mozos pot jugar un paper decisiu.

Temes:

Nissan Renault