Draghi treu nova artilleria per estimular l'economia

Un cop més, els ‘coloms’ s’han imposat als ‘falcons’ alBanc Central Europeu, i el BCE ha va aconseguir tirar endavant aquest dijous «per àmplia majoria» (no per unanimitat) un potent paquet de mesures de política monetària per mantenir molt baixos els tipus d’interès, combatre la desacceleració econòmica a la zona euro i aconseguir impulsar la inflació a l’entorn del 2%.

«El risc de recessió a la zona euro és baix, però ha augmentat», va dir el president del BCE, Mario Draghi, al terme de la qual possiblement va ser la seva penúltima reunió al capdavant de l’organisme, abans de cedir el testimoni l’1 de novembre a la seva successora, la fins avui directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde.

No havia acabat encara la roda de premsa de Draghi quan el president dels EUA, Donald Trump, va llançar un missatge a través de Twitter per tornar a demanar de males maneres al banc central dels EUA que segueixi l’exemple del BCE i baixi els tipus d’interès.

European Central Bank, acting quickly, Cuts Rates 10 Basis Points. They are trying, and succeeding, in depreciating the Euro against the VERY strong Dollar, hurting U.S. exports.... And the Fed sits, and sits, and sits. They get paid to borrow money, while we are paying interest!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 12 de septiembre de 2019

«El Banc Central Europeu, actuant ràpidament, redueix les taxes en 10 punts bàsics. Intenten, i tenen èxit, depreciar l’euro davant el dòlar, MOLT fort, perjudicant les exportacions nord-americanes ... I la Fed s’asseu, i s’asseu, i s’asseu. ¡Els paguen per demanar diners, mentre nosaltres paguem interessos!» va publicar Trump.

Draghi va negar que la intenció de les mesures adoptades pel BCE fos actuar sobre el tipus de canvi de l’euro.

 

Artilleria potent

Al seu arsenal de noves mesures, el BCE no va anar tan lluny com alguns havien pronosticat, però li va anar de poc.

Així, després de la reunió de dijous, el preu dels diners es manté en el seu mínim històric del 0%. I malgrat el criteri en contra d’alguns banquers centrals de la zona euro, com el president del Bundesbank, Jeins Weidmann, el BCE va decidir una nova retallada el tipus d’interès negatiu que cobra als bancs per guardar els seus diners (passa del -0,40% al -0,5%). És la primera baixada de tipus des de març del 2016 i les febles previsions d’inflació apunten que no hi haurà pujades, almenys, fins al 2022.

Amb aquestamajor penalització del BCE a les entitats financeres, el banc central vol provocar que els bancs deixin més diners per estimular l’economia en lloc de deixar-lo immòbil a Frankfurt.

No obstant, per mitigar part del mal que els tipus d’interès negatius causen als beneficis de la banca, el BCE va decidir deixar un tram lliure de la penalització del -0,5% de l’anomenada ‘facilitat de dipòsit’. Aquesta penalització només s’aplicarà sobre les reserves mínimes obligatòries que les entitats mantinguin als seus bancs centrals nacionals. Per la resta no es cobrarà res.

Programa de compra de deute

El que més rebuig va provocar en una part del Consell de Govern del BCE –segons va reconèixer el mateix Mario Draghi en roda de premsa– va ser la decisió de reprendre el programa de compra de deute públic i privat (APP per les seves sigles en anglès), que el banc central va aparcar al gener.

A partir de l’1 de novembre el BCE tornarà a reprendre la compra neta de deute (des de gener només renovava els títols que vencien) i ho farà a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros i per un període indeterminat, fins abans que comencin a apujar els tipus oficials. L’objectiu és continuar abaratint el finançament d’empreses i administracions públiques. El BCE mantindrà aquest ritme de compres durant el temps que sigui necessari «per reforçar l’impacte expansiu de les taxes d’interès».

També es va decidir abaratir les injeccions de liquiditat que el BCE presta als bancs perquè aquests concedeixin crèdits a famílies i empreses (TLTROs és la sigla amb què es coneixen aquestes injeccions en l’argot del BCE). Els bancs més actius en la concessió de crèdits podran accedir a aquestes injeccions a tipus zero i fins i tot aconseguir que el BCE els pagui una prima del 0,50% (en lloc de cobrar-los un tipus d’interès). L’objectiu, segons el BCE és «preservar les condicions favorables de préstec», sobre tot el dirigit a les pimes.

Política fiscal

A més, el BCE va tornar a redefinir l’orientació de la seva política monetària (per quarta vegada des de començament d’any) a fi de reforçar el compromís del banc central amb la persistència de baixos tipus d’interès.

Així, al seu comunicat va afirmar que «el Consell de Govern espera que els tipus d’interès oficials del BCE es mantinguin als nivells actuals o en nivells inferiors» fins que la inflació s’acosti «de forma robusta» a «un nivell prou a prop però per sota del 2%» i que aquesta convergència es reflecteixi de forma «consistent» en «les dinàmiques de la inflació subjacent» dins de l’horitzó de projecció del BCE.

A l’únic punt on hi va haver unanimitat dins del Consell de Govern del BCE és en demanar als governs que utilitzin el marge expansiu de la política fiscal en aquells països que s’ho puguin permetre per contribuir al creixement econòmic, en una clara al·lusió a Alemanya.

Reacció dels mercats

Les borses van acollir fredament uns anuncis que es van ajustar en bona part al que s’esperava. L’Ibex 35 i els principals índexs europeus van aconseguir tancar les sessions amb lleus guanys tot i que amb gairebé tots els valors bancaris en negatiu

Malgrat l’expectativa de menors tipus d’interès, el tipus de canvi de l’euro es va reforçar fins als 1,1074 dòlars. Per la seva part, la prima de risc del deute públic espanyol va baixar fins als 74 punts, amb l’interès exigit al bo a deu anys en el 0,231%. 

Previsions a la baixa

Al final, el que pretén amb totes aquestes mesures el BCE és sortir al pas de la desacceleració econòmica  desacceleració econòmica a la zona euro. Segons Draghi, la informació disponible recentment mostra «un debilitament més prolongat de l’economia de la zona de l’euro».

A les seves noves previsions –actualitzades aquest dijous– el BCE rebaixa a l’1,1% la seva previsió de creixement de la zona euro per al 2019 (una dècima menys que el pronosticat al juny). També es corregeix en una dècima la previsió d’inflació, fins a l’1,2%

L’entitat també ha baixat els seus pronòstics de creixement per al 2020 en dues dècimes, fins a l’1,2 % (1,4 % previst al juny), però manté els càlculs per al 2021 d’un creixement de l’1,4 %.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els pronòstics d’inflació per als pròxims dos anys s’han rebaixat fins al 1 % el 2020 i de l’1,5 % el 2021 (1,4 i 1,6 % respectivament previst al juny).