avaluació

L'Autoritat Fiscal reclama canvis en els plans de reindustrialització

Els programes "no milloren la competitivitat" i el seu impacte en la inversió i l'ocupació és "modest", afirma l'Airef

lpedragosa37207686 jose luis escriva  airef170405185006

lpedragosa37207686 jose luis escriva airef170405185006 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) constata que el programa de reindustralització i competitivitat industrial "no millora la competitivitat empresarial" i el seu impacte en la inversió i l’ocupació  de les empreses és "modest", mentre que estima que té un cost financer i de morositat "molt elevat".

Això es desprèn del sisè projecte de revisió de la despesa públic ('spending review') centrat en l’enfortiment de la competitivitat empresarial, en el qual conclou que el programa de reindustrialització i competitivitat Industrial (RCI) no millora la competitivitat empresarial, i proposa que no es continüi en la seva definició i estat actual fins que es revisi.

El programa, que en l’actualitat rep el nom de recolzament a la inversió industrial productiva, consisteix en la concessió de préstecs per al desenvolupament de projectes industrials de manera directa per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

En el període avaluat per l’organisme presidit per José Luis Escrivá, referit a les convocatòries des del 2008 fins al 2016, es van atorgar prop de 4.900 milions d’euros en préstecs, dels quals a finals del 2017 el seu saldo viu era aproximadament de 3.300 milions d’euros.

Després d’analitzar informació relativa a les 11.200 sol·licituds realitzades entre el 2008 i el 2016 i la resposta de 480 empreses beneficiàries, l’Airef conclou que el programa no millora la competitivitat empresarial, ja que no troba "efectes significatius" de llarg termini després de la participació en el programa, i detecta un impacte "modest" en inversió i ocupació per convocatòria. L’organisme xifra l’impacte en inversió i ocupació per convocatòria en 4.700 llocs de treball i 208 milions d’euros.

Impacte diferencial

Segons l’Airef, l’impacte diferencial desapareix als cinc anys i comporta un cost financer i de morositat "molt elevat". Concretament, el cost públic de cada lloc de treball és gairebé cinc vegades més gran que el subsidi d’atur màxim, i per cada euro invertit, l’Administració té un cost de 55 cèntims d’euro.

Entre el 2008 i el 2016 es van finançar uns 5.000 projectes per prop de 4.900 milions d’euros, beneficiant només entorn del 2% de les empreses industrials. Des del 2013 l’RCI atorga uns 400 milions d’euros a prop de 300 empreses a l’any, i en total, només un 4,5% de les empreses industrials espanyoles l’han sol·licitat; resultant beneficiàries entorn de la meitat.

Respecte al cost, en el període d’avaluació (2008-2016) el cost és de l’ordre dels 1.000 milions d’eurosuns 210.000 euros per préstecs. Malgrat que les millores de gestió han contribuït a la reducció de les pèrdues en els últims anys, l’Airef estima que la pèrdua incorreguda és un terra, i que pot arribar fins als 670 milions d’euros, i el cost total del programa pot ser de 1.260 milions d’euros.

Cost per interessos

Notícies relacionades

Específicament el cost pels interessos que havia de pagar l’Estat per endeutar-se va ser especialment alt els primers anys, assolint els 640 milions d’euros en les convocatòries entre el 2008 i el 2011, i menor (88 milions) en les últimes convocatòries entre el 2012 i el 2016. En total, el cost per interessos ha assolit els 830 milions.

L’Autoritat Fiscal també constata que la difusió pública del programa és "insuficient", amb "alta dependència" de mitjancers en el procés de sol·licitud i concentració en empreses ja beneficiàries.