El Port de BCN, el Govern i l'Estat codissenyen una altra terminal fèrria

En temps de disputes polítiques, en el segon nivells de les administracions i empreses públiques es continua treballant de forma conjunta. ElPort de Barcelona, el Govern i l’Adif negocien crear una terminal de mercaderies a l’extraradi de la capital catalana.

Des de fa un any, l’Estat, la Generalitat i la direcció del port negocien una solució per descongestionar el trànsit rodat a les instal·lacions portuàries i als accessos a la ciutat. Es preveu que aquest mateix any es firmi un protocol que desembocarà en la creació d’una societat conjunta de gestió. Aquesta empresa pública (la forma que podria adoptar aquesta aliança) es faria càrrec d’una terminal ferroviària de mercaderies que podria situar-se a La Llagosta o a altres ubicacions. La majoria d’entrada de mercaderies al port es farà directament per via fèrria, cosa que contribuirà a una reducció dràstica de les emissions contaminants a la ciutat.

La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha fet de la batalla mediambiental un repte gairebé personal i s’ha marcat com a objectiu reduir les emissions de NOx un 35% el 2023, i el 41% el 2026. 

Malgrat la tensió política entre Generalitat i el Govern de Madrid, Conesa ha aconseguit asseure en la taula de negociació els responsables del màxim ens ferroviari, Adif, representants de l’Estat, i de la Generalitat per elaborar un pla que permetrà una dràstica retallada d’emissions i la millora del tràfic de mercaderies. La idea és incrementar la quota ferroviària del tràfic de mercaderies del Port de Barcelona, que actualment se situa entorn del 34% en transport de vehicles i del 13,4% en contenidors. Aquesta quota augmentaria clarament, ja que totes les terminals marítimes estan connectades per ferrocarril per a combois de fins a 150 metres de longitud. 

«La qüestió és on situar nodes logístics que connectin per tren el port de Barcelona. Hem de pensar en xarxes, en nodes logístics que permetin distribuir la mercaderia de manera més lògica. No cal que els camions arribin al port, poden descarregar en plataformes logístiques i que aquesta mercaderia arribi en contenidors al port i als barcos”, expliquen a Port de Bacelona. 

La voluntat de les parts que negocien aquesta reforma logística del port de Barcelona és que es creï un instrument de gestió amb aportació econòmica d’actius compartida. “Al capdavant de la institucions que negocien hi ha persones amb responsabilitat que entenen que Catalunya i Espanya han de funcionar i hem trobat una bona predisposició per part del Govern per planificar les necessitats de Catalunya”, va explicar Conesa. No es descarta que la firma del protocol pugui dur-se a terme fins i tot abans que el Congrés dels Diputats elegeixi president del Govern. 

Notícies relacionades

Creuers electrificats

Tesla i Chery, imatge contra preu

La proposta de creació d’una aliança d’empreses per a la gestió d’una plataforma logística està íntimament lligada amb el desenvolupament de projecte del corredor mediterrani, que preveu la millora de la connexió ferroviària del port de Barcelona amb la inversió prèvia d’uns 400 milions d’euros. S’ha aprovat un projecte molt similar al del 2007. Hi ha consens en la solució tècnica i ja només depèn d’una connexió per carretera. El document inicial que donarà lloc al protocol final es divideix en tres projectes diferents, que sumen aquests 400 milions. Un d’aquests és l’accés ferroviari al port de Barcelona, un altre és el de la plataforma logística i accessos ferroviaris fora del port, que depèn majoritàriament d’Adif, i el tercer, dels accessos per carretera, del Ministeri de Foment. Tres administracions per a tres projectes que hauran d’agilitar el tràfic de mercaderies durant els pròxims 20 anys. 

La millora dels accessos ferroviaris del port es basarà en el projecte del 2007, que comporta construir una autovia de quatre carrils i una línia fèrria de dues vies i ample mixt que coincidiran a diferents altures almenys durant un quilòmetre. El servei internacional de semiremolcs entre la terminal de Can Tunis i Luxemburg és un exemple del que pot significar potenciar el transport multimodal. La línia Barcelona-Bettembourg inaugurada al febrer té cinc trens setmanals. El Port de Barcelona és la connexió a Àsia i a altres ports del Mediterrani enllaçats per les autopistes del mar.