La recuperació econòmica minva els beneficis de les mútues de treball

La recuperació econòmica i de l’ocupació a Espanya està sent l’ocàs dels beneficis en els comptes de les mútues col·laboradores de treball. Així ho constaten els números esgrimits aquest dimecres en la junta anual d’accionistes d’Asepeyo, una de les entitats amb més pes en el sector i que constaten que el nombre de dies perduts per una baixa per malaltia professional s’han doblat en els últims cinc anys i la durada mitjana ha augmentat en el mateix període el 16,8%.

Que l’economia vagi a millor i els seus comptes de resultats a pitjor (sense arribar per això a perdre) ho explica el president d’Asepeyo, José María Juncadella, per dos factors. D’una banda, considera que l’actual fase expansiva del mercat de treball és un context més procliu perquè els treballadors vagin al metge. Així com els moments de recessió econòmica i el recent canvi de normativa laboral, que facilitava l’acomiadament, desincentivaven sol·licitar la baixa. I, d’altra banda, Juncadella assenyala l’increment de les incapacitats temporals com un símptoma de les retallades en la sanitat pública, que han allargat les llistes d’espera; el que al seu torn agreuja i cronifica certes patologies.

Els mateixos resultats d’Asepeyo donen fe d’aquest decaïment dels beneficis empresarials, ja que segons els comptes presentats aquest dimecres, els seus excedents acumulen quatre exercicis consecutius de desacceleració. El 2018 va aconseguir un benefici de 73,3 milions d’euros, dels quals 58,3 milions els hauran d’ingressar a la Tresoreria de la Seguretat Social. El 2014, el seu millor registre en l’últim lustre, van aconseguir un excedent de 217,6 milions d’euros, dels quals van aportar a l’erari públic un total de 176,5 milions.

Malgrat que els marges cada vegada són més escassos en els comptes d’Asepeyo, els seus ingressos i el nombre de treballadors que asseguren creixen a ritmes propers al 3%. En el costat dels ingressos, van registrar el 2018 un total de 2.294 milions d’euros, un 3% més que el 2017. I a nivell de cobertura, van assegurar un total de 2.294.081 d’ocupats, un 3,3% més. El nombre d’empreses vinculades es manté estancat respecte a l’any passat i suma 281.824 companyies, el 0,06% més que el 2017.

Malalties comunes disparades

La partida de les contingències comunes, aquelles que cobreixen la indisponibilitat del treballador per una malaltia comuna o un accident no laboral, són el gran forat. En els comptes d’Asepeyo d’aquest 2018, mentre en les contingències professionals (+197,8 milions d’euros) i en el cessament d’activitat d’autònoms (similar al subsidi d’atur, +14,2 milions), va obtenir beneficis, en les contingències comunes els números van ser vermells (-138,6 milions).

Una tendència pràcticament unànime en el sector, ja que segons xifres de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT), 17 de les 19 entitats registren pèrdues en aquesta partida. En total acumulen fins a 1.001 milions d’euros en negatiu a tot el sector; conseqüència de cinc exercicis consecutius d’empitjorar resultats i des del 2015 amb pèrdues.

El sistema segons el qual operen les mútues col·laboradores es basa en una assignació que el Ministeri de Treball els concedeix a començaments d’any en funció de l’estimació de despesa que els suposarà la cobertura del nombre de treballadors que atenen. Actualment, segons expliquen des d’Asepeyo, l’esmentat percentatge equival al 5% de les cotitzacions dels treballadors. I, malgrat mantenir-se en el còmput global en beneficis des de fa més d’una dècada, les mútues demanen més recursos a la Seguretat Social. "La fracció de la quota que ens dona el Ministeri és insuficient", ha considerat Juncadella.

L’atur d’autònoms no funciona

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Una de les crítiques recurrents des de les associacions de treballadors per compte propi és el mal funcionament del mecanisme de cessament d’activitat de treballadors autònoms (CETA). El mateix Govern ho va reconèixer durant les negociacions de la reforma de les condicions del col·lectiu aprovada el desembre passat, que va augmentar les cotitzacions obligatòries per al col·lectiu, però va deixar pendent de desplegament normatiu algunes de les proteccions contemplades.

Una va ser aquesta reforma del CETA, principalment per la via de les condicions d’accés. Des d’Asepeyo han considerat que l’excés de càrrega burocràtica els dificulta l’aprovació de molts d’aquests subsidis; mentre que des d’algunes organitzacions d’autònoms s’ha apuntat la falta de control per part del Govern, que permet a les entitats pagadores no efectuar-los. El denominador comú és el sistemàtic compte positiu de resultats que acumulen les mútues col·laboradores en aquest sentit.