CONSELL DE MINISTRES

La derogació de l'acomiadament per baixes intermitents obre un debat jurídic

La doctrina del Suprem i del TC avalaria considerar justificats els produïts fins a l'entrada en vigor de l'anul·lació

El treballador pot al·legar el final del principi sancionador i el d'«in dubio pro operari» per intentar aconseguir guanyar el plet

(I-D) La ministra de Trabajo y Economía Social, Yolanda Díaz; la ministra Portavoz y de Hacienda, María Jesús Montero; y la ministra de Igualdad, Irene Montero, comparecen en rueda de prensa tras el Consejo de Ministros en Moncloa, en Madrid (España), a 18 de febrero de 2020.

(I-D) La ministra de Trabajo y Economía Social, Yolanda Díaz; la ministra Portavoz y de Hacienda, María Jesús Montero; y la ministra de Igualdad, Irene Montero, comparecen en rueda de prensa tras el Consejo de Ministros en Moncloa, en Madrid (España), a 18 de febrero de 2020. / Eduardo Parra (Europa Press)

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / Gabriel Ubieto

Tota modificació legislativa implica un període de transició. En el terreny Penal, si el canvi és més beneficiós per al reu se li ha d’aplicar de forma automàtica; en cas contrari, l’aplicació retroactiva està vetada expressament en el Codi Penal. En el terreny Social, la situació no és tan clara i els experts consultats per EL PERIÓDICO auguren un període en què es produiran resolucions fins i tot contradictòries amb els acomiadaments en els quals s’hagi al·legat l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que s’hagin portat als tribunals.  

Experts en dret laboral assenyalen que, com que la derogació aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres no preveu res concret sobre l’abast de la retroactivitat de la mesura, els acomiadaments actualment als jutjats en els quals el motiu al·legat siguin les baixes intermitents podran continuar sent acceptats pels jutges. És el que passarà si entenen que els empresaris aplicaven la legalitat vigent «en el moment del fet causant». 

De fet, les fonts jurídiques consultades auguren que aquesta serà l’opció que amb més probabilitat acollirà tant el Tribunal Suprem com el Constitucional. Per a això es donarà suport precisament al fet que la voluntat del Govern de derogar la norma no incloïa de cap manera la previsió dque els empresaris que s’haguessin acollit a aquest precepte, fins ara perfectament legal, hagin d’indemnitzar els treballadors que van acomiadar.

La mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, preguntada per si la derogació d’aquest article afectarà les demandes en curs, va assenyalar que no tindrà caràcter retroactiu i que entrarà en vigor a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), prevista per a aquest dimecres. 

Defensa

Això no treu que els advocats laboralistes tinguin a partir d’ara més arguments per defensar la improcedència d’aquest acomiadament. Primer miraran d’estendre el criteri seguit en el terreny Penal al Social: esgrimiran que al derogar la norma desapareix el principi sancionador aplicat i ha de seguir-se amb el d’«in dubio pro operari», que preveu que en cas de dubte es beneficiï el treballador. 

Notícies relacionades

«La derogació aprovada avui pel Govern no impedeix acomiadar un treballador que estigui de baixa, tot i que sí que imposa més dificultats», afirma l’advocat del Col·lectiu Ronda Natxo Parra. El lletrat considera que la supressió de l’article 52.d elimina una de les vies que fins ara tenien les empreses per justificar un acomiadament objectiu, però no blinda completament els treballadors en cas que les companyies addueixin altres causes, com un baix rendiment. Tot això implicarà una judicialització dels casos i seran els tribunals pertinents els que estimin la procedència, improcedència o nul·litat dels acomiadaments.

El soci director de Sagardo y Abogados de Barcelona David Isaac Tobías considera que ja existia prèviament una via jurídica oberta que posava en dubte la legalitat del 52.d. Es basava en el fet que malgrat l’aval l’octubre del 2019 del Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar un acomiadament d’aquest tipus al considerar que vulnerava els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest camí, segons sosté Tobías, podria haver elevat el debat fins al TJUE, independentment de la derogació del Govern.