El Banc d'Espanya alerta que la UE no està preparada per a una «crisi severa»

Amb els tambors que auguren una nova recessió global sonant cada vegada més intensament, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha advertit aquest dilluns que a l’arquitectura institucional europea «encara li falten algunes peces fonamentals; en particular, respecte a la seva habilitat per resistir una crisi severa». La institució, així, ha fet un pas més en la seva acabada d’estrenar estratègia d’elevar la seva veu públicament sobre els reptes que afronta la zona euro i la UE.

Durant unes jornades a la seu madrilenya de la institució, el seu màxim dirigent ha destacat que la situació macroeconòmica mundial s’està deteriorant, mentre que encara no s’ha acabat de corregir el llegat de la Gran Recessió (alts nivells d’atur i deute). Sota les tensions comercials globals disparades pels Estats Units, ha destacat, és subjacent la posada en qüestió de l’ordre econòmic multilateral nascut després de la II Guerra Mundial, i alhora sorgeixen nous reptes com la digitalització i el canvi climàtic.

Davant tot això, s’ha declarat optimista sobre el futur «comú» dels països de la UE, foragitant el fantasma de la ruptura de l’euro que va sobrevolar en els pitjors anys de la crisi. Però alhora, ha realitzat una prolixa descripció de tots els problemes i carències que presenta l’entramat institucional comunitari per afrontar nous problemes. «Europa ha demostrat ser innovadora i decisiva, tot i que de vegades els passos necessaris ha sigut fets sota la pressió d’unes circumstàncies extremes, com les que vam experimentar durant l’última crisi del deute sobirà», ha advertit, apressant a no esperar tant en aquesta ocasió.

Actiu comú

El governador s’ha esplaiat sobretot en la seva defensa de la creació d’un «actiu segur comú per a la zona euro» (és a dir, deute públic comunitari de màxima qualificació) a través d’una Agència Europea d’Inversió. «Contribuiria de manera significativa a afrontar algunes de les causes de la debilitat institucional de l’eurozona. En particular, podria incrementar l’efectivitat de la política monetària, millorar la integració financera i completar la Unió Bancària i del Mercat de Capitals, trencant el cercle viciós entre la banca i el deute sobirà i facilitant la diversificació», ha argumentat.

Així, ha destacat que els actius segurs europeus (bons públics i empresarials d’alta qualificació creditícia) amb prou feines suposen uns tres bilions de dòlars (2,7 bilions d’euros), la meitat que en el màxim aconseguit el 2009 i davant els actuals 14 bilions de dòlars (12,6 bilions d’euros) dels nord-americans. Això, ha explicat, limita el paper internacional de l’euro i concentra la demanda dels inversors als països percebuts com a més segurs (com Alemanya i Holanda), creant una «divergència exorbitant» dins de l’eurozona.

«Un actiu únic i lliure de risc probablement es convertiria en una referència comuna, permetent que els preus de les accions i els bons al llarg de l’eurozona reflectissin més clarament els seus riscos fonamentals», ha defensat. Es tractaria, per tant, d’evitar que els actius de certs països com Espanya pateixin un càstig per part dels inversors respecte a altres, per exemple,d’ Alemanya no per factors intrínsecs sinó per estar establerts en un Estat que el mercat considera menys segur.

Més reformes

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Hernández de Cos també ha remarcat la necessitat de completar la Unió Bancària (ja existeix una supervisió i una resolució comunitàries d’entitats amb problemes) amb la creació del llargament postergat Fons de Garantia de Dipòsits Europeu i l’eliminació de «certes barreres regulatòries i pràctiques», així com d’aprofundir en la Unió del Mercat de Capitals. Així mateix, ha jutjat «urgent» reformar les regles fiscals, ja que no s’apliquen de forma adequada a causa de la seva «complexitat» i han sigut «incapaces» d’evitar polítiques procícliques en els països (la qual cosa agreuja les bombolles i les crisis posteriors). 

L’objectiu, ha explicat, seria comptar amb unes normes que siguin «consistents amb les restriccions nacionals i les necessitats de la zona euro com un tot», cosa que sembla una picada d’ullet a les veus que defensen que els països amb marge fiscal com Alemanya ho hauria d’aprofitar per invertir i revertir així l’actual desacceleració. En aquesta línia, ha advocat per crear un «instrument fiscal centralitzat», que eviti que la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) es vegi «sobrecarregada, com podria estar en l’actual conjuntura econòmica».