comptes públics

El dèficit de l'Estat es va disparar un 27,1% fins al juny

Hisenda atribueix l'augment al creixement de la despesa per sous públics i pensions

undefined44291616 ministra montero consejo de ministros180713170157

undefined44291616 ministra montero consejo de ministros180713170157 / J J Guillen

3
Es llegeix en minuts

Un augment de la despesa més gran que el dels ingressos va elevar el dèficit de l’Estat fins al juny a 10.514 milions d’euros, equivalents al 0,84% del PIB, fet que suposa un 27,1% més respecte al mateix període de l’any anterior, d’acord amb les dades del Ministeri d’Hisenda difoses aquest dimarts.

En l’augment de la despesa estatal hi ha tingut molt a veure l’alça dels sous públics i de les pensions aplicada al gener, unes pujades que el 2018 no es van començar a pagar fins al juliol, quan es van aprovar els Pressupostos, amb la qual cosa en els pròxims mesos les dues partides tindran un menor impacte negatiu en el dèficit.

Hisenda també ha publicat el dèficit conjunt de les administracions públiques fins al maig, sense corporacions locals, que es va situar en 16.957 milions (1,35 % del PIB), un 7,5% més que un any abans.

El dèficit públic acumulat en els cinc primers mesos ja s’acosta a la meta del 2% del PIB plantejada pel Govern per al conjunt de l’any, després que tant l’administració central com l’autonòmica sobrepassessin al maig els objectius anuals.

Les comunitats autònomes van registrar fins al maig un dèficit de 4.321 milions (0,34% del PIB), el 20,8% més que en el mateix període del 2018, i només Astúries, La Rioja i el País Basc van obtenir superàvit durant aquest període. El dèficit a Catalunya es va situar en 1.112 milions, el 0,46% del PIB.

Els fons de la Seguretat Social es van mantenir en superàvit fins al maig, una situació que es capgirarà en la segona part de l’any, ja que està previst que sigui el subsector amb el dèficit més gran aquest any.

De les dades de l’Estat fins al juny se’n pot destacar que les despeses van créixer un 3,8%, fins als 105.258 milions per l’augment de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic i local, i per unes despeses electorals sense correspondència el 2018, a més de per la pujada salarial i de les pensions.

La remuneració dels assalariats va créixer el 7,3%, fins als 9.444 milions, i les prestacions socials, un 13,3%, fins als 9.744 milions, si bé l’efecte de la pujada salarial i de pensions s’anirà suavitzant a partir de juliol quan la comparació sigui més homogènia.

Els consums intermedis van créixer l’11,7%, per una despesa electoral de 312 milions sense la qual haurien descendit un 2,2%.

Les entregues a les autonomies a compte del sistema de finançament van pujar el 5,6%, fins als 33.598 milions, i les destinades a les corporacions locals ho van fer un 4,6%, fins als 8.649 milions, mentre que les transferències als fons de la Seguretat Social van disminuir un 1,8%, fins als 8.030 milions.

La partida d’interessos es va reduir un 1,7%, fins als 12.792 milions, mentre que la resta de la despesa corrent va baixar un 28,5%, fins als 1.715 milions, per la menor despesa destinada a la cobertura dels costos del sistema elèctric. 

Els ingressos estatals van augmentar l’1,8% en el primer semestre, fins als 94.744 milions, dels quals la major part va correspondre a la recaptació per impostos i cotitzacions socials, que va augmentar un 1,1%, fins als 85.802 milions.

Els ingressos per IVA van créixer el 3,1%, fins als 41.960 milions, i els de l’IRPF van pujar el 5%, fins als 19.244 milions, mentre que els derivats de l’impost sobre societats van disminuir un 9,6%, fins als 7.558 milions, per una devolució a una única societat per import de 700 milions i una declaració fora de termini de 300 milions.

Notícies relacionades

Les rendes de la propietat van augmentar un 3,3%, fins als 3.376 milions, pels dividends més gelevats rebuts d’ENAIRE.

Les transferències corrents i de capital entre administracions públiques van créixer un 9,1%, a causa de l’excedent de tresoreria.