Anar al contingut

3.200 milions de facturació

Les fundacions catalanes donen ocupació a 82.000 persones

Les entitats sense ànim de lucre de dret català administren actius per 8.600 milions d'euros

Eduardo López Alonso

Les fundacions catalanes donen ocupació a 82.000 persones

Esade, Eada, Open Arms, La Marató, Banc dels Aliments, Arrels, Ampans, Hospital de Sant Pau, Hospital de Santa Tecla, la Pedrera... Tenen en comú que són també fundacions, entitats sense ànim de lucre i objectiu social clar. Són una petita mostra de les 2.500 fundacions catalanes registrades i que ara són reivindicades com a sector econòmic i dinamitzadores d’activitat. Les fundacions donen ocupació a 82.000 persones a Catalunya, l’equivalent al doble del sector farmacèutic a tot Espanya. A aquests llocs de treball remunerats s’afegeixen almenys 42.000 voluntaris. La Coordinadora Catalana de Fundacions va presentar aquest dilluns a Barcelona un estudi partint de dades registrals en què es detecta que les fundacions s’han convertit en un «veritable sector» que genera una activitat conjunta de 3.274 milions d’euros i suposa l’1,5% del valor afegit brut creat a Catalunya. L’estudi calcula que els actius administrats per les fundacions catalanes ascendeixen a uns 8.600 milions d’euros. 

Les dades aportades confirmen que les fundacions són a Catalunya un instrument de solidaritat generador de llocs de treball i que va ser precisament en els últims anys de crisi econòmica on han consolidat la seva presència a Catalunya. Així, s’ha passat de 44.321 empleats el 2008 als 82.688 del 2017, la qual cosa suposa el 2,5% de l’ocupació a Catalunya, però amb percentatges superiors en algunes comarques catalanes. Un exemple és Ampans, per exemple, amb 800 llocs de treball a la comarca del Bages centrats en el recolzament a persones disminuïdes. 

S’exclouen d’aquest estudi les grans fundacions bancàries o de grans empreses, que es regeixen pel dret espanyol i no pel català i que en sumen una mica més de 200. El nombre de fundacions catalanes és de l’ordre de 2.500, de les quals unes 2.000 tenen plantilla remunerada. Segons l’opinió de Pre-A. Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, «l’estudi ha suposat 18 mesos de feina en un exercici de transparència que evidencia la importància de les fundacions allà on no arriben els recursos públics». Entre les 10 fundacions catalanes més grans, set són de l’àrea hospitalària, però inclouen multitud de sectors d’activitat. «És cert que en moltes ocasions les aportacions personals a aquestes fundacions són anònimes», tot i que Fàbregas remarca que les fundacions no tenen cap interès com a instrument per eludir impostos i sí com a eina filantròpica.

Silvina Vázquez, autora de l’estudi, remarca que la inscripció en el registre català de fundacions respon a l’activitat territorial d’aquestes entitats. Així, grans fundacions com la de La Caixa sempre han estat inscrites en el registre estatal. Vázquez remarca la importància de les fundacions per al teixit econòmic d’algunes zones catalanes, en què algunes d’aquestes fundacions arriben a ser el primer ocupador de la comarca.  Actualment existeix un registre públic amb tota la informació de les fundacions catalanes.