El directiu acomiadat del BBVA atribueix a «una ordre de González» el contracte amb Villarejo

Davant del risc que li fos imposada una fiança milionària, Antonio Béjar, president de Districte Castellana Norte fins que va ser cridat a declarar davant del jutge Manuel García-Castellón, va optar per no guardar-se res en la seva segona compareixença a l’Audiència Nacional. Va atribuir al que era president del BBVA, Francisco González, tant l’ordre de recórrer a detectius per lluitar contra els grans morosos de l’entitat com la d’acabar fent-ho amb l’empresa que proposés el llavors cap de Seguretat del banc, Julio Corrochano. Va resultar ser la de l’excomissari José Manuel Villarejo, a qui l’entitat va pagar 10,2 milions d’euros a través de mitja dotzena contractes. 

Després d’una breu compareixença en què els fiscals Anticorrupció el van amenaçar amb una fiança i anar-se’n a l’atur, Béjar va entendre que la seva carta més avantatjosa era col·laborar amb la justícia. Va explicar que González va començar a pensar que el deute que un grup de clients importants del banc es devia al fet que intentaven furtar béns als seus creditors i va demanar que el banc hi prengués mesures. Per complir l’ordre del superior, el llavors conseller delegat de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, va proposar Kroll per ser la que hi havien utilitzat a Llatinoamèrica. Francisco González davant el jutge a l’Audiència Nacional: els àudios

No obstant, malgrat l’experiència de la multinacional, Kroll no va trobar cap bé. Quan Béjar, llavors responsable de riscos del banc, va acudir a donar compte al president, aquest, quan ja gairebé se n’anava, a la porta li va dir que el problema era l’empresa utilitzada, que «no servia» per al fi que tenia. 

«Quan em va acompanyar a la porta, em va dir ‘això de les investigacions patrimonials és que aquesta empresa que heu contractat no serveix: treballareu amb una que us contractarà Julio Corrochano», amb referència al responsable de seguretat del banc, que coneixia José Manuel Villarejo per la seva etapa a la Policia. Béjar afirma que en aquell moment ni coneixia Corrochano.

Castellana Norte

Molt després, Béjar declara que el cap de seguretat del banc va estar diverses vegades al seu despatx per demanar que es contractés l’empresa de seguretat de Villarejo, Cenyt, perquè ajudés a desbloquejar la paralització del projecte immobiliari de Castellana Norte, projecte immobiliari que ell presidia en tant que el BBVA era el principal accionista.

Segons Béjar, se li va apuntar en diverses ocasions des de diferents àmbits que es contractés determinat despatx d’arquitectes, relacionats amb l’esquerra, que podria ajudar a desbloquejar el projecte que havia sigut paralitzat pel Consistori de Manuela Carmena.

Corrochano («que processava una gran animadversió a Carmena», diu) li suggeria que contractés Cenyt per investigar qui eren aquests arquitectes per assegurar-se que no pagava diners a cap partit polític. Va ser en aquesta ocasió quan es va adonar, «horroritzat», que el banc l’havia posat a treballar amb Villarejo sense que ell ho sabés.

Prèviament, en la seva declaració, Béjar aclareix com s’aprovaven al banc els pagaments pels treballs d’informació encarregats a l’empresa de Villarejo, al plantejar el fiscal si era ell el responsable d’aprovar aquests pagaments. «L’àrea de comptabilitat paga coses que estan autoritzades [...]. La seva responsabilitat és executar un pagament, i necessita una autorització amb poder. Jo no soc una persona amb poder. El senyor Barredo [responsable de comptabilitat] reporta el president directament».

Infundades

Notícies relacionades

Anticorrupció responsabilitza González de contractar Villarejo

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Després de l’aixecament del secret de sumari, l’expresident de BBVA Francisco González va manifestar «la seva més absoluta indignació i sorpresa davant de la intolerable agressió que està patint arran de la lleugeresa i frivolitat de les acusacions abocades» sobre la seva persona.

En un comunicat, assegura que, «segons la documentació coneguda fins ara, hi ha una absoluta falta de rigor en les esmentades acusacions, una absència total de proves que sustentin acusacions tan greus i una inexplicable falta d’arguments jurídics».