L'economia espanyola perd més pistonada de l'esperat

La desacceleració econòmica és generalitzada. El Producte Interior Brut de l’Eurozona progressarà aquest any un 1,1% i un 1,2% el 2020, una i dues dècimes respectivament per sota del que es va projectar fa tan sols quatre mesos. Un alentiment que serà encara més pronunciat en el cas d’Espanya. Segons les noves previsions econòmiques de la Comissió Europea, Espanya continuarà creixent per sobre de la mitjana dels països de l’euro, però a un ritme menor de l’esperat: un 1,9% el 2019 i un 1,5% el 2020, quatre dècimes menys del pronosticat el juliol passat.

 

Brussel·les atribueix el refredament de l’economia principalment a dos factors. En primer lloc, a un menor consum privat, que es traduiria en un menor impuls al creixement. I, en segon lloc, a la revisió de les dades històriques per l’ajustament estadístic de l’INE. Com a conseqüència d’això, el pronòstic de creixement per a aquest any s’ha revisat a la baixa en quatre dècimes. «La meitat d’aquesta diferència es deu a revisions de dades històriques, mentre que l’altra meitat es deu a una perspectiva més feble per a la segona meitat del 2019», expliquen els tècnics en l’informe que augurava una desacceleració més pronunciada de la que va estimar el govern en l’esborrany de pressupostos remès el 15 d’octubre a Brussel·les. 

Per al 2020, les previsions de la Comissió també apunten a una desacceleració de quatre dècimes, a l’1,5% del PIB, i a l’1,4% el 2021. «Els riscos per a les perspectives són a la baixa en un context d’elevada incertesa i es refereixen tant a riscos exteriors com a domèstics, com les tensions comercials mundials i un comportament més gran cap a l’estalvi de les llars», afirma l’informe. Segons la radiografia dels experts comunitaris, malgrat l’augment del creixement dels salaris reals, el creixement del consum privat en els últims trimestres s’hauria alentit,fet que es traduiria en un augment de la taxa d’estalvi i en menys alegria a l’hora de consumir. 

El mercat laboral perd tracció

En aquest sentit, no ajuda el fet que el mercat laboral hagi començat a perdre tracció durant aquest tercer trimestre de l’any. Tot i així, l’Executiu comunitari espera que Espanya continuï creant ocupació tot i que a ritme menor, especialment el 2020 i 2021. Malgrat aquesta evolució, els pronòstics auguren que la taxa d’atur continuarà caient al 13,9% el 2019, 13,3% el 2020 i per sota d’aquest llindar, fins al 12,8%, el 2021, en la que seria la taxa més baixa des que va esclatar la crisi el 2008.

Mentrestant, el creixement salarial assolirà el seu punt més elevat el 2019 i s’espera que mantingui el dinamisme per sobre de la inflació tant el 2020 com el 2021. L’índex de preus de consum tornarà a caure aquest any (al 0,9%) a causa de l’evolució dels preus del petroli, però tornarà a augmentar gradualment fins a assolir l’1,4% el 2021.

Més dèficit el 2020

Quant a l’evolució del dèficit públic, l’Executiu comunitari estima que Espanya tancarà l’any amb un forat del 2,3% en els comptes públics, la mateixa dada que ja va pronosticar a la primavera. «Malgrat la moderació en el creixement econòmic, s’espera que els ingressos creixin a un ritme relativament ràpid el 2019, ajudats per les pròsperes contribucions socials i els impostos sobre la renda personal», justifica la Comissió Europea que considera que aquest augment en els ingressos serà suficient per compensar «els augments significatius en les despeses» per fer front a les transferències socials i particularment a la despesa en pensions.

No obstant, i amb un pressupost prorrogat, el forat pressupostari el 2020 es reduirà menys de l’esperat. En les seves previsions de la primavera, els experts de la Comissió auguraven un dèficit del 2%. Ara estimen que, en absència d’un pressupost, serà del 2,2%. Aquesta projecció, expliquen a l’informe, inclou l’augment salarial per als empleats públics estipulat per al període 2018-20, d’acord amb els sindicats, així com una revaluació anual de les pensions en línia amb inflació. 

No obstant, només incorporen alguns dels estalvis potencials identificats en les revisions de despesa publicades per l’AIReF que, segons admeten els tècnics comunitaris, «si s’implementen per complet podrien ajudar a reduir el dèficit a partir del 2020». En tot cas, i suposant que no hi hagi canvis en la política, el dèficit general es reduirà al 2,1% del PIB el 2021. Aquesta radiografia no està exempta de riscos i hi podria incidir negativament la materialització de passius contingents. L’evolució deldeute públic també serà menys positiva de l’esperat. Seguirà caient, però a un menor ritme de l’esperat. Brussel·les projecta una reducció al 96,7% el 2019, al 96,6% el 2020 i al 96% el 2021, per sobre del projectat el maig passat.

Situació a la UE

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La nova radiografia de Brussel·les també ofereix una imatge ombrívola de la situació tant a l’Eurozona com en el conjunt de la UE. El mercat de treball mantindrà la seva solidesa i l’atur continuarà caient (al 7,6% en 2019 i 7,4% el 2020 a l’Eurozona i 6,3% i 6,2% a la UE), però la incertesa exterior, a causa de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i altres problemes polítics com el‘brexit,, continuen sent importants i faran que l’economia europea entri en un període prolongat de menys creixement i baixa inflació, amb una previsió de creixement de l’1,1% per a l’Eurozona aquest any i de l’1,4% per al conjunt de la UE.

Aquestes dades són resultat de les ombrívoles previsions en alguns països de la UE com a Itàlia, que creixerà un 0,1% el 2019 i un 0,4% el 2020. Tampoc l’evolució a Alemanya és positiva. Les previsions apunten a un avenç del 0,4% aquest any i de l’1% el 2020. Una mica millor li anirà a França amb un creixement de l’1,3% aquest any i el 2020, i als Països Baixos, que creixeran l’1,7 i 1,3% respectivament. En aquest sentit, la Comissió Europea ha tornat a recordar que el creixement podria ser més pronunciat si els Estats membres que disposen de més marge de maniobra pressupostària optessin per polítiques fiscals més expansionistes i augmentar la despesa pública. «Els fonaments de l’economia són sòlids, però no hi ha lloc per a la complaença», ha recordat el comissari Pierre Moscovici. «Convido tots els països de la UE amb un elevat nivell de deute públic a dur a terme polítiques fiscals prudents i a situar el seu nivell d’endeutament en una trajectòria descendent», ha afegit el vicepresident Valdis Dombrovskis que ha reclamat als països amb marge de maniobra que «l’utilitzin».