REVISIÓ

Injustícia retroactiva

El sistema que quantifica la pensió dels treballadors a temps parcial ha sigut declarat inconstitucional, però no cap al passat

El Govern té a la seva mà estendre els efectes de la sentència del Constitucional

valerio

valerio

2
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Quan una decisió judicial no és retroactiva corre el risc de ser percebuda com una injustícia retroactiva.

El Tribunal Constitucional, per unanimitat, acaba de declarar inconstitucional i nul el precepte de la Llei General de la Seguretat Social que regula com es calcula la quantia de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial.

Aquest sistema es tradueix en què els treballadors a temps parcial afectats acaben tenint una pensió més baixa. En el cas que serveix de base, el treballador afectat va perdre gairebé el 5% de la seva pensió, ja que el sistema li restava quatre anys i mig menys respecte del total pels que va estar cotitzant.

Seguint la línia de la seva pròpia jurisprudència però, sobretot, assumint gairebé lletra per lletra una sentència recent de 8 de maig del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Constitucional resol que el precepte vulnera el dret a la igualtat entre els treballadors a temps complet i a temps parcial i a més suposa un cas de“discriminació indirecta”cap a la dona.

No tots els treballadors a temps parcial estan abocats a aquests efectes. El sistema perjudica els qui conformen la baula més feble del mercat de treball, segons el mateix Constitucional. Això és, al col·lectiu dels “treballadors a temps parcial reduït” (que per exemple treballen menys de cinc hores i mitja diàries o menys de tres dies i mig en una setmana laboral de cinc jornades) que han cotitzat per un període ampli i, de forma particular, al de les dones (ja que aquestes representen les dues terceres parts del total d’aquests contractes parcials).

No és la primera vegada que el Constitucional s’até al principi de“discriminació indirecta”per raó de sexe per tombar un precepte. Ho ve fent des de 1991 i a partir de llavors hi ha hagut diverses sentències sota aquest principi, sobretot després de la llei d’igualtat del 2007. Però no és l’habitual, i això és una de les novetats d’aquesta important sentència, que replica el criteri expressat de forma molt contundent per la Justícia Europea el 8 de maig.

El que sorprèn és que el Constitucional opti per “modular l’abast” de la sentència. L’eficàcia de la sentència no només no afectarà els casos ja jutjats. Tampoc els casos que hagin sigut objecte d’una resolució administrativa ferma, tot i que ni tan sols hagin anat al jutjat.

Pot ser que, des d’un punt de vista jurídic, aquesta pràctica sigui irreprotxable. No tant, des del punt de vista del sentit comú. 

Notícies relacionades

Si un precepte és manifestament inconstitucional, viola l’ordenament de la Unió Europea, afecta els col·lectius més febles del mercat laboral, s’acarnissa amb les dones, i el perjudici resultant és el d’una menor pensió de jubilació per a la resta de la vida, resulta de difícil justificació aplicar una no-retroactivitat tan severa.

El Ministeri de Treball ha dit que assumirà immediatament el nou criteri de Constitucional per al càlcul de les futures pensions. També estarà a la seva mà donar resposta als casos que venen del passat però que patiran les conseqüències durant tot el futur que és capaç d’incloure una persona: el de la seva pròpia vida. Ja ho veurem.