Anar al contingut

recomanacions

L'OCDE reclama equiparar els contractes fixos i els temporals

L'organisme internacional demana una tributació més gran dels carburants

L'OCDE reclama equiparar els contractes fixos i els temporals

JOAN CORTADELLAS

L’OCDE  considera que Espanya ha d’aconseguir que els costos per a les empreses dels contractes fixos i temporals siguin comparables, i això significa lluitar contra aquells ocupadors que recorren als temporals de forma abusiva, sense cap altra justificació que no sigui estalviar-se diners.

Al seu informe anual sobre les reformes estructurals publicat aquest divendres, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) reconeix que l’any passat ja es va crear un nou marc legal per als inspectors laborals.

Però, malgrat tot, constata que hi ha una taxa de temporalitat elevada en l’ocupació que incrementa la precarietat dels treballadors afectats, cosa que limita la mobilitat laboral i és un factor que augmenta la pobresa.

De fet les desigualtats d’ingressos han progressat a Espanya des de l’esclat de la crisi el 2007, i es mantenen per sobre de la mitjana de l’OCDE.

Això es deu en part a l’elevada taxa d’atur (Espanya té la segona més alta dels 36 països membres de l’OCDE, només superada per Grècia) i també al descens dels recursos de les famílies que estan en la part baixa de l’escala social.

Els autors d’aquest informe, que assenyalen les reformes que consideren prioritàries per a cada país en els dos pròxims anys, critiquen que el gruix de la fiscalitat a Espanya recaigui sobre les rendes del treball i recomana un augment dels impostos sobre els carburants.

Es tracta d’integrar al preu dels combustibles les conseqüències que té el seu ús en termes d’emissions de diòxid de carboni (CO, el principal gas responsable de l’escalfament climàtic) i d’altres contaminants.

L’OCDE qüestiona l’existència d’exempcions i deduccions en l’impost sobre la renda i l’IVA que li semblen injustificades.

I aposta per suprimir els tipus reduïts de l’IVA, que són regressius, i per ampliar la base impositiva de l’impost sobre la renda.

Com en edicions anteriors, un dels principals punts és el referit a l’educació, perquè tot i que hagi disminuït la taxa d’abandonament escolar prematur, continua sent alta.

De fet, el 2016 amb prou feines poc més del 80% dels alumnes acabaven el cicle superior de l’educació secundària a Espanya, quan la mitjana dels països avançats estava per sobre del 85%.

En aquest camp les principals assignatures pendents són millorar la qualitat dels professors, amb un esforç a la universitat i en la seva preparació, i la formació professional, amb un més bon desenvolupament, modernització i una ampliació del recurs a l’alternança en les empreses.

L’OCDE aposta, a més, per donar a les empreses un paper més rellevant en la formació dels estudiants i en el disseny dels seus currículums, així com per una especialització més gran de la universitat.

En un terreny paral·lel, recorda que Espanya gasta poc en investigació i desenvolupament (R+D), coa que afecta negativament l’evolució de la productivitat.

Els seus consells en aquest terreny són una major coordinació de les polítiques estatals i autonòmiques per evitar duplicacions, afavorir una dimensió més gran i especialització de les universitats per elevar la qualitat de la innovació, atribuir els recursos en funció dels resultats i de l’aplicació d’avaluacions internacionals o donar més oportunitats de carrera als investigadors molt qualificats.

L’organització fa notar que a Espanya hi ha una sèrie de barreres que limiten l’activitat de les empreses i la productivitat, en funció de la mida de les companyies o d’altres obstacles per operar en diverses comunitats autònomes, que s’haurien d’eliminar.