L'euribor s'endinsa en terreny desconegut

Quan l’economia es debilita, els bancs centrals solen abaratir el preu dels diners per incentivar el crèdit i amb això l’activitat. No obstant, les últimes decisions del BCE han tingut un efecte inesperat. Malgrat que l’autoritat monetària va baixar els tipus d’interès dijous de la setmana passada, l’euribor a 12 mesos –la principal referència de les hipoteques a tipus variable a Espanya– va començar aquell dia a pujar. L’alça és crida l’atenció, però tan lleugera que no perjudica de moment els qui hagin comprat o tinguin pensat adquirir una casa a crèdit. Amb tot, hi ha discrepàncies sobre com pot evolucionar en el futur: en el sector financer no hi ha unanimitat sobre si és un efecte puntual o l’inici d’un canvi de tendència.

El que va fer el banc central fa uns dies va ser rebaixar encara més l’anomenada facilitat de dipòsit, és a dir, el tipus que imposa als diners que guarda als bancs. Des del 2014 està en negatiu, amb el que la institució torna a les entitats menys fons dels que rep per incentivar que, en lloc de guardar-los, els destinin a donar préstecs. Primer va ser el -0,1%, després el -0,2%, des del 2016 el -0,4%, i des d’aquesta setmana el -0,5%. L’euribor, que mesura teòricament el preu al qual els bancs es presten els diners entre si, utilitza com a referència la facilitat de dipòsit, amb la qual cosa hauria d’haver baixat durant els últims dies, al contrari del que ha passat. Des que el BCE va anunciar la mesura, ha pujat del -0,373% al -0,298%. 

Dues visions contraposades

Al sector financer hi ha un debat obert sobre les raons que expliquen aquest anòmal comportament. José Antonio Álvarez, conseller delegat del Santander, ho va atribuir fa uns dies a una qüestió purament «tècnica»: el mercat esperava una retallada més gran de la facilitat de dipòsit i ja l’havia reflectit en l’euribor, amb la qual cosa aquest ha pujat per ajustar-se a la rebaixa menys pronunciada de l’augurat que finalment va aprovar el BCE. Altres fonts apunten que la retallada prevista pel sector era de 0,2 punts, fins al -0,6%, i destaquen que l’eonia (l’euribor a un dia) va baixar abruptament dimecres passat del -0,367% al -0,457%, coincidint amb l’entrada en vigor del nou tipus oficial de referència del -0,5%, una baixada que segons el seu parer s’anirà traslladant a la resta de terminis de l’índex.

Però també existeix una altra interpretació. Fins al març passat, el banc central va defensar que la seva política de tipus negatius no perjudicava la banca, amb l’argument que la millora de l’economia que provoca fa que baixi la morositat i augmenti el crèdit. No obstant, en els últims mesos ha admès que podria tenir efectes negatius indesitjats: si la rendibilitat de les entitats baixa, aquestes tenen més dificultats per aconseguir capital i sense aquest no poden donar préstecs. Per això, al costat de la nova baixada de la facilitat de dipòsit, el BCE va aprovar fa uns dies que part dels diners que guarda als bancs no estiguin penalitzats (segons l’agència de qualificació Scope, uns 800.000 milions dels 1,7 bilions totals). «Això implica que el tipus mitjà real quedi al -0,28%, no en el -0,5%, la qual cosa fa pensar que l’euribor s’hauria de moure cap al -0,25%», explica un alt executiu bancari.

Estratègia defensiva

No obstant, és difícil que passi això.L’economista en cap del BCE, Philip Lane, va advertir dilluns passat que, si és necessari, el banc central endurirà les condicions del tram no penalitzat per assegurar-se que la caiguda de l’eonia es transmeti a tots els terminis de l’euribor. A més, el servei d’estudis de Bankia estima que una «baixada addicional (de la facilitat de dipòsit), almenys, seria molt probable si el 2020 l’economia no remunta». El panorama, així, sembla bo per als hipotecats i dolent per als bancs, perquè el mercat preveu un mínim de dos anys i mig de tipus baixos. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Amb les hipoteques ja concedides poc poden fer, però els bancs hi estan responent mirant de vacunar-se contra les oscil·lacions de l’euríbor en els nous crèdits. La recent llei hipotecària, que va entrar en vigor el passat 16 de juny, ja els garanteix que, per molt que l’euríbor o qualsevol altre índex de referència baixi, l’hipotecat no acabarà veient mai com el seu banc li torna diners perquè l’interès d’aquests productes no podrà ser mai inferior al 0%.

Per si la llei fos insuficient, les entitats han apostat per carregar als diferencials de les hipoteques el risc que per a aquestes comporta vendre productes a tipus variable. «Al mercat els diferencials es mouen entre el 0,6% i el 2%, per aquest motiu és difícil que es produeixin tipus negatius», apunta José Manuel Pedregal, responsable d’hipoteques del Banc Sabadell. L’estratègia comercial tendeix a evitar el risc, per la qual cosa el sector prefereix concentrar-se en la vendad’hipoteques a tipus fix (amb tipus més alts i nul·les possibilitats d’arribar a ser negatius), de manera que el 44% dels nous crèdits tenen ja aquest format, i fins i tot algun banc, com el mateix Sabadell, concentra fins al 75% de la seva nova producció en aquest segment.