Supermercats

Lidl amenaça de donar el 'sorpasso' a DIA el 2020

Mercadona suma 17 anys de creixement i acapara 1 de cada 4 euros del pressupost en gran consum

El menjar ecològic es converteix en «habitual» als rebostos a l'arribar a set de cada deu llars

TO GO WITH AFP-STORY SWEDEN-ECONOMY-RETAIL

TO GO WITH AFP-STORY SWEDEN-ECONOMY-RETAIL / BOSSE NILSSON (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Lidl amenaça de donar el ‘sorpasso’ a DIA aquest any. La cadena alemanya ha duplicat la seva presència a Espanya en l’última dècada, al passar d’un 2,5% de quota de mercat el 2009 a un 5,6% el 2019. Un ascens a l’Olimp dels supermercats que s’ha accelerat des de l’any 2014, moment en què la companyia va començar a créixer a un ritme superior als 0,4 punts a l’any, tret de l’excepció del 2017. El 2019, el creixement va ser rècord, de 0,7 punts, el que el situa molt a prop del seu principal competidor: un agònic DIA.

Una guerra per esgarrapar quota de mercat que, de moment, no s’ha vist materialitzada en un canvi als llocs. El líder continua sent Mercadona (25,5%), seguit de lluny per Carrefour (8,7%), Dia (6,4%), Lidl (5,6%), Eroski (4,9%) i Auchan (3,5%). Però que amenaça amb variacions de manera imminent.

A més de la seva empremta l’últim any, a Lidl l’avala la seva penetració (quantitat de llars on arriba) que arriba al 91,7%, la més alta de tota la gran distribució, així que el seu objectiu passa per «omplir més cistelles», segons el director de ‘retail’ de Kantar, Florencio García. Al mateix temps que Lidl es fa fort a Espanya, DIA es fa feble. La cadena de supermercats del magnat rus Mikhaïl Fridman no aconsegueix donar un cop de porta als fantasmes del passat al reduir la seva quota en 1,1 punts percentuals el 2019. «Està a les seves mans tenir una reacció ràpida, perquè cada vegada es redueix més el seu marge de temps per reformar i canviar aquesta tendència», va explicar García, que va donar una clau: els DIA&Go i els Plaza que guanyen pes, en detriment dels supermercats clàssics del grup.

La que no té rival és Mercadona. La cadena valenciana va aconseguir un any més incrementar (0,6 punts) la seva posició en el mercat espanyol i ja van, almenys, disset anys seguits. Des de l’any 2002, la cadena de Juan Roig és l’única que mai ha cedit quota. El 2019 ha aconseguit una nova fita, que un de cada quatre euros (25,5%) del pressupost espanyol en gran consum vagi a parar a la seva butxaca. I, segons Kantar, encara té més marge de creixement, a través de la seva expansió en regions amb menor presència com el País Basc, la seva aposta pels frescos, l’‘a punt per menjar’, el reforç d’internet i Portugal.

En frescos, la cadena ha passat de tenir un 14% de quota el 2010 a un 22% el 2019 i allà hi ha la clau de la seva evolució l’últim any, segons va explicar García. Per la seva banda, Carrefour aconsegueix tornar a créixer (0,3 punts) de la mà dels productes ‘a punt per menjar’ i els productes ecològics amb què han aconseguit capitalitzar les tendències del mercat, a més del reforç de la proximitat amb Carrefour Super, Carrefour Market i Carrefour Express.

La tendència es fixa en els frescos i els bio

Notícies relacionades

Els productes frescos i els productes ecològics són els nous reis de la cistella. En el cas dels frescos es va incrementar la seva despesa el 2019 un 2% gràcies a l’encariment de preus de productes bàsics, com la ceba, i l’aposta dels clients per productes més sofisticats, com el pernil ibèric i l’alvocat. En el cas el menjar ecològic, els productes bio es converteixen en un «habitual» dels rebostos espanyols a l’arribar al 70% de les llars.

En conjunt, el 2019 els espanyols ens hem gastat un 1% més en productes de gran consum, malgrat consumir un 0,9% menys de volum, sobretot en alimentació envasada, que cau un 1,2%, a causa d’un consum més elevat fora de la llar, un patró que s’ha accentuat en els últims anys, segons Kantar. Però, també per aquesta elecció més elevada cap a productes frescos en el super que provoca el transvasament del canal tradicional (peixateria, fruiteria, carnisseria, etc.) a l’assortiment curt.