Primer revés de la justícia europea per l'índex d'hipoteques IRPH

La primera decisió de la justícia europea sobre el controvertit índex hipotecari IRPH suposa el primer revés per a la banca que va concedir hipoteques referenciades a aquest índex. Segons el dictamen preliminar de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Maciej Spuznar, els préstecs basats en l’IRPH, pel mer fet de ser oficials, no estan exclosos de la directiva sobre clàusules abusives i poden estar sotmesos a control judicial, a diferència del que va determinar el Tribunal Suprem espanyol.

Segons Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, que va promoure la qüestió prejudicial, les conclusions de l’advocat general apunten que «malgrat ser un índex de referència oficial, és qüestionable davant dels tribunals». Concretament, assenyala el dictamen de Spuznar, «correspon al jutge nacional, a l’efectuar el control de la transparència de la clàusula controvertida, verificar, tenint en compte el conjunt de circumstàncies que van envoltar la celebració del contracte, si exposa de manera transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès» de manera que el client en pugui valorar les conseqüències econòmiques.

L’advocat general contradiu així al Tribunal Suprem, que el novembre del 2017 va sentenciar que l’ús d’aquest índex no implica abús i ofereix les mateixes garanties que l’euríbor.  Spuznar recomana per això al Tribunal de la UE que en la seva futura sentència, que es coneixerà en els pròxims mesos, consideri que una clàusula contractual pactada entre un consumidor i un professional, com l’IRPH, que fixa un interès prenent com a valor de referència un delssis índexs de referència oficials legals que poden ser aplicats per les entitats de crèdit als préstecs hipotecaris amb un tipus d’interès variable, no està exclosa de l’àmbit d’ampliació de la directiva.

Fórmula complexa i poc transparent

En el seu dictamen preliminar, l’advocat general també adverteix que la fórmula matemàtica utilitzada per calcular-lo «resulta complexa i poc transparent per al consumidor mitjà». Per això les entitats bancàries han, d’una banda, facilitar «prou» informació perquè el client «pugui prendre una decisió prudent i amb ple coneixement de causa» i, per una altra, «referir-se a l’evolució en el passat de l’índex de referència escollit».

Els bancs espanyols han declarat un saldo viu en hipoteques amb aquesta referència per uns 18.000 milions d’euros i a l’onzè informe de la supervisió del rescat bancari espanyol, publicat a començaments de juliol, els inspectors de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu ja van avisar que la sentència de l’IRPH podria afectar la rendibilitat dels bancs que van concedir hipoteques referenciades a aquest índex. Concretament, l’impacte econòmic d’una resolució desfavorable per a les entitats financeres se situa entre els 3.000 i els 44.000 milions d’euros. Aquest enorme ventall de diners es deu al fet que depèn del grau de retroactivitat que s’estipuli en el cas de dictamen negatiu per al sector.

Impacte en el sector bancari

CaixaBank encapçala la llista de préstecs d’aquest tipus, amb 6.446 milions d’euros, seguit de Banco Santander (4.300 milions d’euros, majoritàriament procedents del Banc Popular, que va absorbir); el BBVA (3.100 milions d’euros); Bankia (1.600 milions d’euros); Banc Sabadell (831 milions d’euros); Liberbank (209 milions d’euros, dels quals 99,5 milions són atorgats a empleats del banc), i Unicaja (200 milions d’euros). Kutxabank ha admès aquest dilluns una exposició a l’IRPH de 727 milions d’euros. Bankinter, per la seva banda, confirma que no ha comercialitzat cap hipoteca referenciada a aquest índex.

Dels 172 procediments oberts per aquestes hipoteques, amb resultats diversos, un total de 143 s’han dirimit en primera instància, 28 a Audiència Provincial i un al Tribunal Suprem. A més, les dades d’Asufin indiquen que Catalunya és la comunitat que acumula més sentències dictades en aquesta matèria, amb un 30%. La segueixen el País Basc (22%), Andalusia (13%), Madrid (8%), Castella i Lleó (7%) i les Canàries (5%).

Qüestió prejudicial

Notícies relacionades

¿Què és l'IRPH? Tres claus per entendre el qüestionat índex d'hipoteques

Un horitzó estable per a Naturgy

El cas respon a una qüestió prejuidicial plantejada pelJutjat de Primera Instància Número 38 de Barcelona en el marc d’un litigi que enfronta Marc Gómez del Moral amb l’entitat bancària Bankia. El demandant va subscriure un préstec hipotecari amb aquesta entitat l’any 2001 per valor de 132.222 euros i a interès variable amb referència a l’IRPH (Index de Referència de Préstecs Hipotecaris), al qual estan referenciades mig milió d’hipoteques a Espanya o el 10% dels crèdits concedits a Espanya. Gómez del Moral va decidir presentar una demanda sol·licitant la nul·litat de l’IRPH per considerar-ho una clàusula abusiva, tot i que el Tribunal Suprem va sentenciar el novembre del 2017 que l’ús d’aquest índex no implica per si mateix un abús i que ofereix les mateixes garanties que l’euríbor. 

Malgrat aquesta sentència, el jutjat de Barcelona va decidir remetre una bateria de preguntes a la cort europea després de considerar que el mètode de càlcul era complicat per a un consumidor mitjà i poc transparent. La vista va tenir lloc el mes de febrer, durant la qual el representant de l’Estat espanyol es va alinear amb la tesi de la defensa de Bankia defensant la legalitat de l’índex i alertant de l’elevat cost econòmic per a l’estabilitat financera d’una decisió en contra. La Comissió Europea, mentrestant, va fer pinya amb el client al·legant que l’índex no ofereix cap garantia de transparència i pot resultar abusiu.