jornades del X aniversari del FROB

Almunia retreu al Banc d'Espanya el retard en la intervenció del Popular

L'exvicepresident comunitari insinua que el banc va ocultar els seus problemes i el supervisor no ho va destapar

La subgovernadora reclama a les entitats financeres espanyoles que els seus dividends siguin "molt discrets"

zentauroepp48943812 economia almunia frob190705183117

zentauroepp48943812 economia almunia frob190705183117 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

Pulla sense precedents de Joaquín Almunia al Banc d’Espanya. El vicepresident de la Comissió Europea encarregat de Competència durant els pitjors anys de la crisi financera espanyola ha lamentat que les autoritats no destapessin els problemes del Popular abans de la seva intervenció comunitària el juny del 2017: "El 2012 i el 2013 se’ns va escapar". En principi podria sonar, en part, a autocrítica, però el també exministre i ex secretari general socialista ha afegit que "potser no hauria passat amb un supervisor únic europeu". És a dir, si el Banc Central Europeu (BCE) –i no l’organisme espanyol– hagués tingut llavors la responsabilitat de controlar-lo, com va passar a partir del 2014.

Almunia ha destacat que el 2012, arran del rescat europeu a la banca espanyola demanat pel Govern de Rajoy, hi va haver "converses" sobre si el Popular havia de presentar o no un pla de reestructuració, que hauria suposat un dur ajustament i sanejament, i probablement la retirada dels seus primers executius a canvi d’ajuts públics i el traspàs dels actius immobiliaris tòxics al banc Sareb. No obstant, ha lamentat, el banc presidit per Ángel Ron "va poder presentar el seu balanç i la situació econòmica i financera d’una manera" en què semblava millor del que realment era. Un altre dard a la supervisió.

L’ex alt càrrec comunitari ho ha dit "amb tot el respecte al Banc d’Espanya" en un acte de commemoració del desè aniversari de la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). No obstant, ha caigut com una bomba a l’auditori del Ministeri d’Economia, que ha irromput en murmuris i que estava ple dels principals responsables actuals i dels últims anys del supervisor espanyol. Entre ells es comptaven l’exsubgovernador Fernando Restoy, responsable de negociar amb Brussel·les el rescat dels bancs espanyols, i la seva actual successora, Margarita Delgado, que va ser supervisora del grup d’inspectors assignats al Popular.

Enuig en el supervisor

Diverses fonts d’anteriors etapes del Banc d’Espanya han considerat "imprevista, innecessària i equivocada" la intervenció d’Almunia. La firma Oliver Wyman i no el seu organisme, han recordat, va ser la que va determinar les necessitats de capital de tot el sector financer, inclòs el Popular (3.223 milions d’euros) i aquest banc les va reparar amb una ampliació de capital de 2.500 milions i altres mesures. Però, segons han recalcat, fins i tot si s’hagués pogut intervenir llavors l’entitat, això hauria costat diners públics, mentre que la seva venda el 2017 al Santander per un euro no va necessitar ajuts.

Notícies relacionades

Les fonts han remarcat que el llavors governador, Luis María Linde, ja va admetre l’abril de l’any passat que va ser una "decisió dolenta" permetre al Popular recapitalitzar-se per mitjans privats el 2012. "Tot i que es va sanejar i es va recapitalitzar, no va ser suficient", va admetre, però precisant que "això es veu ara", és a dir, "post factum" (després dels fets). Segons han defensat, allò va ser un exercici d’humil autocrítica del qual després es va lamentar Linde, perquè les seves paraules es van malinterpretar. En canvi, han sostingut, l’atac d’Almunia ha sigut injust i premeditat i podria obligar-lo a acudir com a testimoni per aclarir-ho en la causa oberta a l’Audiència Nacional per la caiguda del banc.

D’altra banda, i al mateix fòrum, la subgovernadora ha advertit el sector financer que "els supervisors no abaixem el llistó i continuem demanant als bancs que augmentin la solvència, sent molt discrets amb els seus dividends". També els ha reclamat que compensin "amb capacitat instal·lada i amb els costos" el "mal endèmic" de la seva baixa rendibilitat; que afrontin una "transformació digital de veritat, de portes cap a dintre i no cap a enfora", i que s’adaptin "als canvis que s’han produït en la societat, que són moltíssims".

Reptes del sector financer